20 abril 2024
spot_img
20 abril 2024

Quin és l’origen de la crisi al Kazakhstan?

Les protestes contra la corrupció política i la desigualtat en el repartiment de la riquesa han provocat greus enfrontaments

El Kazakhstan viu des de fa dies un greu conflicte social i polític, que ha acabat amb violents enfrontaments entre la població i les forces de seguretat. Més de 3.000 persones han estat detingudes i hi ha hagut més d'un centenar de morts.

La crisi va començar a principis de gener, quan el govern va anunciar un augment del preu del gas liquat, un combustible molt utilitzat per als vehicles. Aquesta decisió va ser molt impopular perquè perjudicava sobretot la classe mitjana, l'economia de la qual ja ha quedat molt afectada per la pandèmia de la covid.

Com a conseqüència, es van organitzar manifestacions de protesta a diverses ciutats fins a arribar a Almaty, la ciutat més gran del país i capital econòmica del Kazakhstan. El govern, liderat pel president Kassym-Jomart Tokayev, va intentar rebaixar la tensió tornant a baixar els preus, però ara les protestes anaven més enllà de la qüestió econòmica.

Tokayev va ser nomenat president el 2019, però la majoria el considera un governant titella en mans del seu predecessor: Nursultan Nazarbayev, un ric home de negocis que va governar el país durant gairebé 30 anys (1990-2019) i la fortuna del qual procedeix dels ingressos del petroli.

Una part de la població considera que s'està fent un repartiment desigual de la riquesa procedent dels recursos naturals del Kazakhstan, que és un país amb grans reserves de carburants com el petroli o el gas natural. Per això han sortit al carrer per denunciar la corrupció i reclamar reformes polítiques.

Tot i això, el govern ha respost reprimint les manifestacions amb violència. Segons el president Tokayev, les protestes estan promogudes per governs estrangers que volen desestabilitzar la regió i usurpar el poder de les institucions. Per això va donar l'ordre de disparar a matar contra els manifestants.

Després de més de 10 dies de protestes i enfrontaments, el president Tokayev ha assegurat que la situació ja està sota control en una reunió de l'Organització del Tractat de Seguretat Col·lectiva (OTSC), una organització política i militar que reuneix sis països de l'antiga Unió Soviètica i que té la seva seu a Moscou (Rússia).

La influència de Rússia

El Kazakhstan era una de les 15 antigues repúbliques que formaven part de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS), una federació de països que va existir entre 1922 i 1991. Aquests països compartien una mateixa ideologia comunista: el govern controlava els mitjans de producció i els serveis. Les autoritats també exercien un fort control sobre la població per evitar qualsevol oposició o dissidència.

D’entre tots els estats de l'URSS, Rússia era el més gran i poderós. Durant dècades va imposar les seves polítiques i interessos a la resta de repúbliques, per crear un bloc comunista que pogués fer front al bloc capitalista liderat pels Estats Units durant el període de la Guerra Freda.

La Unió Soviètica es va dissoldre el 1991, quan diverses repúbliques van declarar la seva independència. Tot i això, Rússia ha continuat exercint la seva influència sobre aquests països. Amb alguns manté relacions de col·laboració, com el Kazakhstan o Bielorússia, mentre que uns altres estan enfrontats amb el govern rus i intenten marcar distàncies, com Ucraïna o les Repúbliques Bàltiques (Estònia, Letònia i Lituània).

El president rus, Vladímir Putin, ha donat el seu suport a Tokayev i s'ha mostrat contrari a qualsevol mena de revolta popular, que creu que estan encoratjades per governs estrangers que volen desestabilitzar una regió dominada per Rússia. A més, les tropes russes s'han desplegat pel territori del Kazakhstan per reprimir les protestes.

A qualsevol altre país, l'entrada de tropes estrangeres es consideraria una invasió o una amenaça a la sobirania, però en aquest cas és una mostra més del poder que Rússia encara exerceix sobre algunes exrepúbliques soviètiques.

El conflicte kazakh afecta les ‘bitcoins’

A més de provocar milers de detinguts, la crisi política i social del Kazakhstan ha tingut una altra conseqüència inesperada: la caiguda de preu de les criptomonedes.

El Kazakhstan és el segon país del món on es produeixen més criptomonedes, només per darrere dels Estats Units, i els talls d'electricitat i internet derivats de les protestes han impedit que els criptominers puguin continuar treballant per produir aquestes monedes digitals.

La criptomineria o mineria de criptomonedes és l'activitat informàtica que permet crear i comercialitzar les criptomonedes. Programadors informàtics de diferents països treballen de manera col·laborativa per encriptar els diners virtuals a través de codis que utilitzen la tecnologia ‘blockchain’ o cadena de blocs.

Les monedes virtuals no estan emeses per cap banc o institució econòmica reconeguda, així que no existeix cap entitat que porti un registre dels clients i les transaccions. Només els criptominers poden portar els comptes.

El govern kazakh va tallar les comunicacions per evitar que els manifestants poguessin comunicar-se i organitzar més protestes. Sense internet, els criptominers que treballen des del Kazakhstan no han pogut continuar escrivint el codi que registra les transaccions de criptomonedes.La por al fet que les criptomonedes fallin ha provocat que molts inversors deixin d'apostar per les monedes virtuals i, com a conseqüència, el seu valor a la borsa ha disminuït. El mes de novembre passat, el bitcoin es cotitzava a 70.000 dòlars la unitat, però aquests dies ha baixat fins als 43.000 dòlars.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!

Restricted Content
To view this protected content, enter the password below:



Encara no estàs subscrit a Junior Report?

Subscriu-te

Si tu o el teu centre esteu subscrits,
introdueix el perfil de xarxes socials o el teu usuari

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -