Ramadà, el mes sagrat dels musulmans

Aquest període de dejuni i creixement espiritual s'estén entre 29 i 30 dies i constitueix un dels cinc pilars de l'Islam

Des del passat 10 de març fins al proper 9 d'abril del 2024, milions de musulmans a tot el món celebren el Ramadà, una de les festes més importants de l’Islam que coincideix amb el novè mes del calendari islàmic.

Durant aquests dies, els musulmans practicants realitzen el dejuni: no poden menjar ni beure des de la sortida del sol fins que es fa fosc. La ruptura del dejuni al final de cada dia és un moment molt especial per a ells, ja que familiars i amics es reuneixen per compartir menjars i oracions.

El propòsit principal del dejuni és cultivar la empatia cap als menys afortunats. Aquesta pràctica els permet tenir-ne una sensació de pobresa i entendre millor aquells que no tenen accés a menjar ni a beguda.

No obstant això, és una prova física i psicològica molt dura, sobretot quan coincideix amb l’estiu i hi ha més hores de sol. Per aquest motiu, nens, ancians, malalts i persones que estan de viatge no estan obligats a seguir-lo. Els dies que no es dejunen poden compensar-se durant la resta de l'any, seguit o per separat.

Durant el Ramadà, els creients també han d’abstenir-se d'altres activitats com fumar o mantenir relacions sexuals.

És un mes d’intensa adoració i reflexió, en què els musulmants es dediquen a enfortir la seva relació amb Al·là, el Déu musulmà. Molts es comprometen a llegir o recitar tot l’Alcorà durant aquests dies, amb l'objectiu de reforçar la seva comprensió i connexió amb els ensenyaments sagrats de l'Islam.

Els pilars de l'Islam

La religió musulmana OIslamva sorgir a la península aràbica durant el segle VII, quan el profeta Mahoma es va dedicar a predicar els ensenyaments d'Al·là. Els principis i valors de l'Islam es recullen a l'Alcorà, i llibre sagrat que explica les vivències i coneixements de Mahoma. En ell, es recopilen els cinc pilars que tot musulmà ha de complir.

La shahada o testimoni és el principal precepte de l'Islam. És una forma d'exercir la fe, reconeixent que Al·là és l'únic déu que existeix i que Mahoma és el seu profeta. Segons l'Alcorà, és l’afirmació bàsica de la fe islàmica i és un requisit per a aquells que volen convertir-se a aquesta religió.

El salat o pregària és el segon pilar. Tots els musulmans deuen pregar cinc vegades al dia mirant cap a La Meca, la ciutat on Mahoma va començar a divulgar la religió d'Al·là. Aquestes oracions són una forma de comunicar-se amb Déu i expressar gratitud, lloança, súplica i penediment.

El zakat o caritat obliga els musulmans a donar almoina als més pobres de la comunitat, ja sigui amb diners o en espècie (aliments, productes bàsics, materials…). Es considera un acte de purificació de la riquesa i una forma deredistribuir-la a la societat.

El dejuni o sawn és el quart pilar. Es realitza durant el novè mes del calendari musulmà (no coincideix amb el calendari occidental). Es coneix com Ramadà i serveix per purificar el cos i apropar-se espiritualment a Déu.

Finalment, el Hajj o pelegrinatge a la Meca és una cosa que els musulmans han de fer almenys una vegada a la vida, encara que sempre en funció de les seves possibilitats econòmiques i de les seves responsabilitats. La Meca, a Aràbia Saudita, es considera el centre espiritual de l'Islam. Allí es troba la Kaaba, un edifici amb forma de cub de pedra recobert amb aquell negre que està adornat amb inscripcions islàmiques daurades.

Ramadà en guerra

El Ramadà és un mes sagrat per als musulmans a tot el món. No obstant això, quan hi ha guerra o conflicte en curs durant aquest període, l'experiència pot ser molt desafiant i complexa per a les comunitats musulmanes.

A les zones afectades per la guerra, l'accés a aliments i aigua pot ser limitada a causa de les interrupcions en la distribució de menjar o la manca d'accés a fonts d'aigua potable. Això pot fer que el dejuni durant el Ramadà sigui encara més difícil per a les persones que enfronten escassetat de recursos bàsics.

A més, enmig de conflictes armats, els creients poden enfrontar-se inseguretat, violència i desplaçament forçat. Aquestes condicions poden afectar la capacitat de les persones per realitzar les pràctiques religioses de manera segura i tranquil·la. Com per exemple,pregar a les mesquites.

Aquesta situació és la que viuen milers de persones a Gaza, on la guerra i la greu crisi humanitària està dificultant la celebració del Ramadà. A l’escassetat de menjar que afronten els palestins, se li sumen els últims atacs israelians contra la població que viu a l'extrem sud de la franja.