28 novembre 2022
spot_img
28 novembre 2022
spot_img

Rússia talla el gas a Polònia i Bulgària

El govern rus talla el subministrament a aquests dos països després de negar-se a pagar en rubles com a protesta per la guerra a Ucraïna 

Rússia ha decidit tallar el subministrament de gas a Polònia i Bulgària, els governs del qual s'havien negat a pagar en rubles, una condició imposada pel govern rus. Polònia importa la meitat del gas des de Rússia, mentre que el 90% del gas que es consumeix a Bulgària procedeix d'aquest país.

Ara, tots dos països hauran de buscar alternatives per continuar abastint a la població. A Polònia, la companyia estatal de gas PGNiG ha informat que podrà mantenir el servei perquè les reserves subterrànies estan gairebé plenes (80%). A més, amb l'arribada del bon temps, la demanda de gas disminuirà.

El govern polonès també buscarà fonts de subministrament alternatives per no dependre del gas rus. De moment ha començat a comprar gas a Qatar, i a partir de l'1 de maig començarà a operar un nou gasoducte des de Lituània.

A més d'importar gas d'altres països, Polònia també disposa d'un terminal de gas natural liquat a Swinousjcie, al nord del país. Així i tot, podrien ser mesos durs per Polònia, que podria imposar restriccions i limitar el consum de gas a les grans indústries.

Per part seva, Bulgària té una dependència molt més gran de Gazprom, la principal companyia de gas russa i una de les empreses més riques del món. El govern búlgar ha anunciat que de moment no restringiran el servei, però prendran mesures per trobar fonts alternatives.

Per què Rússia exigeix el pagament de l'energia en rubles? El ruble és la moneda oficial de Rússia i, com més compres i transaccions es fan amb aquesta moneda, més n’augmenta el valor a nivell global. Fins ara, els països compradors de gas i petroli rus pagaven en euros o dòlars, però ara el govern de Putin ha imposat la moneda russa per a combatre les sancions econòmiques de la guerra a Ucraïna.

D'altra banda, Rússia és el principal productor de gas del món per davant de l'Iran, Qatar i els Estats Units. Això suposa un gran avantatge per al govern rus, que utilitza l'energia com a arma política per pressionar altres països.

La dependència energètica de Rússia

Per proximitat geogràfica, els països europeus són els més dependents del gas rus. La invasió d'Ucraïna per part de Rússia i el suport de la Unió Europea (UE) al govern ucraïnès han enfrontat totes dues parts i han convertit el subministrament de gas en una de les grans preocupacions econòmiques des que va començar la guerra.

La Unió Europea importa aproximadament el 40% del gas, el 27% del petroli i el 46% del carbó de Rússia, segons dades oficials. Això implica una dependència energètica molt gran, per això les autoritats de la UE volen reduir el consum d'energia russa.

El pla REPowerEU té com a objectiu que Europa sigui independent dels combustibles fòssils russos abans del 2030. Per tal d’aconseguir-ho, s'augmentaran els subministraments d'altres països com Noruega, Algèria, l'Azerbaidjan, Qatar o els Estats Units. D'altra banda, també es promourà l'ús d'energies renovables (eòlica, solar, nuclear). 

Malgrat això, el Fons Monetari Internacional (FMI), un organisme que promou el desenvolupament econòmic a nivell global, ja ha advertit que no hi haurà prou gas a Europa si es talla el subministrament rus.

Alemanya és un dels països europeus amb més dependència de l'energia russa, ja que importa un terç del petroli que consumeix, prop del 45% del carbó i un 55% del gas. Malgrat condemnar la invasió russa d'Ucraïna, el govern alemany també ha rebut moltes crítiques per no reduir el consum d'energia d'aquest país.

Mentrestant, Rússia compensa les sancions o un possible veto al seu gas venent combustible a països que s'han mantingut neutrals davant la guerra a Ucraïna, com la Xina, el Pakistan o l'Índia, entre d’altres.

La inflació provocada per la guerra

La crisi del gas rus ha provocat un augment del preu dels combustibles, però també té altres repercussions econòmiques. La pujada del preu de la gasolina implica que el transport de productes també sigui més car i, com a conseqüència, també augmenta el preu als supermercats, les botigues, els restaurants… tot està connectat.

Aquest concepte es coneix com inflació: l'augment de preus dels productes i serveis durant un període de temps prolongat. A Espanya, per exemple, la inflació es va disparar al 9,8% durant el primer mes de guerra, fet que significa que els preus eren un 10% més cars que a la mateixa data de l'any anterior. Això afecta el nivell i la qualitat de vida de la població.

Els últims mesos, els preus ja havien pujat a causa de diferents factors: la pandèmia de covid, l'escassetat de fonts d'energia, els problemes en el transport i el subministrament… La guerra a Ucraïna ha empitjorat encara més aquesta situació, no només a Europa sinó a tot el món.

L'enfrontament entre la Unió Europea i Rússia per la guerra a Ucraïna no només fa augmentar el preu del gas rus, sinó que altres països proveïdors poden aprofitar la crisi per pujar els preus al millor postor. Això també contribueix a augmentar la inflació.

Rússia també és un important productor d'altres matèries primeres com el níquel i l'alumini, molt utilitzats en la fabricació industrial, o de cereals com el blat i el blat de moro. Les sancions econòmiques restringeixen la compra d'aquests productes a Rússia i, com que hi ha menys oferta disponible, el preu augmenta a nivell global.

Treballa l’actualitat a l’aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!

Acceso para estudiantes / Accés per estudiants
Introduce la contraseña para acceder a los materiales:
Introdueix la contrasenya per accedir als materials:



Encara no estàs subscrit a Junior Report?

Subscriu-te

Si tu o el teu centre esteu subscrits,
introdueix el perfil de xarxes socials o el teu usuari

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -