7 desembre 2022
spot_img
7 desembre 2022
spot_img

Rússia torna a bombardejar Kíiv

L'exèrcit rus llança diversos míssils al centre de la capital ucraïnesa, que feia mesos que no rebia cap atac

La capital d'Ucraïna, Kíiv, ha tornat a convertir-se en objectiu de guerra. Després que Ucraïna recuperés part del seu territori i que Rússia posés en marxa una mobilització obligatòria de soldats reservistes, l'exèrcit rus ha bombardejat la ciutat més important d'Ucraïna.

Rússia ha llançat diversos míssils al centre de la ciutat, que no rebia cap atac des del mes de juny. Almenys dos míssils han impactat contra l'edifici del Ministeri de Cultura i una altra bomba ha caigut en un parc infantil. La policia de Kyiv ha informat d'almenys vuit morts i una vintena de ferits.

En les últimes hores, l'exèrcit rus ha atacat també altres ciutats com Lviv o Zaporíjia, on hi ha la central nuclear més important d'Ucraïna. El govern ucraïnès assegura que s'han llançat 75 míssils, però més de la meitat han estat neutralitzats pel sistema de defensa aèria.

L'augment d'atacs a objectius civils a Ucraïna arriba dies després d'una explosió al pont de Crimea, que està sota control de Rússia. El president de Rússia, Vladímir Putin, en culpa els serveis d'intel·ligència ucraïnesos.

Els últims mesos, els atacs russos s'havien concentrat en l'est i el sud d'Ucraïna. A les províncies de l'est, els governs prorussos han promogut una sèrie de referèndums d'annexió a Rússia: les regions de Lugansk, Donetsk, Kherson i Zaporíjia han votat a favor d'independitzar-se d'Ucraïna i passar a formar part de la Federació Russa.

Les votacions del referèndum s'han fet sense garanties ni observadors internacionals i per això la majoria de països no en reconeix el resultat. Malgrat això, Putin considera que ja formen part de Rússia i que qualsevol atac en aquests territoris seria com un atac dins de les seves fronteres.

El pont de Crimea: símbol del domini rus

L'explosió al pont de Crimea n’ha afectat l'estructura: l'incendi va afectar diversos tancs de combustible que també van esclatar i van provocar la mort de tres persones i la caiguda d'una part del pont, fet que va obligar a interrompre temporalment el pas de vehicles.

El pont de Crimea és una infraestructura molt important per a Rússia. Va ser inaugurat al 2018 i és el pont més llarg d'Europa: recorre 18 quilòmetres entre la península de Crimea i la costa de Rússia. El pont consta d'una autovia per a vehicles i d'una línia ferroviària per al transport de trens.

No obstant això, més enllà d'una infraestructura per unir territoris sobre el mar Negre, aquest pont és un símbol de l'expansió de Rússia sobre el territori ucraïnès.

L’any 2014 Rússia va envair la península de Crimea, que formava part d'Ucraïna, i després va organitzar-hi un referèndum d'independència. L'opció d'annexionar-se a Rússia va guanyar amb un 97% dels vots, si bé el resultat no va ser reconegut per la comunitat internacional.

Avui dia, Crimea continua sota control rus malgrat que Ucraïna en reclama la sobirania. Molts temen que passi el mateix amb les quatre províncies de l'est d'Ucraïna on també s'han organitzat referèndums d'annexió.

En aquest sentit, l'explosió al pont no sols afecta a la mobilitat i el transport de Rússia, sinó que també posa en qüestió la seva política d'expansió per la força, ocupant territoris més enllà de les seves fronteres i violant la sobirania dels estats.

Premi Nobel per a la Pau a Ucraïna

El jurat dels Premis Nobel ha decidit premiar enguany dues organitzacions i un activista implicats en la defensa dels drets humans a Rússia, Ucraïna i Bielorússia.

L'ONG russa Memorial va ser creada el 1987, quan encara existia la Unió Soviètica, per a lluitar contra la censura, la repressió política i la violació dels drets humans a Rússia. Durant dècades, Memorial ha recopilat dades sobre presos polítics i opositors perseguits pel govern rus.

L’any 2021, Vladímir Putin va declarar aquesta organització un “agent estranger” i la va acusar de col·laborar amb governs estrangers per perjudicar Rússia. Com a conseqüència, es van veure obligats a tancar i aturar les acusacions contra el govern rus.

El Centre per les Llibertats Civils va ser fundat a Kíiv el 2007 per defensar la democràcia i els drets humans a Ucraïna. Des de l'inici de la guerra, s'ha dedicat a documentar els crims de guerra comesos per l'exèrcit rus contra la població ucraïnesa.

Finalment, els Nobel han reconegut la trajectòria de l'activista bielorús Alés Bialitski, que des de la dècada del 1980 lluita contra els governs autoritaris al seu país. Al 1996 va crear l'organització Viasna (que vol dir “Primavera” en bielorús), que treballa per defensar els drets i llibertats de la població i ofereix suport a les víctimes de la persecució política.

Bialitski va estar empresonat entre el 2011 i el 2014 per denunciar la repressió d’Aleksandr Lukaixenko, que és un aliat de Putin i ocupa el poder a Bielorússia des del 1994. L’any 2021 van tornar a arrestar-lo després d’acusar Lukaixenko de manipular les eleccions per mantenir-se en el poder; avui dia segueix sota arrest.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!

Acceso para estudiantes / Accés per estudiants
Introduce la contraseña para acceder a los materiales:
Introdueix la contrasenya per accedir als materials:



Encara no estàs subscrit a Junior Report?

Subscriu-te

Si tu o el teu centre esteu subscrits,
introdueix el perfil de xarxes socials o el teu usuari

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -