Societat / ODS / Notícia no classificada

#SaveRahaf: La campanya viral que va salvar Rahaf al-Qunun

La Rahaf es va atrinxerar a l'habitació del seu hotel i va donar a conèixer la seva situació a les xarxes socials. (Human Rights Watch/AP)

La pressió de les xarxes socials va ser un factor clau perquè la jove saudita aconseguís l’estatus de refugiada

En l’era d’internet, cal tenir en compte els perills de les xarxes socials: per exemple, les dades personals que emmagatzemen aquestes plataformes poden ser utilitzats per manipular i influir en l’opinió de la gent.

No obstant això, el cas de Rahaf al-Qunun, l’adolescent de l’Aràbia Saudita que va fugir dels abusos de la seva família, ens recorda que les xarxes poden ser una eina poderosa per donar veu als ciutadans i transformar la realitat.

Amb només 18 anys, la Rahaf va fugir cap a Austràlia i va quedar retinguda a Bangkok (Tailàndia). Va publicar els primers tuits sobre la seva situació poc després que les autoritats migratòries li confisquessin el passaport i frustressin els seus plans de fugida.

“Sóc la noia que va fugir a Tailàndia. Estic en perill real, perquè l’ambaixada saudita intenta forçar el meu retorn”, va escriure la Rahaf en àrab el passat 5 de gener a la xarxa social Twitter. “El meu pare em matarà”, va afegir.

La Rahaf tenia només 24 seguidors a Twitter però van ser suficients perquè, amb les hores, els seus missatges captessin l’atenció de milers d’usuaris a la xarxa. Acabava de començar una campanya viral per evitar la seva deportació a l’Aràbia Saudita.

https://twitter.com/MsMelChen/status/1082486419673755648

#SaveRahaf

L’ambaixada saudita va pressionar el govern tailandès perquè deportessin l’adolescent cap al seu país, on els seus drets no estaven garantits.

Mentre estava tancada en un hotel de l’aeroport de Bangkok, la Rahaf publicava tot el que li anava passant a través de Twitter amb l’etiqueta #SaveRahaf.

Les converses que tenia amb les autoritats tailandeses, les amenaces que rebia de l’ambaixada saudita… Tot quedava documentat. En menys de 24 hores el compte de l’adolescent va passar de tenir els 24 seguidors inicials a acumular-ne 27.000.

https://twitter.com/letra_escarlata/status/1083484887636758532

Els seus missatges per Twitter donaven testimoniatge de la por que tenia i van aconseguir mobilitzar milers d’internautes. Entre ells, Phil Robertson, sotsdirector de la regió Àsia Pacífic de Human Rights Watch, una organització que vetlla pel compliment dels drets humans.

Amb la seva experiència legal, Robertson va aconsellar la Rahaf sobre els passos que havia de seguir per aconseguir asil en un país que garantís els seus drets.

https://twitter.com/Reaproy/status/1083799374323277824

La pressió de la xarxa pot fer canviar les coses

El 7 de gener tot estava a punt per deportar la Rahaf a l’Aràbia Saudita. Les autoritats tailandeses es van presentar a l’hotel on s’havia atrinxerat l’adolescent saudita.

Mentrestant, a través de les xarxes socials la Rahaf demanava protecció a ACNUR, l’agència de refugiats de les Nacions Unides, o a qualsevol país que li concedís l’estatus de refugiada.

Impulsats per milers de retuits i favs, els missatges de socors de la Rahaf van arribar fins a diplomàtics influents i els alts càrrecs d’ACNUR.

Així doncs, la pressió de les xarxes socials i la intervenció d’ACNUR van ser claus perquè la policia tailandesa tornés el passaport a la Rahaf i la deixés viatjar fins al Canadà, país que es va oferir per acollir-la com a refugiada.

https://twitter.com/rahaf84427714/status/1083842495241318401

Tant de bo li haguessin confiscat el telèfon mòbil en comptes del passaport”, va dir un diplomàtic saudita que negociava la deportació de la Rahaf, cosa que demostra la importància d’internet en assumptes polítics i de drets civils.

Xarxes socials: una eina de protesta

Moltes altres dones de l’Aràbia Saudita han fet servir les xarxes socials per protestar contra la repressió i la falta de drets i llibertats que pateixen al seu país.

Els últims anys, les activistes saudites han llançat diferents campanyes per reclamar el dret a conduir, o per protestar contra el sistema de tutela masculina o l’estricte codi de vestimenta.

Les seves històries, juntament amb la de la Rahaf, ens recorden que les xarxes socials poden ser una eina de defensa dels drets humans allà on els governs autoritaris intenten limitar-los.

Informa’t de tot a Junior Report | Castellano Català English

Resum de la privadesa
Junior Report

Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.

Galetes estrictament necessàries

Les galetes estrictament necessàries han d'activar-se sempre perquè puguem desar les preferències per a la configuració de galetes.

Galetes de tercers

Aquest lloc web utilitza Google Analytics per recopilar informació anònima com el nombre de visitants del lloc i les pàgines més visitades.

El mantenir aquesta galeta habilitada ens ajuda a millorar el lloc web.

Galetes addicionals

Aquest web utilitza les següents galetes addicionals:

(Indica aquí les galetes que esteu utilitzant a la web.)