Aquest any es commemora el centenari de la mort de Joaquim Sorolla, representant de l’impressionisme i un dels grans mestres de la pintura espanyola del segle XIX i XX
El 10 d’agost de 1923 moria a Cercedilla (Madrid) el pintor Joaquín Sorolla. Per aquesta raó, amb motiu del centenari de la seva mort, el 2023 es recorda un dels artistes espanyols més rellevants de la pintura dels segles XIX i XX.
Sorolla, nascut el 27 de febrer de 1863 a València, va ser un destacat pintor i referent de l’impressionisme espanyol. La influència de Sorolla va transcendir les fronteres d’Espanya i la seva obra va ser àmpliament reconeguda a nivell internacional.
Va participar en exposicions a tot el món i les seves pintures van ser aclamades pel seu realisme i vitalitat. Al llarg de la seva trajectòria va pintar una gran varietat d’obres, des de retrats i escenes costumistes fins a paisatges i obres de caràcter social. El seu estil fresc i modern li va valer el reconeixement de crítics i artistes.
Des de molt jove, Sorolla va mostrar un gran talent per a l’art, la qual cosa va portar els seus pares a enviar-lo a estudiar a la Real Academia de Bellas Artes de San Carlos de Valencia.
Durant els seus anys de formació, Sorolla ja destacava per la seva habilitat tècnica i la seva capacitat per capturar la llum i el color. El seu estil, únic i personal, es caracteritza per pinzellades lliures i una paleta brillant, que reflecteix la luminositat i vitalitat de la seva terra natal. I és que va ser en els paisatges de la costa mediterrània on Sorolla va trobar la seva major inspiració, que va plasmar en pintures que reflecteixen la platja i l’estiu.
El 1888 es va casar amb Clotilde García del Castillo, que es convertiria en la seva musa i model per a moltes de les seves pintures, així com també va pintar en diverses ocasions als seus propis fills.
Sorolla va visitar París per primera vegada el 1885. Allà es va impregnar dels nous corrents artístics. El 1893, l’artista entraria per primera vegada al catàleg del Saló de París, cosa que li va permetre adquirir reconeixement internacional. El 1894 va tornar a París, on va desenvolupar el personal estil del “luminisme” que caracteritzaria la seva obra des d’aquell moment.
Després de molts viatges per Europa i estades a Madrid, va fer la seva primera exposició individual el 1906 a la galeria parisenca de Georges Petit. Gràcies a aquest èxit va poder adquirir el terreny per construir la seva residència a Madrid, que actualment acull el Museu Sorolla.
El novembre de 1911, el pintor va rebre l’encàrrec de la Hispanic Society de Nova York de realitzar el mural Regiones de España. En l’última etapa de la seva carrera, va desenvolupar també la seva faceta de retratista.
Joaquín Sorolla va morir el 10 d’agost de 1923 a Cercedilla, deixant darrere seu un llegat artístic inesborrable i una influència perdurable en la història de l’art espanyol i internacional.
L’estil de Sorolla
L’estil artístic de Joaquín Sorolla destaca per les pinzellades lliures i un gran domini de la llum i el color, la qual cosa atorga als seus quadres una vitalitat i sensació d’immediatesa que capta l’atenció de l’espectador.
El seu amor per la natura i el mar es fa evident en les seves representacions de platges i paisatges marins, on captura l’atmosfera i la lluminositat característica del Mediterrani. Les figures retratades als seus quadres semblen tenir gran energia, transmetent una sensació de moviment i vida.
Sorolla, considerat un mestre de l’estil impressionista, va fusionar la seva tècnica única amb temàtiques que l’apassionaven, com els costums, els paisatges i les marines. Igual que els impressionistes, gaudia treballant a l’aire lliure, aprofitant la llum natural.
Compromès amb el seu temps i la societat en què vivia, Sorolla va fer servir el seu art per explorar temes socials i polítics, plasmant la realitat d’Espanya a principis del segle XX. Les seves obres reflecteixen tant la bellesa de les costums i tradicions espanyoles com les desigualtats a què s’enfrontava la societat de l’època.
L’artista també va destacar com a retratista de personalitats com Ramón y Cajal, Benito Pérez Galdós, Antonio Machado, Blasco Ibáñez i Alfonso XIII.
L’obra de Sorolla es pot apreciar al Museu Sorolla a Madrid, nucli principal de la seva col·lecció. La seva obra es pot veure també al Museu del Prado, al Museu Orsay de París, al Museu Nacional de Belles Arts de l’Havana a Cuba, i al Museu Metropolità d’Art i a la Hispanic Society of America de Nova York.
Les millors obres de Sorolla
Al llarg de la seva carrera, va crear nombrosos quadres destacats. A continuació, repassem algunes de les millors obres de Sorolla.
“La hora del baño” (1909)
Aquest és un dels quadres més icònics de Sorolla. Representa un grup de nens banyant-se al mar, capturant la luminositat i el moviment de l’aigua d’una manera magistral.
“Paseo a orillas del mar” (1909)
En aquesta pintura, Sorolla mostra la seva habilitat per capturar la llum del sol i els reflexos a la sorra i a l’aigua. En el quadre apareix representada la seva dona Clotilde i la seva filla gran, María Clotilde, passejant al capvespre per la platja de València.
“Madre” (1895)
Aquesta obra celebra el naixement d’Elena, la filla més jove del pintor, el 1895. Mostra la mare i la filla descansant en un mar de blancs, destacant els detalls de la recent nascuda i la mare. És una mostra del talent de Sorolla per transmetre emocions a través de la llum i el color, creant una atmosfera íntima i absorvent.
“Otra Margarita” (1892)
Sorolla aborda el realisme social i critica les desigualtats de la societat espanyola del seu temps. En un viatge en tren, Sorolla va presenciar el trasllat d’una dona acusada de matar el seu nadó mentre viatjava de València a Madrid, fet que el va impactar profundament. Posteriorment plasmaria l’escena en aquesta obra.
