18 maig 2024
spot_img
18 maig 2024

Tahití, el paradís perdut de Gauguin

El pintor francès va passar llargues temporades a l’illa de la Polinèsia Francesa i hi va pintar algunes de les seves obres més famoses

El pintor francès Paul Gauguin (París, 1848 – Polinèsia Francesa, 1903) va ser un enamorat de Tahití i de la Polinèsia Francesa. Les obres que va elaborar a les illes de l’oceà Pacífic són algunes de les seves pintures més populars.

Era un dels principals representants del postimpressionisme. Aquest estil es caracteritzava pels seus colors vius, pinzellades gruixudes i per pintar escenes de la vida real. Vincent van Gogh i Paul Cézanne eren artistes postimpressionistes.

Va ser un agent de borsa molt ric fins que les accions de la Borsa de París es van desplomar el 1883. Llavors Gauguin va decidir retirar-se dels negocis i dedicar la seva vida a la pintura. Un any més tard, es va traslladar amb la família a Dinamarca, el país de la seva esposa. Tenia l’esperança de guanyar-hi diners, però va fracassar.

Poc després va abandonar la seva esposa i els fills per viatjar a Tahití, una illa de la Polinèsia Francesa, a l’oceà Pacífic. Gauguin estava cansat de la societat burgesa europea i creia que en una illa paradisíaca i primitiva trobaria persones més autèntiques i menys superficials.

A partir d’aquest moment, el pintor viuria en la pobresa, rebutjat per la societat burgesa a què abans havia pertangut i que ell mateix acabaria odiant.

 

A la cerca del paradís

L’1 d’abril de 1891, Gauguin, que tenia 43 anys, va arribar a Tahití per primera vegada després d’un llarg viatge. El pintor volia descansar per poder dedicar més temps al seu art i també per tenir cura de la seva salut.

Gauguin va instal·lar el seu estudi a Mataiea, un llogaret a uns 45km de Papeete, la capital de l’illa, en una barraca de bambú similar a la casa dels nadius. Els relats de la cultura i les religions oblidades de Tahití van ser font d’inspiració per al pintor, que després va plasmar a les seves obres, com és el cas de ‘Ia Orana Maria’ (1891). Va tornar a París el 1983.

El 3 de juliol de 1895, Gauguin va tornar a l’illa. Els biògrafs expliquen que Gauguin tenia por de morir-se a causa del seu estat de salut delicat i que no volia fer-ho a Europa, sinó a la Polinèsia Francesa, la seva “terra d’adopció”. És per això que va tornar a les illes del Pacífic. Va morir-hi de forma sobtada el 1903.

 

Les ‘vahines’ de Gauguin

La paraula ‘vahine’ fa referència a la dona o esposa en la cultura de Tahití.

En la seva primera estada a l’illa, Gauguin es va casar amb Teha’amana, una adolescent que amb prou feines tenia 13 anys que li va servir de model en moltes de les seves obres. Al seu retorn, va contreure matrimoni amb Pau’ura a Tai, de 14 anys, amb qui va tenir dos fills.

Avui n’hi ha molts que critiquen Gauguin per casar-se i tenir relacions sexuals amb nenes indígenes.

 

‘El paraíso en la otra esquina’

La vida i el llegat del pintor han inspirat molts altres artistes. Per exemple, és un personatge central de la novel·la ‘El paraíso en la otra esquina’, escrita pel Nobel de Literatura Mario Vargas Llosa i publicada el 2003.

S’hi narra la vida de dos personatges oposats però units en la cerca de la societat somiada. D’una banda, el pintor Paul Gauguin, cansat dels costums dels rics francesos, i de l’altra, Flora Tristán, escriptora i feminista francesa, àvia materna del pintor.

Malgrat que d’entrada semblen personatges diferents, la cerca dels seus somnis i de la felicitat els uneix.

https://www.instagram.com/p/2OyK_hiW6Q/?utm_source=ig_embed

Junior Report impulsa una xarxa de Revistes Escolars Digitals gestionades per alumnes de secundària. Informa’t sobre el projecte aquí.

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -