Un dia per visitar museus

El 18 de maig se celebra el Dia Internacional dels Museus, una jornada que serveix per conscienciar sobre la importància d'aquests espais a la cultura

Imagina't entrar a una sala i estar acompanyat d'una escultura de l'Illa de Pasqua, tallada pels antics habitants de Rapa Nui. Trobar-te de front amb la magnífica“Nit Estrellada” de Vincent van Gogh, una de les obres més icòniques del postimpressionisme. O contemplar el majestuós “David” de Miquel Àngel, una escultura que simbolitza la perfecció de l'art renaixentista.

Tots aquests escenaris són possibles gràcies als museus: institucions que es dediquen a conservar, investigar, comunicar i exhibir col·leccions d'objectes d'interès cultural, artístic, científic o històric. Actualment, hi ha al voltant de 104.000 museus arreu del món, segons dades de la UNESCO.

Tal és la seva importància que cada 18 de maig se celebra el Dia Internacional dels Museus. Segons el Consell Internacional de Museus, aquests espais són un important mitjà per a l’intercanvi cultural, el enriquiment de les cultures, així com per al desenvolupament de la comprensió mútua, la col·laboració i la pau entre els pobles.

Durant aquest dia (i en aquesta jornada també a la nit), els museus del món fan un esforç per fer les seves col·leccions artístiques més accessibles al públic. Per això, realitzen multitud d'activitats: exposicions especials, conferències, visites guiades, tallers per a nens… Alguns museus també fan jornades de portes obertes i permeten entrar de forma gratuïta a les exposicions.

Com funciona un museu?

De la mateixa manera que en una pel·lícula, la cara visible sempre és la dels actors, en una exposició d'un museu, el principal reclam són les obres exposades. Tot i així, així com un llargmetratge no seria possible sense el seu director, càmera, productor i moltes altres figures clau, en una exposició també cal reconèixer l'esforç de tot l’equip que treballa darrere d'escena.

D'una banda trobem els comissaris, que són responsables de la selecció de les obres i de donar-los un context significatiu. Ells investiguen i organitzen les peces en funció d'un tema específic, assegurant que cada objecte tingui un lloc i un propòsit dins de l'exposició.

D'altra banda, hi ha els conservadors, que s'encarreguen de l'Atenció, la preservació de les peces, assegurant-se que estiguin en condicions òptimes per ser exhibides. Això inclou tasques com la neteja, la restauració i l'aplicació de mesures preventives contra el deteriorament.

També trobem els dissenyadors d'exposicions, que treballen en la disposició visual i espacial de les peces per crear un ambient que sigui atractiu visualment i que faciliti la comprensió del públic. I als educadors, que desenvolupen activitats i materials educatius que complementen l'exposició (visites guiades, tallers, fulletons…)

Cadascun d'aquests rols és fonamental per al èxit d'una exposició a un museu, i el seu treball en equip garanteix que les peces no només siguin exhibides, sinó també apreciades i compreses pel públic que les visitarà.

Els amos de les obres

Actualment, hi ha multitud de peces exposades a museus que són objecte de controvèrsia perquè, en lloc d'estar als seus territoris d'origen on van ser creats, estan exposats a museus europeus. Entre elles, trobem obres tan conegudes com el Partenó d'Atenes, elbust de Nefertiti o els moái de l'illa de Pasqua.

Moltes d'aquestes peces van ser adquirides, comprades o robades per expedicions arqueològiques, missioners, comerciants i exploradors europeus durant els segles XVIII, XIX i principis del segle XX. Parlem de l'època colònial, quan els països europeus van envair altres regions del món i es van aprofitar dels seus recursos.

En alguns casos, aquestes peces es van prendre sense el consentiment dels països d'origen i van ser portades a museus d'Europa, on avui se segueixen exhibint com exemples de grandesa cultural i artística de les civilitzacions antigues. Per a molts, això representa un espoli cultural i una apropiació indeguda del patrimoni cultural d’altres pobles.

Els països afectats reclamen aquestes obres d'art des de fa dècades. És el cas de Grècia i Egipte, que veuen com moltes de les seves estàtues i temples són les estrelles de les exposicions a museus de Londres o Berlín. El Partenó d'Atenes s'exposa al Museu Britànic i el bust de Nefertiti es pot veure al Neues Museum, entre altres.

En los museos europeos, antiguas potencias coloniales, abundan las piezas extraídas de los territorios que controlaron y saquearon. Un expolio antes visto como natural que desde hace algunos años resulta incómodo https://t.co/jRwWXoDQLU

— EL PAÍS (@el_pais) January 28, 2024