Tornen els Divendres pel Futur

Milers de joves de tot el món surten al carrer després de la pandèmia per reclamar que s'actuï contra el canvi climàtic

El divendres 24 de setembre, després d'un any i mig aturat per culpa de la pandèmia de la covid-19, el moviment ecologista Fridays For Future va reprendre l'activitat a 1.500 ciutats de tot el món. Desenes de milers de joves de tots els continents van sortir al carrer amb un mateix missatge: que d'una vegada per totes els governs actuïn per frenar el canvi climàtic.

Fridays For Future és una iniciativa global liderada per joves de diferents països que lluiten contra el canvi climàtic. La pionera va ser la jove sueca Greta Thunberg, que el 2018 va decidir saltar-se les classes el divendres i plantar-se davant del Parlament suec per reclamar als polítics mesures per reduir les emissions al seu país. En les seves insòlites protestes, Thunberg portava un cartell que deia: “En vaga escolar pel clima”.

Aquesta idea va inspirar joves estudiants d'altres països per fer vaga pel clima cada setmana. Va ser l'inici d'un moviment que s'ha popularitzat gràcies a internet i les xarxes socials, que han permès connectar persones de totes les parts del planeta amb un objectiu comú.

Aquests joves activistes exigeixen complir l'objectiu de limitar l'augment de temperatura global a 1,5°C abans de l'any 2100, tal com es va establir a l'Acord de París del 2015, un tractat que van signar prop de 200 països però que segueix sense complir-se. Respectar aquest límit en l'augment de temperatura permetria evitar els pitjors impactes del canvi climàtic.

Una altra de les demandes del col·lectiu és l'anomenada justícia climàtica. Els joves són conscients que el canvi climàtic no afecta tothom per igual i que les regions més pobres són les més perjudicades per la sequera, la desaparició d'espècies o l'increment de desastres naturals, i a més tenen menys recursos per fer front a la crisi climàtica. Per això la lluita contra el canvi climàtic també és una qüestió d'igualtat.

La passivitat dels governs és una de les principals denúncies de Fridays for Future i altres organitzacions ecologistes. A la conferència de la plataforma Joventut pel Clima celebrada a Milà dimarts passat, Greta Thunberg va acusar els polítics d'ignorar la voluntat de les generacions més joves, que són els que hauran de fer front a la greu situació climàtica que s'està creant.

La crisi climàtica s'accelera després de la pandèmia 

A mitjan setembre, diferents agències mediambientals vinculades a les Nacions Unides van presentar l'informe Units en la Ciència 2021 en el qual es presenten les últimes dades científiques sobre el clima. El pronòstic no és bo: la pandèmia no ha alentit el canvi climàtic, els efectes del qual s'acceleren.

Segons l'informe, les emissions de diòxid de carboni (el principal gas d'efecte hivernacle responsable de l'escalfament global) han tornat a augmentar i estan lluny dels objectius de reducció imposats pels acords internacionals. Per exemple, entre gener i juliol del 2021, les emissions mundials procedents de la generació d'energia elèctrica i la indústria ja es trobaven al mateix nivell o en un nivell superior al mateix període el 2019, abans de la pandèmia.

L'augment de temperatures fa que els fenòmens meteorològics extrems siguin més freqüents i devastadors, com s'ha vist recentment amb l'huracà Ida al Carib i els Estats Units, els incendis que han cremat milers d'hectàrees en diversos països durant aquest estiu, o les inundacions d'Austràlia al març.

D'altra banda, la crisi climàtica afectarà més els nens i les futures generacions, tal com indica un estudi de Save The Children publicat a la revista científica Nature. D'acord amb la recerca, els nens que neixen avui hauran de fer front a moltes més onades de calor, incendis i sequeres, que estan provocant greus crisis alimentàries en països com l'Afganistan, Madagascar o Somàlia.

COP26: nova oportunitat per al planeta?

La COP26, la conferència de les Nacions Unides sobre el clima, tindrà lloc del 31 d'octubre al 12 de novembre a Glasgow, Escòcia (Regne Unit). La cita tornarà a reunir líders polítics, representants d'empreses i organitzacions ecologistes de tots els països per avançar en els objectius de l'Acord de París.

Per aconseguir-ho, un dels principals objectius és la neutralitat de carboni, és a dir: aconseguir que la quantitat de diòxid de carboni que llancem a l'atmosfera es compensi amb mesures de mitigació que equilibren la balança d'emissions. Per exemple, invertint en energies renovables o plantant i recuperant zones de bosc, que actuen com a magatzems naturals de les emissions de carboni.

Evidentment, la forma més directa d'aconseguir aquesta neutralitat és reduir les emissions de carboni. Aquesta és la clau per donar resposta a la crisi climàtica i el principal motiu de desacord entre països ja que, mentre que els països desenvolupats volen limitar les emissions globals, els països en desenvolupament defensen el seu dret a continuar creixent després de dècades de contaminació dels països més rics.

Si tots els governs es comprometen, la cimera de Glasgow podria suposar un abans i un després en la lluita climàtica. Caldrà veure si els governants es prenen seriosament les reivindicacions dels més joves.

Ver esta publicación en Instagram

Una publicación compartida de Greta Thunberg (@gretathunberg)

Treballa l’actualitat a l’aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!