Trasplantament pioner al món
Un hospital nord-americà ha fet el primer trasplantament a un humà d’un ronyó de porc modificat genèticament
Un hospital nord-americà ha fet el primer trasplantament a un humà d’un ronyó de porc modificat genèticament
Un equip de cirurgians de l’hospital de Massachusetts (Estats Units) ha anunciat una nova fita: el primer trasplantament del ronyó d’un porc modificat genèticament a un pacient amb una malaltia renal terminal. El protagonista d’aquesta notícia és Richard Slayman, que ja s’està recuperant després d’una operació de quatre hores.
Abans de trasplantar el ronyó, els metges van modificar òrgan genèticament. En concret, van utilitzar una tecnologia que es diu CRISPR-Cas9, amb què van eliminar gens porcins eventualment perjudicials i van afegir posteriorment gens humans per fer-ho compatible amb un cos humà.
A més, els científics van desactivar certes seqüències genètiques que encara tenien restes d’infeccions passades del porc per minimitzar possibles infeccions futures al cos del pacient humà.
El xenotrasplantaments, que són aquells que es fan entre espècies diferents (normalment entre animals i éssers humans) són cada vegada més freqüents. Aquesta pràctica es considera com una possible solució a l’escassetat d’òrgans a tot el món. Als Estats Units, més de 100.000 pacients esperen un òrgan per a trasplantament i 17 moren cada dia esperant un òrgan, segons dades oficials.
No obstant això, fins ara, els resultats no estan sent tan bons com s’esperava. Al gener de 2022, un grup de metges de l’estat de Maryland van trasplantar el cor d’un porc modificat genèticament una persona. Tot just dos mesos després de l’operació, el pacient va morir.
Òrgans d’animals?
El principal problema dels trasplantaments és que, sovint, el cos de la persona receptora rebutja el nou òrgan Per què no ho reconeix com a propi. Als trasplantaments entre humans, el rebuig pot controlar-se amb medicació. Tot i això, en els xenotrasplantaments, el rebuig provocat per l’òrgan animal és més difícil de tractar.
En aquests casos, el nostre sistema immunitari ho considera un element estrany que ha d’atacar, com si fos una malaltia. Per això, els metges i científics fa dècades que desenvolupen noves tècniques i medicines que permetin reduir el rebuig als xenotrasplantaments.
Les operacions més prometedores són aquelles en què es modifiquen els gens dels animals perquè siguin més semblants al genoma dels humans. Però ni tan sols en aquests casos l’èxit és absolut, i els pacients també corren el risc de no sobreviure després de loperació.
Una gran part de la comunitat mèdica i científica considera que els xenotrasplantaments són la millor alternativa per compensar la manca d’òrgans humans i salvar vides. No obstant això, l’ús d’òrgans animals per tractar persones també genera dubtes i reticències a nivell bioètic.
Està bé fer servir els òrgans d’un animal en una persona? És correcte modificar genèticament un ésser viu? On queda el benestar animal? S’haurien d’establir estàndards ètics? On és el límit entre l’experimentació i la medicina? Són moltes les preguntes que encara avui sorgeixen al voltant dels xenotrasplantaments.
El primer trasplantament
La història dels trasplantaments és gairebé tan antiga com la pròpia història de la medicina. Hi ha evidència que els antics egipcis i romans, així com els que van viure a l’Edat Mitjana i el Renaixement, consideraven la possibilitat detrasplantar òrgans.
Tot i això, no tenien els coneixements mèdics ni les tècniques necessàries per dur-los a terme amb èxit. No coneixien la incompatibilitat de grups sanguinis (que no es van descobrir fins a principis del segle XX) o el rebuig immunològic (una de les principals causes delstrasplantaments fallits).
Durant el segle XIX, el desenvolupament de l’anatomia moderna va establir les bases per conèixer l’estructura i funció dels òrgans, un requisit previ crucial per a qualsevol operació d’aquest tipus. Un segle després, els avenços en cirurgia i en la comprensió del sistema immunològic van aplanar el camí per als primers intents de trasplantaments.
El primer trasplantament d’òrgans humans completat amb èxit es va fer a 1954. Aleshores es va trasplantar un ronyó en què donant i receptor eren germans bessons i compartien característiques genètiques, de manera que no es va produir rebuig immunològic.
En els darrers anys s’han desenvolupat nous medicaments i tècniques que milloren les probabilitats d’èxit dels trasplantaments. Els programes de consciència sobre la donació d’òrgans han ajudat milers de persones a sobreviure. En el nostre cas, Espanya porta 32 anys com a líder mundial en trasplantaments, amb un rècord de 5.861 el 2023.