“Trencar el silenci” contra l’homofòbia
El 17 de maig es compleixen 31 anys des que l’homosexualitat va deixar de considerar-se una malaltia mental, però les persones del col·lectiu LGBTIQ + segueixen patint discriminació.
El 17 de maig es compleixen 31 anys des que l’homosexualitat va deixar de considerar-se una malaltia mental, però les persones del col·lectiu LGBTIQ + segueixen patint discriminació
El 17 de maig es compleixen 31 anys des de l’eliminació de l’homosexualitat de les llistes de malalties mentals per part de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Per aquesta raó, en aquesta data es commemora el Dia Internacional contra l’Homofòbia, la Transfòbia i la Bifòbia.
Es tracta d’una jornada per celebrar la diversitat i sensibilitzar sobre els drets humans de les persones lesbianes, gais, bisexuals, transgènere i intersexuals (LGBTIQ+), però també per denunciar la persecució i discriminació que pateixen les persones d’aquest col·lectiu.
Per homofòbia i les seves derivades -transfobia i bifobia- entenem l’odi cap a la diversitat afectiva i sexual i les múltiples identitats de gènere.
És aquesta edició, el lema de la jornada és el de “Trenquem el silenci“, amb el qual els membres de la comunitat volen lluitar contra l’homofòbia i la discriminació que pateixen. I és que les persones LGBTIQ+ encara s’enfronten a moltes dificultats i situacions de discriminació en el seu dia a dia.
Les relacions entre persones del mateix sexe es segueixen criminalitzant a 70 països i en cinc d’ells encara s’aplica la pena de mort als homosexuals, segons dades de l’OMS. Milions de persones lesbianes, gais i bisexuals viuen amb por d’expressar la seva identitat sexual o de mostrar-se amb les seves parelles. D’altra banda, les persones transgènere pateixen persecució i càstigs en al menys 26 països.
El Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) té precisament com a objectiu trencar el silenci que fa mal a les persones LGBTIQ+ i que, en última instància, ens afecta a totes les persones. El PNUD és present a 53 països, en col·laboració amb comunitats LGTBIQ + i són els encarregats de formular polítiques per reforçar la inclusió de les persones LGBTIQ + en les iniciatives nacionals de desenvolupament.
Efectes de la pandèmia de covid-19
La persecució, discriminació i violència que pateixen les persones LGTBIQ+ s’ha vist agreujada en l’últim any a causa de la pandèmia de covid-19, especialment durant els mesos de confinament.
Així, per exemple, s’han denunciat casos en què els països que utilitzen tecnologies digitals destinades a vigilar els moviments de la població durant el confinament o els tocs de queda s’han fet servir per perseguir persones d’aquest col·lectiu.
Segons un informe realitzat per la Outright Action International i ILGA Europa, les persones LGBTIQ + han vist devastats els seus mitjans de subsistència, el que comporta un augment de la inseguretat alimentària per la pèrdua de llocs de treball. També s’ha interromput l’accés a l’atenció mèdica, a medicaments crucials inclosos per al VIH i tractaments d’afirmació de gènere i s’han donat casos de persones que tenen por de buscar atenció mèdica per por a la discriminació, l’estigma i el rebuig de els serveis experimentats pel col·lectiu.
La pandèmia ha agreujat també el risc de violència domèstica i familiar, que és la forma més freqüent de violència que afecta les persones LGBTIQ+, i ha augmentat l’aïllament social i l’ansietat d’aquestes persones.
La comunitat LGBTIQ+
La comunitat LGBTIQ+ és un col·lectiu que agrupa persones molt diverses i que de vegades resulta difícil de definir. Les inicials que formen part d’aquest concepte tracten d’identificar diferents realitats dins el col·lectiu.
El concepte LGTB es va començar a utilitzar en els anys 80 per definir el col·lectiu de persones integrat per lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals, d’on es van prendre les primeres inicials.
Les lesbianes són noies que se senten atretes per noies, mentre que els gais són els nois a qui els agraden altres nois i els bisexuals són aquelles persones que se senten atretes per persones d’ambdós sexes. Per transgènere entenem les persones que neixen amb cos de noi, però se senten noies, i a l’inrevés; i els transsexuals són persones transgènere que s’han medicat o operat per canviar de sexe.
Més endavant es van afegir també les sigles ‘I‘, de intersexual –persones que han nascut amb genitals d’home i dona vegada- i la ‘Q‘ de queer, concepte que es refereix de manera general a les persones del col·lectiu. Finalment es va afegir el símbol ‘+‘ que engloba les persones que no s’identifiquin amb les categories anteriors però que formen part de la comunitat.
La comunitat s’identifica també amb la bandera amb els colors de l’arc de Sant Martí, creada per l’activista i dissenyador Gilbert Baker el 1978.