7 desembre 2022
spot_img
7 desembre 2022
spot_img

Tres mesos de guerra a Ucraïna

La invasió de Rússia ha provocat milers de morts i milions de desplaçats, mentre els combats continuen a l'est d'Ucraïna

Avui es compleixen tres mesos de l'inici de la guerra a Ucraïna: el 24 de febrer del 2022, les tropes russes van iniciar la invasió d'Ucraïna amb atacs a diferents parts del país. Aquest conflicte ha captat l'atenció de governs i mitjans de comunicació a tot el món i ha tingut repercussions globals.

L'objectiu del president rus, Vladímir Putin, era enderrocar el govern d'Ucraïna, liderat pel president Volodímir Zelenski, i instaurar-hi un nou govern que fos favorable als seus interessos. No obstant això, Rússia no comptava amb la resistència de l'exèrcit i de la població ucraïnesos.

Ucraïna ha comptat amb el suport de la majoria de països de la comunitat internacional, liderada pels Estats Units i els membres de la Unió Europea. Aquests països no han intervingut directament en la guerra per evitar que el conflicte augmentés de dimensions, però si que han proporcionat armes a Ucraïna i han implantat sancions econòmiques per perjudicar el govern rus i intentar dissuadir-lo dels atacs.

Les tropes russes han bombardejat hospitals i refugis de civils, a més de disparar contra persones desarmades, com van demostrar les imatges al municipi de Butxa. Per aquest motiu, el govern ucraïnès demana que s'investigui i jutgi el govern rus per genocidi i crims de guerra.

Segons l'últim recompte de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans, 3.838 persones han mort durant el conflicte, mentre que 4.351 han resultat ferides. Però les autoritats ucraïneses creuen que poden ser-ne moltes més.

 
 
 
 
 
View this post on Instagram
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

A post shared by 324cat (@324cat)

A finals de març, el govern rus va renunciar a ocupar tot el territori d'Ucraïna i va centrar els atacs al Donbass, una regió a l'est del país, a la frontera amb Rússia. La majoria de la població del Donbass és d'origen rus i té familiars amb Rússia, però ara és la zona més castigada per la guerra.

 

 

La resistència d’Azovstal

Des de la desaparició de la Unió Soviètica el 1991, Rússia (el país més gran i poderós d'aquesta federació) ha intentat mantenir la seva influència a l'antic territori soviètic. Per això vol mantenir a Ucraïna com a país aliat, encara que sigui a la força.

A nivell estratègic, a Rússia també li interessa controlar la costa del Mar Negre per dominar el transport i comerç cap al Mediterrani. El 2014 ja va envair la península de Crimea, en territori ucraïnès, i ara ha atacat diverses ciutats ucraïneses del sud per crear un corredor sota domini rus.

La ciutat de Mariúpol ha estat una de les ciutats més bombardejades i ha quedat pràcticament destruïda. Les imatges de l'atac a la maternitat van donar la volta al món, igual que el bombardeig al teatre de la ciutat, que es feia servir com a refugi i on es calcula que van morir unes 600 persones.

Abans de la guerra, Mariúpol era un important centre de producció siderúrgica; ara, les fàbriques s'han convertit en el símbol de la resistència ucraïnesa contra els atacs russos. Les últimes setmanes, un batalló ucraïnès format per combatents de diferents cossos (exèrcit, marines, policies i guàrdies fronterers) s'havia fet fort a la fàbrica d’acer d’Azovstal, als afores de Mariúpol.

Després de setmanes de combats, els més de 500 soldats ucraïnesos han acabat rendint-se i s'han lliurat a les autoritats russes. El govern de Zelenski espera poder intercanviar-los per presoners de guerra russos, però el govern rus vol jutjar-los en territori rus (on es creu que tindrien menys garanties a l’hora de defensar-se).

Enmig de la guerra, l'objectiu de les organitzacions de drets humans és seguir el rastre dels presoners de guerra de tots dos bàndols per confirmar que es respecten els seus drets: garantint-los l'accés a una defensa legal i a unes mínimes condicions durant la detenció (alimentació, atenció sanitària, contacte amb familiars).

 

 

Crisi humanitària 

A banda de la destrucció i la devastació, la guerra també ha provocat una greu crisi humanitària a Ucraïna: hi ha més de 14 milions de persones desplaçades, ja sigui com a refugiats en altres països o com desplaçats interns dins del territori ucraïnès.

El conflicte d'Ucraïna ha provocat que, per primera vegada en la història, el nombre de desplaçaments forçats hagi superat els 100 milions de persones a tot el món, segons dades de l'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats.

A les ciutats i regions més afectades, s'ha paralitzat tota l’activitat: negocis, escoles, transport públic. Les famílies ucraïneses que no han fugit del país s'han traslladat a l'oest, on els combats no han arribat i la vida segueix a un ritme més o menys normal, com explicava la periodista ucraïnesa Anna Romandash.

Des del primer dia, la guerra d'Ucraïna ha ocupat els titulars dels mitjans de comunicació internacionals. Centenars de periodistes de tot el món s'han desplaçat al centre d'Europa per informar sobre l'avanç de l'ofensiva russa i les conseqüències dels combats.

Més enllà dels interessos polítics i geoestratègics, les històries de les víctimes narren en primera persona l'horror de la guerra i com marcarà el futur de diverses generacions.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!

Acceso para estudiantes / Accés per estudiants
Introduce la contraseña para acceder a los materiales:
Introdueix la contrasenya per accedir als materials:



Encara no estàs subscrit a Junior Report?

Subscriu-te

Si tu o el teu centre esteu subscrits,
introdueix el perfil de xarxes socials o el teu usuari

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -