La instal·lació, d’almenys 280 metres de longitud, s’ha descobert al subsòl del jaciment d’Iruña-Veleia (Vitòria)
El jaciment arqueològic d’Iruña-Veleia és un dels més destacats de tota la Península Ibèrica. Situat al municipi de Irunya de Oca, a uns 10 km de la ciutat de Vitoria, aquest espai acull restes arqueològiques clau per entendre com es va viure l’època romana a la província d’Àlaba i el País Basc.
Ara la Diputació foral d’Àlaba i l’empresa Arkikus acaben de donar a conèixer l’existència del que va ser un circ romà en aquest jaciment. Es tracta d’un recinte de 280 metres de longitud i 72 d’amplada (com tenir tres camps de futbol seguits) que, segons les primeres estimacions, va poder albergar al voltant 5.000 espectadors.
Els circs eren un dels edificis més importants a les ciutats romanes, similar en funció i prominència als teatres i amfiteatres. Per això aquest descobriment és tan important: deixa en evidència que aquesta zona del País Basc tenia una gran rellevància a l’època romana.
La troballa ha estat possible gràcies a la teledetecció de la superfície del jaciment a través de fotografies aèries històriques i modernes, cartografia i imatges obtingudes mitjançant vols de dron. Aquest seria el tercer circ romà conegut a la meitat nord de la Península Ibèrica després dels de Tarraco i Calagurris. Així mateix, és l’únic que conserva el traçat original en no estar ocult per edificacions modernes.
A més del circ, la teledetecció també ha permès veure restes de carrers, habitatges, zones porxades i el pas de la Viatge 34, la calçada romana que anava d’Astorga a Bordeus.
Entreteniment a l’Antiga Roma
El circ romà, al costat del teatre i l’amfiteatre, és una de les instal·lacions més importants de les ciutats romanes. Estaven destinades a divertir el poble: proporcionaven als ciutadans un lloc per a l’entreteniment massiu i eren un espai clau a la vida social i cultural dels romans.
Per entretenir, els circs albergaven tot tipus d’espectacles: carreres, desfilades, representacions, festivals… A més, els emperadors i els líders polítics utilitzaven els esdeveniments als circs per guanyar popularitat i suport entre el poble. Per exemple, patrocinar carreres era una manera de demostrar generositat i poder.
Pel que fa a la seva estructura, els circs solien ser recintes molt allargats amb remats circulars als extrems, tenint generalment una forma ovalada més o menys allargada. Al centre, envoltada de graderies generalment de pedra, estava l’arena: aquí és on tenia lloc el espectacle.
El més gran i famós de tots és el Circ Màxim, situat a Roma. Podia acollir centenars de milers d’espectadors. La seva forma era tan desenvolupada i innovadora que es va convertir en el model dels circs de tot l’Imperi romà. Actualment, és un parc públic.
Circs romans a la Península Ibèrica
A la Península Ibèrica, els circs també van ser una part integral de les ciutats importants durant el domini romà. Aquests van servir com a centres d’entreteniment i joc, reflectint la influència cultural i arquitectònica de Roma a Espanya.
Encara que van ser més petits en mida que els circs de les grans ciutats com Roma, milers d’hispans de totes les comarques i províncies van gaudir d’espectacles circenses. Per exemple, a Mèrida. Allí es troba el circ romà millor conservat de la Península Ibèrica.
Aquest es va construir a les primeres dècades del segle I dC. i feia 403 metres de llargada per 96 metres d’amplada; sense comptar la graderia, que tenia unes 30.000 places de capacitat. Això ho converteix en un dels circs romans més grans d’Espanya, reflectint la importància de la ciutat de Mèrida en aquella època.
Un altre dels circs romans més destacats es troba a Tarragona. Encara no es conserva íntegrament, s’estima que aquest tenia al voltant de 325 metres de longitud i 115 metres d’amplada, amb capacitat per a uns 25.000 espectadors. Actualment, una part del circ està ubicada sota edificis moderns, encara que encara es poden veure les graderies.
Reconstrucción digital del espacio que habría ocupado el circo romano de Tarragona. Hoy sólo se conservan algunas zonas del graderío, que están siendo excavadas y restauradas de forma parcial. pic.twitter.com/vEAsd6oc4d
— Origo Podcasts de Historia (@OrigoPodcasts) May 22, 2018
