7 desembre 2022
spot_img
7 desembre 2022
spot_img

Turisme sostenible al Pacífic

L’arxipèlag de Palau recompensarà els visitants que ajudin a protegir aquestes illes de l’impacte del turisme

Després de dos anys de restriccions per la pandèmia, els països tornen a obrir les portes al turisme. El problema d’aquests viatges és que, a causa del comportament d’alguns visitants, poden tenir un fort impacte mediambiental als espais naturals.

En aquest context, el govern de l’arxipèlag de Palau, a l’est de l’oceà Pacífic, ha llançat una iniciativa pionera per gaudir del turisme de manera responsable. L’objectiu del programa Ol’au Palau és que el país rebi un turisme sostenible i que aquesta activitat pugui allargar-se en el temps sense fer malbé el territori i preservant els béns culturals.

El programa funciona a través d’una aplicació personalitzada que ofereix als viatgers experiències exclusives que no podran comprar-se amb diners, sinó que dependran de la manera com es tracti el medi ambient i la cultura de l’arxipèlag. Per fer-ho, els turistes rebran una sèrie de punts segons les accions que facin durant la seva estada a l’illa.

Per exemple, els visitants rebran bonificacions per fer servir protector solar respectuós amb el medi ambient i segur per als esculls de corall; visitar llocs amb importància cultural, com el Museu Nacional de Belau i Bai o el Santuari Marí Nacional, o menjar aliments locals d’origen sostenible, com el peix o la sopa de cranc.

Els visitants aniran acumulant punts que, més tard, podran canviar per experiències a les illes: podran fer una excursió per llocs amagats, nedar i bussejar en coves, compartir un menjar amb les comunitats locals o pescar on ho fan els habitants de l’illa.

Aquesta idea va sorgir l’any 2015, quan el turisme a les illes va arribar als 150.000 visitants anuals, més de 7 vegades la població del país. El govern va considerar aleshores que calia actuar per protegir l’arxipèlag de l’impacte mediambiental produït pels turistes.

Estats insulars afectats pel canvi climàtic

Els països formats per illes són un dels llocs més vulnerables al canvi climàtic. L’escalfament global està provocant un augment de les temperatures, les glaceres s’estan fonent i el nivell de la mar està pujant. Per això aquests estats insulars, envoltats d’aigua per tot arreu, en pateixen les conseqüències més greus.

En el cas de Palau, el nivell del mar puja 9 mil·límetres cada any des del 1993, i es preveu que continuï sent així els propers anys, segons un informe del Ministeri de Meteorologia d’Austràlia. Es tracta del triple de la mitjana global, que està entre 2,8 i 3,6 mil·límetres.

La situació és més preocupant en altres illes. Per exemple, l’arxipèlag de Kiribati o el de Tuvalu estan en perill de desaparèixer per la pujada del nivell del mar relacionada amb el canvi climàtic. Segons un informe d’ACNUR, alguns càlculs asseguren que aquestes illes podrien quedar sota l’aigua els propers 50 anys.

És una realitat que ja han experimentat altres estats insulars. A les illes Salomó, cinc ja han desaparegut i sis més pateixen l’erosió del terreny a la costa, segons les imatges satèl·lit recopilades per un estudi de la revista Environmental Research.

Com a conseqüència, una gran part de la població d’aquestes illes es converteixen en refugiats climàtics, és a dir, persones que es veuen obligades a abandonar casa seva a conseqüència de l’impacte del canvi climàtic al seu lloc d’origen.

Les illes de Palau

Palau és un arxipèlag de més de 300 illes que forma part de la regió de la Micronèsia, situada a l’oceà Pacífic occidental. La població total del conjunt d’illes és d’uns 19.000 habitants, fet que el converteix en un dels països menys poblats de tot el món.

El principal grup ètnic de l’arxipèlag són els nadius palauans, que representen més del 70% de la població. No obstant això, cada vegada hi ha més immigrants que decideixen anar-se’n a viure a alguna de les illes; aquests vénen sobretot d’altres zones de la Micronèsia, Polinèsia, Filipines i Europa.

La principal activitat econòmica de Palau són l’agricultura i la pesca, dues indústries que funcionen molt bé per la ubicació d’aquest país, completament envoltat d’aigua. El turisme també suposa una font  d’ingressos molt important a les illes.

Palau té amb un passat colonial: des de finals del segle XIX va ser una colònia administrada per diferents potències, com Espanya, Alemanya o el Japó. Durant la Segona Guerra Mundial, les illes de Palau van ser l’escenari de combats militars entre japonesos i estatunidencs. Finalment, els Estats Units van fer-se amb el control de l’illa.

Encara que Palau es va independitzar com a colònia i va convertir-se en un estat sobirà el 1994, els Estats Units continuen tenint-hi una gran influència: avui dia són el principal país que finança aquestes illes.
Els Estats Units han aprofitat aquesta dependència econòmica per als seus propis interessos polítics. A causa de la proximitat de Palau amb la península de Corea (3.700 quilòmetres), el govern nord-americà hi ha instal·lat un sistema de vigilància per controlar els moviments militars de Kim Jong-un, president de Corea del Nord i enemic polític dels Estats Units.

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -