L'atac s'ha fet dies després que el president Joe Biden autoritzés l'ús d'aquests míssils en territori rus
El Ministeri de Defensa de Rússia ha confirmat que el passat dimarts 19 de novembre va rebre el primer atac ucraïnès amb míssils fabricats a Occident al seu territori. És la primera vegada des que va començar la guerra que Ucraïna ataca al país liderat per Vladímir Putin amb aquest tipus d'armes.
L'atac va ser dirigit cap a un magatzem de municions a la regió de Bryansk, al sud-oest de Rússia. El Ministeri rus va dir en un comunicat que Kíev va utilitzar sis míssils balístics de llarg abast, coneguts com a Sistema de Míssils Tàctics de l'Exèrcit (ATACMS). Tots ells eren de fabricació nord-americana.
El govern de Volodímir Zelenski feia mesos que demanava als seus països aliats que li permetessin atacar objectius militars en territori rus amb míssils occidentals. Tot i això, aquests li havien negat aquesta possibilitat per por a la reacció de Rússia i el seu exèrcit.
Fa tot just uns dies, la situació va canviar. La Casa Blanca, encara liderada per Joe Biden, ha donat llum verda a l'exèrcit ucraïnès, autoritzant-ho per atacar Rússia amb míssils fabricats als Estats Units. L'autorització ha canviat el rumb de la guerra, perquè mai s'havia dut a terme un atac d'aquestes característiques per part d'Ucraïna.
La resposta de Putin
El govern rus no ha tardat a respondre. Després de conèixer l'autorització dels Estats Units a Ucraïna, el president Vladímir Putin va aprovar una actualització de la doctrina nuclear russa, que estableix les condicions sota les quals el seu país podria fer servir armes nuclears.
La nova doctrina estableix que Rússia podria fer servir aquestes armes contra un país amb armament que no l’ataqui directament, però que ajudi un altre país que sí que ho faci. És una referència clara als Estats Units i el seu suport a Ucraïna. A més, assenyala que serà suficient una “amenaça crítica per a la sobirania de Rússia” perquè l'exèrcit respongui.
Des que va començar la guerra, Putin ha declarat que qualsevol atac amb míssils occidentals al seu territori serà entès com l'entrada a la guerra de l’OTAN. Després de l'atac ucraïnès d'aquesta setmana, els analistes polítics tenen dubtes sobre què passarà ara.
Putin podria respondre amb una escalada del conflicte, augmentant els seus atacs contra Ucraïna i fins i tot atacant a altres països de l'OTAN. No obstant això, també podria esperar que Donald Trump prengués el mandat de la Casa Blanca el gener del 2025. El nou president ha amenaçat de tallar l'ajuda a Ucraïna i negociar un acord de pau que s'espera que afavoreixi a Rússia.
De moment, aquesta setmana, diversos cables submarins de telecomunicacions ubicats al Mar Bàltic han patit danys i trencaments. Tot i que encara no se sap amb certesa com s'han produït els desperfectes, diferents països afectats apunten a un possible acte de sabotatge per part de Rússia com a resposta a la situació actual.
🇺🇸🗣️💬 Estados Unidos ha detectado una mayor actividad militar rusa en torno a cables submarinos clave y cree que ahora es más probable que Rusia lleve a cabo posibles operaciones de sabotaje destinadas a desactivar una parte crítica de la infraestructura de comunicaciones del… pic.twitter.com/lYkD5i84ST
— The Political Room (@Political_Room) September 6, 2024
1.000 dies de guerra
L'atac d'Ucraïna coincideix amb el compliment dels 1.000 dies des de l'inici del conflicte. Aquesta guerra, que va començar el 24 de febrer de 2022 amb la invasió de l'exèrcit rus, és un dels conflictes armats en desenvolupament que més preocupen a escala global.
Segons dades de les Nacions Unides (ONU), uns 12.160 civils han mort i com a mínim 26.910 han resultat ferits des que va començar la guerra. El conflicte ha deixat altres conseqüències devastadores: més de 3.400 escoles i hospitals han estat malmesos o destruïts i 10 milions de persones s'han vist obligades a fugir de casa seva.
Entre tota la població afectada, també hi ha milions de nens i nenes que estan patint la guerra. El Fons de les Nacions Unides per a la Infància (UNICEF) assenyala en una nota de premsa que el conflicte ha deixat 659 menors morts i 1.747 ferits. De mitjana, 16 infants moren o resulten ferits cada setmana a tota Ucraïna.
Els que sobreviuen, viuen amb por constant. Unicef adverteix en la seva nota que molts passen diverses hores al dia refugiant-se en soterranis dels atacs de l'exèrcit mentre sonen les sirenes antiaèries. Aquesta situació deixarà greus seqüeles psicològiques als més petits.
Treballa l'actualitat a l'aula
Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!
