Un altre any per reivindicar el col·lectiu LGTBIQ+
Els disturbis de Stonewall Inn van marcar un abans i un després en la defensa del col·lectiu homosexual, però la discriminació continua arreu del món
Els disturbis de Stonewall Inn van marcar un abans i un després en la defensa del col·lectiu homosexual, però la discriminació continua arreu del món
El col·lectiu de gais, lesbianes, persones transgènere, bisexuals, intersexuals i persones queer reivindiquen cada dia els seus drets sota les sigles LGTBIQ+. Ara bé, cada 28 de juny se celebra el Dia Mundial de l’Orgull LGTBIQ+ per combatre la discriminació i reclamar els mateixos drets i oportunitats que la resta de la ciutadania.
Per què el 28 de juny? Perquè el 28 de juny del 1969, les coses van canviar radicalment pel col·lectiu LGTBIQ+. Aquella nit, el bar clandestí Stonewall Inn de Nova York era ple a vessar: la gran majoria eren lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals, transgènere… Persones que se sentien oprimides i fora de la societat. De fet, les lleis i els governs s’encarregaven que així fos.
La policia acostumava a fer batudes en aquest local: els bars d’ambient, com era el cas, no estaven permesos. El 28 de juny de 1969, però, la alguns clients de l’Stonewall Inn es van negar a identificar-se davant els agents i, quan un va pegar a una drag queen, la clientela es va rebel·lar contra la policia.
I abans dels disturbis de l’Stonewall, què?
Les persones LGTBIQ+ han existit sempre, però la seva visibilitat ha canviat al llarg dels segles. A la Grècia i Roma antigues, l’homosexualitat masculina no era castigada; de fet, a les polis o ciutats gregues, estava ben vista sempre que fos entre professor i alumne. A l’imperi romà, aquestes relacions van reduir-se a l’esfera privada. El sexe entre dones, però, no va ser mai ben vist perquè eren societats molt masclistes.
Quan el cristianisme es va estendre per Europa, la seva visió homòfoba va introduir-se a les institucions i la societat. La persecució de qualsevol relació no heterosexual es va allargar durant segles fins ben entrat el segle XX.
L’homosexualitat va ser considerada una malaltia fins fa relativament poc: el 17 de maig del 1990, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va retirar l’homosexualitat de la llista de trastorns mentals després de dècades de reivindicacions del col·lectiu. La transsexualitat, però, va continuar figurant a la llista de l’OMS fins al 2018.
Els drets LGTBIQ+ al món
L’Associació Internacional Lesbianes, Gais, Bisexuals, Trans i Intersexuals (ILGA) elabora regularment l’informe Homofòbia d’Estat, que analitza la situació dels drets i llibertats sexuals arreu del món.
L’edició del 2020, la més recent, revela que les regions amb més llibertats per a les persones LGTBIQ+ són Amèrica del Nord i Europa occidental. Avui dia, el matrimoni homosexual està legalitzat a 30països del món: els últims països en legalitzar-lo han estat Xile, al març del 2022, i Suïssa, on els matrimonis igualitaris podran celebrar-se a partir de l’1 de juliol.
Malgrat els avenços dels últims anys, en molts països les persones del col·lectiu LGTBIQ+ encara han de fer front a prejudicis, persecució i exclusió per part de la societat i les institucions. En algun països, fins i tot s’enfronten a la pena de mort.
A Espanya, el govern ha elaborat una llei que permetrà l’autodeterminació de gènere a partir dels 16 anys, on no caldrà ni un informe mèdic, ni una autorització judicial ni el vistiplau de la família.
Les persones LGTBIQ+ han recorregut un llarg camí, però encara els queden molts reptes per assolir la plena igualtat. El col·lectiu segueix patint persecució, com l’homofòbia, i hi ha ideologies que volen limitar els drets LGTBIQ+, com l’extrema dreta. Per això, el Dia de l’Orgull segueix tenint més sentit que mai.