Una nau de la NASA detecta dos impactes recents al Planeta Vermell que han desenterrat grans quantitats de gel
La nit del 24 de desembre del 2021, la nau InSight de la NASA va detectar un terratrèmol de magnitud 4 a la superfície de Mart. Mesos després, els científics han descobert l'origen del tremolor gràcies a les imatges enviades per l’Orbitador de Reconeixement de Mart (MRO), una sonda que orbita al voltant del planeta.
Es tracta de l'impacte d'un meteorit que va caure a la regió de Amazonis Planitia, al nord del planeta, i va crear un cràter d'uns 150 metres de diàmetre i 20 metres de profunditat. Un altre meteorit va caure al setembre i va deixar un altre cràter de 130 metres.
Es tracta del primer impacte captat gairebé en directe per un dispositiu de la NASA. Però el més emocionant és que el meteorit ha desenterrat part del gel que hi ha sota la superfície sorrenca de Mart. Els científics ho han descobert perquè les imatges mostren taques blanques al voltant del cràter.
Working together, two @NASAMars spacecraft —one on the ground and one in orbit—detected a large meteorite that slammed into the Red Planet. The result was confirmed earlier this year: https://t.co/4ofuP8MXId pic.twitter.com/eVMFbBOY7U
— NASA (@NASA) October 27, 2022
Els científics creuen que el meteorit mesurava entre 5 i 12 metres d'amplada, prou petit perquè hagués desaparegut si hagués travessat l'atmosfera terrestre (la fricció amb els gasos de l'atmosfera l'haurien consumit). Ara bé, l'atmosfera de Mart és molt menys densa: equival a un 1% de la densitat atmosfèrica de la Terra i per això el meteorit no es va desintegrar.
InSight és una missió de reconeixement que va aterrar a Mart al novembre del 2018. A diferència d'altres missions, centrades en recopilar mostres de la superfície i de l'atmosfera, l'objectiu de Insight és estudiar l'estructura i composició interna d'aquest planeta, les diferents capes i el nucli. Des que va arribar ha captat més de 1.300 terratrèmols a Mart.
Després de més de quatre anys a Mart, s'espera que la missió de l’InSight acabi les properes setmanes. La nau s'alimenta d'energia solar, però la pols de Mart s'està acumulant als panells solars i això fa que l'energia disponible per funcionar sigui cada vegada menor.
Un futur a Mart?
Aquest descobriment té implicacions molt importants per als científics de la NASA, que en un futur planegen enviar missions tripulades amb astronautes a Mart. L'objetciu és arribar-hi de cara a l'any 2030.
D'una banda, és important saber a quina part del planeta podrien trobar aigua, un recurs que els astronautes podrien fer servir per beure, regar cultius o fins i tot produir combustible per a coets. L'aigua és fonamental per a la nostra supervivència, però a Mart només existeix en forma de gel i sota terra.
D’altra banda, mai s'havia detectat gel tan prop de l'equador de Mart. Aquesta regió és la més càlida del planeta i té més exposició a la llum solar, per això és una de les opcions favorites per construir-hi una futura base d'exploració.
La @NASA ha tornat a #Mart 🚀 a bord del #Perseverance, un robot per #explorar el planeta vermell i descobrir si alguna vegada hi va haver vida a la superfície 👽.https://t.co/vXp0zx5P2J
— Junior Report CAT (@JuniorReportCAT) January 3, 2022
Des de fa anys, els científics i enginyers estudien quin seria el millor lloc de Mart per establir-se. La zona ideal estaria entre els pols (on hi ha més gel emmagatzemat) i l'equador (on fa més calor); si ho visualitzéssim a la Terra, seria la regió on es troben Europa o el Canadà.
També és important tenir en compte les elevacions del terreny. A l'hemisferi nord, les elevacions són més baixes, una condició favorable per a l'aterratge de naus espacials: com més baix és el terreny, més temps té la nau per disminuir la velocitat des que entra a l'atmosfera de Mart.
Microbis al gel
Una de les grans preguntes sobre Mart és: si hi ha aigua, pot haver-hi vida també? Fins ara no s'han trobat proves que demostrin l'existència d'éssers vius en aquest planeta, però els científics continuen estudiant el terreny.
Un estudi publicat a principis d'octubre a la revista Nature ha arribat a la conclusió que, durant el període noeic (fa entre 4.100 i 3.700 milions d'anys), podrien haver existit microbis a la superfície de Mart.
L'equip d'investigadors ha analitzat els materials i gasos presents a la superfície i les capes terrestres marcianes i els ha comparat amb els que hi havia a la Terra fa milers de milions d'anys. Veient la similitud entre tots dos models, han arribat a la conclusió que a Mart hi havia les condicions necessàries perquè hi visquessin microorganismes.
Un estudi suggereix que els microorganismes que podrien haver habitat Mart fa milers de milions d'anys haurien creat les condicions per a la seva extinció final, modificant la composició de l'atmosfera i fent que les temperatures baixessin.https://t.co/wC5qTccaEd
— Joan Anton Català Amigó (@estelsiplanetes) October 11, 2022
Aquests microbis consumien hidrogen i el convertien en metà. L'acumulació d'aquest gas a l'atmosfera al llarg de centenars de milers d'anys va provocar un refredament del planeta. Com a conseqüència, l'aigua que hi havia a la superfície de Mart es va congelar i això va impedir que els microbis evolucionessin en formes de vida més complexes (com va passar a la terra).
No sé sap si aquestes formes de vida microbianes van desaparèixer a causa de les condicions extremes, o bé continuen existint en capes més profundes del planeta. Els científics esperen obtenir més mostres per estudiar-les i saber si realment va haver-hi (o continua havent-hi) vida a Mart.
