El pont ha estat construït per una empresa xinesa i uneix la península croata de Pelješac amb el continent
Les autoritats de Croàcia han inaugurat el pont de Pelješac, una passarel·la de 2,4 quilòmetres que uneix la península croata del mateix nom amb la costa sud del país. Els treballs s'han allargat durant 4 anys i han anat a càrrec d'una empresa constructora de la Xina.
Fins ara, per viatjar per terra a la península de Pelješac i a altres ciutats del sud de Croàcia, com Dubrovnik, calia sortir de Croàcia i entrar a Bòsnia Hercegovina per tornar a entrar en territori croat.
Això és perquè la costa de Croàcia, que s'estén al llarg de més de 1.700 quilòmetres per la mar Adriàtica, està interrompuda per una petita franja de territori bosnià: es tracta del corredor de Neum, l'única sortida de Bòsnia Hercegovina al mar, que té poc menys de 10 quilòmetres d’ample.
En el 2018 empezó la construcción del puente de Pelješac, que uniría la parte continental del país en Komarna con la península de Pelješac en Brijesta.
— jose alfonso (@jacussianovich) July 26, 2022
De esta manera, aquellos en bus o auto, podrán continuar su camino hacia Dubrovnik, sin necesidad de pasar por Bosnia.
(3/6) pic.twitter.com/quQi3VY0CR
Haver de travessar la frontera provocava llargues cues de trànsit, sobretot a l'estiu, a més d'haver de presentar la documentació corresponent per creuar la frontera entre els dos països, ja que Croàcia és un país membre de la Unió Europea i Bòsnia no ho és.
En aquest sentit, les autoritats croates celebren la inauguració del pont perquè facilitarà molt la mobilitat, el transport de mercaderies i, sobretot, les rutes turístiques que viatgen des del nord i volen arribar fins a Dubrovnik, una de les ciutats més visitades d'Europa.
El pont de Pelješac era una promesa del govern croat des de feia dècades, però la crisi econòmica va endarrerir-ne la construcció. El projecte ha comptat amb un 85% de finançament de fons europeus.
La construcció del pont també ha provocat una certa polèmica entre les autoritats bosnianes, que creuen que podria afectar l'activitat marítima al corredor de Neum i perjudicar la circulació d'embarcacions des de i fins a la costa de Bòsnia. Per això, Croàcia va augmentar l'altura del viaducte fins a 55 metres (perquè poguessin passar per sota naus de grans dimensions).
L'origen de l'enfrontament entre Bòsnia i Croàcia
Bòsnia Hercegovina i Croàcia mantenen certes tensions polítiques des de la Guerra dels Balcans, un conflicte que entre el 1992 i el 1995 va enfrontar diversos països en aquesta regió a l’est d’Europa.
La Guerra dels Balcans va ser un conflicte ètnic i religiós que va enfrontar poblacions amb diferents orígens històrics i culturals. Els principals protagonistes del conflicte van ser Croàcia (de majoria catòlica), Bòsnia (de majoria musulmana) i Sèrbia (majoria ortodoxa).
💥 Va ser un dels pitjors #conflictes de la història.
— Junior Report CAT (@JuniorReportCAT) June 25, 2021
🌍 Va enfrontar diferents #ètnies i #religions a l’est d’Europa.
📌 T'expliquem les claus de la #guerra que va dividir l'antiga #Iugoslàvia i va redibuixar el mapa d'Europa a #LaNoticiaDelDiaJRhttps://t.co/WljjYLdCMz
L'origen del conflicte està en la dissolució de Iugoslàvia, una federació de repúbliques que es va formar després de la Segona Guerra mundial (1939-1945) i que agrupava sis països molt diferents: Bòsnia i Hercegovina, Croàcia, Eslovènia, Macedònia, Montenegro i Sèrbia.
Fins al 1980, les autoritats iugoslaves van aconseguir reprimir els moviments separatistes i mantenir unida la federació. Però l'arribada al poder del nacionalista Slobodan Milosevic com a president de Sèrbia l’any 1989 va posar fi a la convivència: Milosevic creia que els serbis eren superiors i per això la resta de repúbliques van voler independitzar-se de la federació.
Això va provocar una sèrie d'enfrontaments entre diferents bàndols. El conflicte entre serbis i croats va provocar desenes de milers de morts fins que van signar la pau al 1995. El conflicte més dur i tràgic va ser a Bòsnia i Hercegovina, on l'exèrcit iugoslau va cometre diversos crims contra la humanitat per evitar que Bòsnia fos independent.
#INFOGRAFÍA Mapa y descripción de los acontecimientos previos a la masacre de Srebrenica, una de las páginas más sombrías de la guerra de Bosnia en 1995 #AFP @AFPgraphics pic.twitter.com/wpuahccETd
— Agence France-Presse (@AFPespanol) July 19, 2019
La Xina: el nou constructor global
El pont de Pelješac ha estat construït per la China Road and Bridge Corporation (CRBC), una empresa estatal xinesa que construeix infraestructures a tot el món: carreteres, ponts, túnels, xarxes ferroviàries...
La Unió Europea va fer un concurs públic per adjudicar la construcció del pont de Croàcia. La CRBC va presentar un pressupost molt inferior al de les altres empreses competidores i gràcies a això va guanyar la licitació.
No obstant això, aquesta situació va generar dubtes sobre si l'empresa xinesa estava fent dúmping per guanyar. Es tracta d'una estratègia econòmica per la qual una empresa ofereix els seus productes o serveis a preus molt baixos per eliminar la competència i acabar fent-se amb el control d'un mercat.
La CRBC és la primera companyia xinesa que guanya un projecte finançat per la Unió Europea, fet que demostra que la Xina està expandint la seva activitat per tot el món i per aquest motiu és la principal potència econòmica mundial.
El continent africà és un dels escenaris on el domini de les empreses xineses és cada vegada més evident: des de grans projectes com la Gran Presa del Renaixement a Etiòpia, passant per la construcció d'autopistes o l'explotació de recursos naturals, sobretot minerals utilitzats en dispositius tecnològics com el cobalt.
Per alguns, la Xina s'està aprofitant dels recursos africans i promou un model laboral poc respectuós amb els treballadors, sense drets ni salaris dignes. En canvi, d’altres opinen que el govern xinès està invertint en un continent oblidat durant molt de temps per altres països i regions com Europa, que durant segles van explotar aquest territori per al seu propi benefici.
