COP27: una cimera del clima decebedora

L'acord final de la COP27 arriba amb retard i només aconsegueix el compromís d'un fons de compensació, però no estableix quina quantitat ni com es farà

La Cimera del Clima d'Egipte, també coneguda com a COP27, ha acabat amb un resultat decebedor per a la lluita contra el canvi climàtic: els països rics es comprometen a crear un fons econòmic per compensar els països amb menys recursos, però no s'ha establert cap límit a les emissions contaminants.

La creació d'un fons de compensació era un dels principals objectius de la COP27. Els països del Sud Global (la regió més afectada pel canvi climàtic) han pressionat per crear un fons d'ajuda econòmica als països en desenvolupament, que tenen menys recursos i són els que pateixen les pitjors conseqüències de la crisi climàtica: inundacions, ciclons, desastres naturals…

Aquest fons forma part del concepte de justícia climàtica: que els països més rics, que han contaminat durant dècades per desenvolupar la seva economia i són els principals causants del canvi climàtic, compensin els països més pobres. En aquest sentit, també era molt significatiu que la Cimera del Clima d'enguany se celebrés a Egipte, un dels països del Sud Global.

Així i tot, l'acord de compensació s'ha redactat a mitges: encara no s'ha establert quina quantitat haurà d'aportar cada país ni com es transferiran els fons. A més, països com la Xina (que és el país més contaminant del món i la segona economia mundial) s'ha negat a ser considerat un país desenvolupat, així que no estarà obligat a aportar fons.

D'altra banda, els països participants han fracassat en l'objectiu clau de la COP: establir límits en les emissions de cada país, a més d'imposar la fi dels combustibles fòssils (encara que sigui a llarg termini). Aquest és el primer pas i el més important per poder combatre el canvi climàtic.

La declaració de la COP27 va arribar amb dos dies de retard. La cimera havia d'acabar divendres 18 de novembre, però en aquell moment els 194 països participants encara no havien aconseguit posar-se d'acord. Així doncs, va començar una pròrroga per redactar un acord amb el màxim consens.

Combustibles fòssils: una qüestió econòmica

Les emissions contaminants provocades per la crema de combustibles fòssils (petroli, carbó, gas natural) són la principal causa del canvi climàtic: l'acumulació d'aquests gasos a l'atmosfera de la Terra ha provocat un augment excessiu de les temperatures que, al seu torn, han transformat els patrons del clima.

Les conseqüències són cada vegada més evidents: onades de calor extrem a l'estiu, temperatures càlides a les portes de l'hivern, incendis més violents i freqüents, fenòmens climatològics extrems que afecten sobretot els països més pobres, empitjorament de la salut a nivell global…

Aleshores, per què continuem fent servir aquestes fonts d'energia? Perquè els combustibles fòssils són la base de l'economia de la majoria de països del món. És a dir, que la producció de les fàbriques i els ingressos depenen de l'ús d'aquests combustibles, encara que a la llarga acabin sent molt més perjudicials que beneficiosos.

Fer la transició energètica podria ser una solució per reduir l'emissions, però no està a l'abast de tots els països. Utilitzar fonts d'energia renovables (eòlica, solar, hidràulica) requereix d'una gran inversió econòmica per transformar tota la xarxa elèctrica i el sistema de producció, i no tots els governs i empreses poden (o volen) fer aquest esforç.

L'acord de la COP27 també s'ha vist afectat per la guerra a Ucraïna, que ha provocat una inflació global i ha generat una greu crisi energètica a regions com Europa. En aquest context, els governs i empreses estan més preocupats per reduir les pèrdues econòmiques que per salvar el planeta.

El futur, en mans dels joves

Ja fa anys que els joves s'han convertit en els més sensibilitzats sobre la crisi climàtica i els seus efectes sobre el planeta. L'aparició de grups com Fridays for Future o Extinction Rebellion demostren que les generacions més joves estan molt més conscienciades que la resta de la societat.

Aquests moviments liderats per joves han organitzat manifestacions multitudinàries i actes de protesta per tot el món, i han trobat noves maneres de cridar l'atenció sobre l'emergència climàtica. L'objectiu és senzill: pressionar als governs perquè adoptin mesures urgents contra l'escalfament global.

D’altra banda, els joves són les principals víctimes del canvi climàtic perquè ells heretaran el planeta que ara estem modelant. Per això haurien els governs els haurien d’escoltar i haurien de poder formar part del procés de presa de decisions relacionades amb l'acció climàtica: en quins aspectes és més urgent actuar, com aconseguir l'objectiu dels 1,5 graus de l'Acord de París, com imaginen el seu país en el futur…

A la Cimera del Clima d'Egipte, joves de diferents països i continents han estat convidats a participar a les conferències i fins i tot a exposar el seu punt de vista sobre les polítiques climàtiques globals. Però la seva veu no s’ha tingut en compte a l'hora de redactar els acords.

A l’últim Informe sobre la Bretxa d'Emissions, el Programa de Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) advertia que, al ritme d'emissions actual, la temperatura de la Terra podria augmentar 2,8 graus a finals de segle. El moment d'actuar és ARA.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!