El Museu d’Història de Catalunya rep d’una col·leccionista catalana la donació de jocs i joguines i material didàctic que daten entre finals del segle XIX i la dècada del 1970 i que son testimoni dels valors i canvis de diferents èpoques
Els jocs i les joguines formen una part important de l’educació i de l’oci dels infants. I al mateix temps, son uns elements que ens permeten explicar una part de la nostra història que no sempre és present als llibres o als museus. A través de les joguines podem conèixer com han evolucionat els valors, els costums socials i els rols de gènere.
En el cas concret de Catalunya, la producció industrial de joguines va ser molt important des de finals del segle XIX fins a mitjans del segle XX. Des dels anys vuitanta del segle passat ha proliferat el col·leccionisme de joguines, cosa que ha permès conservar i recuperar objectes que permeten aprofundir en la història i l’evolució dels infants a casa nostra.
Això és el que es proposa, precisament, el Museu d’Història de Catalunya. El museu ha rebut una important col·lecció de joguines procedents de Perafita, que han estat donades per Ramona Vila Vall. Aquesta col·lecció, que inclou joguines que daten entre finals del segle XIX i la dècada dels 70 del segle XX, és important pel seu caràcter íntim i per la seva diversitat.
El Museu d’Història de Catalunya ha acceptat aquesta donació donada l’escassetat de fons d’aquest tipus. “Hi ha molta mancança d’objectes relacionats amb els infants i les dones”, explica la conservadora del Museu d’Història de Catalunya, Raquel Castellà. Segons Castellà, les joguines són més que simples objectes de joc; són també testimonis de la seva pròpia època, reflectint els valors i les preocupacions de la societat d’aquell moment.
Actualment, l’àrea de Registre i Museografia està treballant per inventariar i catalogar la col·lecció de joguines de Ramona Vila, amb l’objectiu de presentar-lo al públic i posar-lo a disposició dels investigadors.
La col·lecció inclou una gran varietat de joguines tant de producció catalana com alacantina, i abasta un període clau de la història catalana, les dècades dels 40 als 70. Aquesta franja de temps va estar marcada per canvis significatius en la societat, que es reflecteixen clarament en els jocs i joguines de l’època.
Estereotips de gènere a través de les joguines
Una de les coses que permet fer aquesta col·lecció de joguines és resseguir quins han estat els estereotips de gènere al llarg de la història. Segons explica Castellà, les diferències en els rols i les expectatives de gènere són clarament evidents, especialment a partir de la Guerra civil i la postguerra.
El règim franquista va imposar una transformació ideològica que va transformar la concepció de les joguines i la seva influència en la formació dels nens i de les nenes. La conservadora del Museu d’Història posa com a exemple els populars kits de la Señorita Pepis. Sota aquesta marca es van comercialitzar unes petites maletes d’infermeria, maquillatge o costura, que anaven dirigides específicament a les nenes. També les cuinetes o els jocs de construcció van tenir durant molt de temps un gènere associat.
Des del Museu d’Història destaquen la influència de les joguines en la formació dels infants, especialment en la construcció dels rols de gènere, tal i com posa de manifest la col·lecció de joguines donada per Ramona Vila.
La indústria de la joguina catalana
La col·lecció donada al Museu de Catalunya també posa de relleu la importància de la indústria catalana de joguines.
Catalunya va veure el desenvolupament d’aquest sector, que va passar de tallers artesans a la producció industrial. Van destacar fàbriques com Juguetes Mundial i Hispania, que van contribuir significativament a aquesta indústria.
Mentre les classes populars treballaven i disposaven de poc temps per jugar, les classes mitjanes i altes amb més temps lliure demandaven joguines. Isidre Palouzié i Agapito Borràs van destacar com a referents en la indústria catalana del joguet. Aquestes fàbriques van introduir tècniques industrials per reduir costos i fer les joguines més accessibles a tothom.
L’edat d’or es va viure entre 1870 i 1914, quan van proliferar les indústries del sector. Barcelona, València i Madrid es van convertir en els principals nuclis productors dins l’època daurada de la joguina espanyola fins a la Guerra Civil. Entre 1918-1939 van aparèixer jocs com el teatre de joguet “El teatro de los niños” i es va fer la introducció de Meccano a Espanya. Cine NIC (1931) i Juego de Magia de Agapit Borràs (1933) també son representatius aquest període.
Durant La Guerra Civil es va interrompre la producció, amb moltes fàbriques convertides en indústries auxiliars bèl·liques. A la postguerra es va recuperar, i a partir dels anys seixanta es va imposar l’ús de plàstic com a material dominant, reemplaçant altres materials com a la fusta. En aquest moment destaquen empreses com Comansi (fundada el 1959) destaquen per la producció de figures de plàstic.
Les joguines com a patrimoni cultural
La col·lecció no només ofereix una mirada a la història dels joguets, sinó que també destaca la seva importància com a patrimoni cultural. Les joguines són una part integral de la història d’una societat, i preservar-les és assegurar que les futures generacions puguin comprendre i apreciar la rica herència cultural que han heretat.
En aquest sentit, de la donació al Museu d’Història destaquen, per exemple, les joguines de fusta. A la zona de Vic i Torelló va existir una important indústria dedicada a la fabricació d’aquests joguets més artesans, un patrimoni que ara també quedarà preservat en el museu.
