La justícia britànica permetrà al periodista i fundador de Wikileaks recórrer la sentència d’extradició als Estats Units
El Tribunal Superior del Regne Unit permetrà al periodista i activista Julian Assange recórrer la sentència d'extradició que es va emetre contra ell al desembre, i que suposaria el seu trasllat als Estats Units per ser-hi jutjat per espionatge. Assange està retingut en una presó britànica des del 2019, acusat de delictes informàtics i de filtrar documents secrets.
Julian Assange és el fundador de Wikileaks, una pàgina web que l’any 2010 va filtrar centenars de milers de documents secrets que posaven al descobert les pràctiques il·legals de diferents governs, que durant anys van vulnerar les lleis i drets dels ciutadans a tot el món.
Aquesta revelació va convertir a Assange en l'objectiu de molts països, especialment dels Estats Units, que el va acusar de revelar secrets d'Estat que posaven en perill la seguretat del país. Des de llavors, l'activista ha hagut de fer front a diverses acusacions per part del govern estatunidenc, que vol que sigui jutjat al país.
El fundador de Wikileaks s'enfronta a 18 càrrecs, que inclouen presumptes delictes d'espionatge i conspiració, i que poden suposar penes de fins a 175 anys de presó. Per la seva banda, els defensors d’Assange asseguren que la seva vida corre perill si l’extradeixen als Estats Units.
D'altra banda, el 2010 la fiscalia de Suècia va obrir una investigació contra el periodista per presumptes delictes sexuals contra dues dones, que Assange hauria comès en un viatge de feina a la capital sueca. La policia va emetre una ordre d'arrest internacional i va sol·licitar-ne l'extradició a Suècia.
Assange va declarar que aquestes acusacions formaven part d'una estratègia per arrestar-lo per les revelacions de Wikileaks. Davant d’aquesta situació, al juny del 2012 va decidir refugiar-se a l'ambaixada de l'Equador a Londres i va sol·licitar l'asil polític. Va viure-hi estar durant gairebé 7 anys, sense poder sortir de l'edifici per si l'arrestaven.
Malgrat això, a l'abril del 2019, el govern equatorià va decidir retirar-li l'asil polític i va permetre a la policia entrar a l'ambaixada per detenir el periodista. Des de llavors, Julian Assange està a la presó pendent de conèixer la decisió de la justícia sobre si ha de ser traslladat o no als Estats Units per ser jutjat.
Ecuador decidió soberanamente retirar el asilo diplomático a Julian Assange por violar reiteradamente convenciones internacionales y protocolo de convivencia. #EcuadorSoberano pic.twitter.com/V02pvvtPY0
— Lenín Moreno (@Lenin) April 11, 2019
A finals del 2019, la fiscalia sueca va retirar les acusacions per violació. A principis del 2021, la jutgessa anglesa Vanessa Baraitse va rebutjar l'extradició de Assange per motius de salut. La justícia britànica va considerar aleshores que hi havia un risc elevat de suïcidi si el periodista era traslladat a una presó estatunidenca.
No obstant això, al desembre del 2021, un altre tribunal va acceptar l'apel·lació dels Estats Units i permetre l'extradició d’Assange, fet que anava en contra de la decisió de la jutgessa anterior. Ara, el periodista i activista pot recórrer aquesta sentència d'extradició i tindrà dues setmanes per presentar la seva defensa.
WikiLeaks i la revelació de secrets
WikiLeaks és una organització sense ànim de lucre, fundada el 2006 per Julian Assange i que publica documents filtrats per fonts anònimes. L'objectiu de l'organització és revelar informació oficial però secreta que es considera d'interès públic.
La web va aconseguir fer-se coneguda arreu del món l’any 2010, quan va filtrar material classificat de l'exèrcit estatunidenc sobre les guerres de l'Afganistan i l'Iraq. Entre les filtracions, WikiLeaks va publicar un vídeo on es veien soldats estatunidencs disparant contra civils a Bagdad.
Aquell any, WikiLeaks també va publicar l’anomenat Cablegate: més de 250.000 documents secrets sobre les comunicacions entre el govern estatunidenc i les seves ambaixades. Aquesta filtració va revelar secrets polítics de diversos països i el contingut va ser difós per mitjans de tot el món.
El procés judicial contra Julian Assange ha deixat en un segon pla la missió democràtica de l'organització: revelar informació que hauria de ser pública per tal que la ciutadania sigui plenament conscient del que passa al seu país i al món. D'aquesta manera podrà prendre decisions informades a l'hora de participar en societat (votar, participar en protestes, posar en marxa iniciatives legislatives que arribin al govern…).
Hacktivistes, al límit del bé
Els hackers són persones amb grans coneixements d'informàtica que els permeten infiltrar-se als sistemes de seguretat de governs i institucions. Alguns s'aprofiten d’aquests coneixements per perjudicar o beneficiar-se d'altres persones, mentre que d’altres tenen un objectiu ètic i fan servir les seves habilitats per alertar de possibles errors en el sistema.
En el cas dels hacktivistes, són experts informàtics que utilitzen els seus coneixements per obtenir informació que pugui ser d'interès públic. Aquests activistes solen obtenir informació molt sensible que posa al descobert les activitats il·legals de governs, empreses o personalitats públiques. L'objectiu és conscienciar la població i reclamar responsabilitats.
Les filtracions revelen com els governs vulneren els drets dels ciutadans per al seu propi benefici. A banda de Wikileaks, també és molt conegut el cas d'Edward Snowden: un ex espia de l'Agència de Seguretat Nacional dels Estats Units que el 2013 va fer públic el programa de vigilància massiva de la CIA. Snowden va revelar que, durant anys, els serveis secrets havien espiat polítics, càrrecs públics i ciutadans de diversos països amb total impunitat.
A més de les filtracions polítiques, els darrers anys també s'han produït diverses filtracions amb informació econòmica i fiscal, que descobreixen com les fortunes més riques utilitzen paradisos fiscals per pagar menys impostos. L'últim cas conegut són els Papers de Pandora, que assenyalen nombrosos milionaris i líders polítics.
