100 anys del Metro

En aquesta SA us animem a convertir-vos en historiadors i reporters per descobrir com el metro ha crescut amb la ciutat al llarg del darrer segle.

Investigareu com ha canviat Barcelona, la seva mobilitat i la vida quotidiana a través de documents històrics, fotografies i sobretot testimonis de familiars o veïns que han viscut aquests canvis.

L’objectiu final és crear una línia del temps interactiva que combini dades històriques i històries personals, per publicar-la a la revista del centre sota el títol “100 anys de metro, 100 anys de veus”.

Objectius d’aprenentatge

• Explorar l’evolució històrica del metro de Barcelona i comprendre com reflecteix els canvis socials, tecnològics i culturals del segle XX i XXI.
• Desenvolupar habilitats de recerca històrica, anàlisi de fonts documentals i entrevistes orals.
• Relacionar la història de la ciutat amb experiències personals i familiars.
• Expressar informació de manera visual i narrativa a través d’una línia del temps interactiva.

1- Introducció (30 minuts)

Lectura guiada: Article 1: 100 anys sota terra: la història del Metro de Barcelona (link)

• En grup, identifiqueu els moments clau que han marcat el creixement del metro (obertura de línies, modernització, ampliacions, canvis socials…).
• Pluja d’idees: Què sabeu del metro? Quines estacions o records familiars us venen al cap?

2- Investigació històrica (60 minuts)

Dividiu-vos en 5 petits grups. Cada grup treballarà una període concret (1920-1940, 1940-1960, 1960-1980, 1980-2000, 2000-2020.) per investigar:

• Esdeveniments importants (noves línies, canvis tècnics, fets socials).
• Fotografies o documents històrics.
• Transformacions urbanes associades al metro.

Guia de recerca:

• Feu servir fonts fiables (hemeroteques, webs institucionals, arxius digitals, etc.).
• Trieu 5 moments clau del vostre període i escriviu-ne una breu descripció (any, context, importància).

3- Memòria viva: entrevistes i testimonis (60 minuts)

Cada grup realitza dues entrevistes breus a un familiar o veí que recordi com era el metro en una altra època.

Guia per a l’entrevista:

• Quins records tens del metro de quan eres jove?
• Hi havia diferències en el preu, el temps d’espera o la seguretat?
• Quines estacions o trajectes recordes més?
• Com ha canviat la manera de moure’s per la ciutat?

De les entrevistes, trieu una cita o anècdota significativa que pugui integrar-se a la línia del temps.

4- Creació de la línia del temps (60 minuts)

Amb tota la informació recopilada, creeu en grups una línia del temps visual o interactiva (Padlet o similar) que combini:

• Dates i fites històriques.
• Fragments d’entrevistes o testimonis.
• Imatges o documents d’època.

Orientacions:

• Ordeneu cronològicament els esdeveniments.
• Destaqueu moments de canvi o impacte en la ciutat.
• Combineu rigor històric amb sensibilitat humana i narrativa.

5- Presentació i publicació (45 minuts)

Cada grup presenta la seva línia del temps a la resta de la classe explicant els criteris de selecció i les històries més interessants.
Després, entre tots, creeu una versió col·lectiva resumida per publicar a la revista del centre. 

6- Reflexió final (20 minuts)

Preguntes per debatre:

• Què ens diuen les històries personals sobre la ciutat que no ens diuen els llibres d’història?
• Creieu que la manera de moure’s reflecteix també la manera de viure?
• Què us ha sorprès més d’aquesta mirada històrica col·lectiva?

Producte final:

Línia del temps interactiva a través de Padlet “100 anys de metro, 100 anys de veus”, combinant fets històrics i testimonis personals, publicada a la revista del centre.

En aquesta SA us convertireu en divulgadors científics per descobrir els secrets tecnològics del metro de Barcelona: des dels sistemes d’energia i ventilació fins a la senyalització, automatització i manteniment.
L’objectiu és entendre com funciona el metro per dins i crear una infografia divulgativa titulada “La ciència que mou la ciutat”, que expliqui d’una manera visual i entenedora com la tecnologia i la ciència fan possible aquest sistema de transport.

Objectius d’aprenentatge

• Comprendre els principis científics i tecnològics implicats en el funcionament del metro (energia, enginyeria, automatització, seguretat).
• Desenvolupar habilitats d’observació, síntesi i comunicació visual.
• Relacionar la ciència i la tecnologia amb la vida quotidiana i la sostenibilitat urbana.
• Fomentar el pensament crític sobre la innovació i els reptes del transport del futur

1- Introducció (25 minuts)

Lectura guiada: Article 2: Barcelona sota terra: un segle de tecnologia, innovació i sostenibilitat. (link)

Preguntes per activar coneixements previs:

• Us heu preguntat mai com sap el conductor quan pot avançar o frenar?
• Com arriben els trens a funcionar sense emissions?
• Quins sistemes de seguretat hi ha amagats sota terra?

Activitat curta: Mapa conceptual col·lectiu sobre “De què depèn que un tren arribi bé a la seva destinació?”.

2- Investigació temàtica (60 minuts)

Dividiu-vos en equips d’especialistes. Cada equip investiga un àmbit clau del funcionament del metro:

1. Energia i sostenibilitat: com s’alimenta el metro? Quin paper juga l’energia elèctrica i com es redueix el consum?
2. Senyalització i automatització: com es controla el trànsit de trens i es garanteix la seguretat?
3. Ventilació i manteniment: com es gestiona l’aire i la temperatura sota terra?
4. Enginyeria de túnels i estacions: com s’han construït i quins materials i tècniques s’utilitzen?

Guia de treball:

• Busqueu informació en webs tècniques (TMB, museus de ciència, vídeos divulgatius).
• Feu un petit esquema amb els punts clau i algun exemple o dada curiosa.
• Prepareu una explicació breu de 2 minuts per compartir amb la resta.

3- Taller d’experimentació (45 minuts) 

Mini reptes de ciència aplicada:
Cada grup tria un repte pràctic per entendre algun principi físic o tecnològic relacionat amb el metro.

Exemples de reptes:

• Física del moviment: construir un petit model amb rampes i frens magnètics per entendre la inèrcia i la frenada.
• Energia elèctrica: fer un circuit simple amb bombeta i motor per visualitzar com es genera moviment.
• Ventilació i flux d’aire: fer un experiment senzill amb tubs i ventiladors per veure com circula l’aire als túnels.

Després del repte, cada grup exposa què ha après i com això s’aplica al metro real.

4- Creació de la infografia (90 minuts)

Amb tota la informació recollida, cada grup crea una infografia digital o en paper titulada “La ciència que mou la ciutat”.

Ha d’incloure:

• Un títol atractiu i una estructura visual clara.
• Breus explicacions amb llenguatge divulgatiu (no tècnic).
• Gràfics, esquemes, imatges o dibuixos.
• Dades curioses o comparatives (“sabies que…”).

Eines recomanades: Canva o PowerPoint.

5- Presentació i intercanvi (40 minuts)

Cada grup presenta la seva infografia com si fos un petit estand d’una fira de ciència.
Els companys visiten les “parades” i deixen comentaris sobre el que han après o trobat més interessant.

Opcional: exposar les infografies al passadís del centre o a la web de la revista escolar.

6- Reflexió final (20 minuts)

Preguntes per al debat:

• Quina part del funcionament del metro us ha semblat més sorprenent o desconeguda?
• Creieu que la tecnologia pot fer el transport públic encara més sostenible? Com?
• Quin paper hi juga la ciència en la nostra vida quotidiana, tot i que no la veiem?

Producte final:

Infografia divulgativa “La ciència que mou la ciutat”, presentada a la revista del centre o a l’exposició de ciència del curs.

En aquesta SA us convertireu en periodistes urbans per analitzar com la xarxa de metro influeix en la manera com vivim i ens movem per Barcelona. Investigareu què vol dir viure connectat i com la mobilitat pot afavorir o limitar les oportunitats de les persones. El repte final és escriure un article d’opinió titulat “El metro i les desigualtats urbanes” per a la revista del centre.

Objectius d’aprenentatge

• Comprendre la relació entre mobilitat, territori i igualtat d’oportunitats.
• Interpretar mapes, dades i testimonis per analitzar la xarxa de metro.
• Desenvolupar pensament crític sobre l’urbanisme i la justícia social.
• Practicar l’escriptura periodística a partir d’un debat real i proper.

1- Introducció (25 minuts)

Lectura guiada: Article 3: El metro, la columna vertebral de la ciutat (link)

Activitat inicial:
Debat ràpid “baròmetre de la classe”:

• Us sentiu ben connectats pel metro? 
• Quin trajecte feu més sovint? 
• Quin barri creieu que està millor o pitjor comunicat?

L’objectiu és fer emergir experiències pròpies i percepcions sobre la mobilitat diària.

2- Investigació territorial (60 minuts)

Per grups, trieu un àmbit d’estudi vinculat a la mobilitat i la ciutat.

Exemples:

1. Accessibilitat i connexions: quins barris tenen més o menys estacions de metro?
2. Temps i cost del desplaçament: és igual de fàcil arribar al centre des de tot arreu?
3. Transport i qualitat de vida: com influeix el metro en la feina, els estudis o l’oci?
4. Història de l’expansió del metro: com ha crescut la xarxa i a qui ha beneficiat?

Guia d’investigació:

• Utilitzeu mapes reals del metro de Barcelona i eines digitals com Google Maps o Geoportal BCN.
• Busqueu testimonis o dades (per exemple, entrevistes a familiars, treballadors o veïns).
• Anoteu frases o idees clau que després puguin alimentar el vostre article d’opinió.

3- Debat i reflexió crítica (45 minuts)

Cada grup exposa en 3 minuts les seves conclusions. A partir d’aquí, es genera un debat obert al voltant d’aquestes preguntes:

• Què vol dir viure ben connectat?
• És el metro una eina d’igualtat o de desigualtat?
• Hi ha barris o zones que encara estan “fora del mapa”?
• Quines millores faríeu si poguéssiu redissenyar la xarxa?

El docent pot projectar un mapa de la xarxa actual i marcar en directe les zones més i menys cobertes, per visualitzar el debat.

4- Taller d’escriptura periodística (90 minuts)

Ara toca convertir la investigació i el debat en un article d’opinió.

Fases de treball:

1. Planificació (15 min): decidir el punt de vista i el títol provisional.
2. Escriptura (45 min): redactar l’article (introducció, argument, exemples, opinió final).
3. Revisió (30 min): lectura creuada entre grups: cada equip llegeix un altre article i fa suggeriments.

Recurs de suport: petita guia “Com escriure un article d’opinió” amb estructura i exemples de Junior Report.

5- Publicació i debat final (40 minuts)

Els millors articles s’envien a la revista escolar o s’exposen al suro del centre sota el títol “El metro i les desigualtats urbanes”.

Debat final en rotllana:

• Quines realitats del metro desconeixíeu abans?
• Com pot la mobilitat influir en les oportunitats d’una persona?
• Què pot fer la ciutat per garantir una connexió més justa per a tothom?

Producte final:

Article d’opinió “El metro i les desigualtats urbanes”, publicat a la revista del centre.

En aquesta SA us convertireu en dissenyadors i comunicadors del futur per imaginar com pot evolucionar el metro de Barcelona durant els pròxims anys. A partir del coneixement de les tecnologies actuals i del seu paper com a alternativa ecològica al trànsit urbà, reflexionareu sobre com millorar-ne la sostenibilitat, l’eficiència energètica i l’experiència dels viatgers. El repte final és crear una campanya digital que presenti propostes creatives per al “Metro del Futur”.

Objectius d’aprenentatge

• Comprendre per què el metro és un mitjà de transport sostenible i eficient.
• Explorar innovacions tecnològiques que poden millorar el transport urbà.
• Desenvolupar la creativitat i el pensament crític sobre mobilitat i futur.
• Comunicar idees de manera visual i persuasiva a través d’una campanya digital.

1- Introducció (25 minuts)

Lectura guiada: Article 4: “Viatjar en metro per promoure la sostenibilitat i cuidar la salut. (link)

Pluja d’idees inicial:

• Què fa que el metro sigui més sostenible que el cotxe o l’autobús?
• Com podria millorar encara més?
• Què valoren més els usuaris: rapidesa, confort, seguretat, disseny…?

Es recullen les idees en un mural o Jamboard col·lectiu per tenir una base visual del debat.

2- Investigació i inspiració (50 minuts)

Per grups, l’alumnat investiga diferents àrees de millora o innovació. Cada equip pot triar un d’aquests enfocaments:

1. Energia i medi ambient: trens elèctrics, eficiència energètica, materials reciclats, reducció de soroll o residus.
2. Experiència del viatger: confort, senyalització digital, espais verds, art i música al metro.
3. Tecnologia i futur: sensors, intel·ligència artificial, apps, big data i manteniment predictiu.
4. Comunicació i ciutadania: com fer que més gent triï el metro en comptes del cotxe.

Cada grup elabora un petit dossier d’idees amb dades, exemples reals (altres ciutats) i una proposta pròpia per millorar el metro.

3- Disseny del projecte (70 minuts)

Repte creatiu: imagineu que TMB us demana una campanya per promoure “El Metro del Futur”.
El vostre objectiu és convèncer la ciutadania que el metro és, i serà encara més, el mitjà més verd i innovador.

Fases de treball:

1. Brainstorming visual (15 min): definir el missatge clau i l’eslògan de la campanya.
2. Creació de contingut (40 min): elaboració de materials visuals (pòsters, reels, infografies o vídeos curts amb Canva, Capcut o altres eines).
3. Revisió i coherència (15 min): comprovar que el missatge sigui clar, positiu i basat en dades.

El docent pot oferir una mini rúbrica de campanya: ha de ser sostenible, original i realista.

4- Presentació i debat (45 minuts)

Cada grup presenta la seva campanya al grup classe com si fos un equip de comunicació real.
La resta de companys i companyes voten la proposta més innovadora, ecològica i inspiradora.

Debat posterior:

• Quines idees són més realistes i quines més visionàries?
• Quins valors transmet el metro com a transport públic?
• Com podem afavorir que més joves triïn el transport sostenible?

5- Publicació i reflexió final (30 minuts)

Les propostes es publiquen a la revista del centre o a les xarxes internes sota el títol “El metro del futur: verd, innovador i sostenible”.

Reflexió escrita individual:

• Quina és la meva aportació personal per fer la ciutat més sostenible?
• Crec que el futur de la mobilitat serà col·lectiu o individual? Per què?

Producte final:

Campanya digital amb propostes d’“Estacions del Futur” sostenibles i innovadores, publicades a la revista del centre.

Aquesta SA proposa endinsar-se en la vida subterrània del metro de Barcelona des d’una mirada humana i cultural. L’alumnat investiga les experiències de viatgers i treballadors, i descobreix com el metro s’ha convertit en un espai simbòlic present en l’art, el cinema, la música o la literatura. L’objectiu és donar veu a les persones i a les històries que hi conflueixen, connectant memòria, identitat i cultura urbana.

Objectius d’aprenentatge

• Reconèixer el valor social i cultural del metro com a espai compartit i identitari.
• Valorar la diversitat d’experiències i professions que fan funcionar el metro.
• Desenvolupar habilitats de comunicació oral i escrita mitjançant entrevistes i textos periodístics.
• Explorar la representació del metro en la cultura popular (art, cinema, música, literatura).
• Elaborar un producte creatiu col·lectiu amb mirada periodística i reflexiva.

1- Introducció (25 minuts)

Visionat inicial: petit vídeo o seqüència del cinema o documentals sobre el metro (per exemple, escenes de “Subway” o fragments de reportatges de TMB). I lectura de l’article 5: ??? (link)

Debat obert:

• Quines emocions us desperta el metro?
• Quines històries o situacions hi heu viscut?
• Qui són les persones que hi treballen i què en sabem realment?

Es recullen idees per elaborar un mapa de la vida subterrània: persones, oficis, emocions, sons, art…

2- Investigació i entrevistes (70 minuts)

Per grups, l’alumnat escull una línia de recerca:

1. Viatgers i ciutadania: històries de persones que utilitzen el metro diàriament.
2. Treballadors del metro: entrevistes (reals o simulades) a conductors, tècnics, agents o personal de neteja.
3. El metro en la cultura pop: cançons, pel·lícules, llibres o obres d’art on apareix el metro.
4. El metro com a espai emocional: por, rutina, trobades, creativitat… què simbolitza?

Cada grup prepara una entrevista o reportatge breu, recollint cites, imatges o fragments audiovisuals.

3- Creació del moodboard periodístic (90 minuts)

A partir de la informació recollida, els grups elaboren un moodboard digital col·lectiu (amb Canva, Padlet, etc.) que combini:

• Cites o fragments d’entrevistes
• Fotografies o captures d’escenes culturals
• Textos breus, titulars o paraules clau
• Colors o emocions associades al metro

L’objectiu és transmetre l’ànima del metro: les persones, les històries i la cultura que s’hi mouen sota terra.
Cada grup escriu una breu introducció periodística (150-200 paraules) per contextualitzar el seu moodboard.

4- Presentació i debat (45 minuts)

Els grups presenten els seus moodboards al conjunt de la classe, explicant què han volgut representar i per què.

Debat final:

• Quines històries ens han sorprès més?
• Què hem après sobre la gent que manté viva la ciutat subterrània?
• Com reflecteix el metro la identitat i la diversitat de Barcelona?

Es poden establir paral·lelismes entre les experiències personals dels alumnes i les representacions culturals descobertes.

5- Publicació i tancament (30 minuts)

Els moodboards més complets s’editen i es publiquen a la revista del centre sota el títol “Vides sota terra: històries i cultures del metro”.

Reflexió final individual:

• Quin paper juga el metro en la meva vida quotidiana?
• Crec que és només un transport o també una part de la nostra identitat col·lectiva?

Producte final:

Moodboard periodístic col·lectiu amb imatges, cites i fragments d’entrevistes que reflecteixen les múltiples mirades sobre la vida subterrània, publicat a la revista del centre.

Aquesta unitat didàctica convida l’alumnat a explorar el paper del Metro de Barcelona com a espai de memòria, innovació i vida quotidiana. Aprofitant el centenari del metro i l’exposició al Palau Robert, el projecte proposa 5 situacions d’aprenentatge interdisciplinàries que connecten història, tecnologia, urbanisme, sostenibilitat i cultura.

A través de la recerca, el debat i la creació de productes periodístics, els estudiants reflexionen sobre com el metro modela la ciutat i la nostra manera de viure-la. L’enfocament és competencial i participatiu, promovent el treball en equip, la comunicació i la mirada crítica sobre la realitat urbana.

Aquesta unitat és adequada per a Educació Secundària, especialment per a matèries com Ciències Socials, Tecnologia, Educació Visual i Plàstica, Llengua i Literatura, Ètica i Valors, i Ciències Naturals.
La durada estimada és de 15 a 18 hores, adaptable segons el grup i el nivell.

Analitzar com el metro reflecteix els canvis històrics, socials i tecnològics de Barcelona.

Comprendre el funcionament científic i tècnic del transport subterrani.

Valorar el paper del transport públic en la cohesió social i la sostenibilitat urbana.

Fomentar el pensament crític sobre les desigualtats i els reptes de la mobilitat.

Desenvolupar habilitats comunicatives, creatives i digitals a través de productes periodístics reals.

Potenciar la competència ciutadana i ambiental, amb consciència sobre la justícia urbana.

Aprendre a treballar col·laborativament, distribuint rols i responsabilitats dins d’un projecte comú.

Recursos informatius:

• Articles i materials de Junior Report sobre mobilitat, sostenibilitat i ciutat.
• Exposició “100 anys de metro” (Palau Robert) i web oficial de TMB.
• Testimonis orals o familiars sobre l’evolució del metro.
• Mapes històrics i actuals de la xarxa de metro.
• Documentals, vídeos i podcasts sobre transports urbans i innovació.

Recursos materials:

Projector o pantalla per a les presentacions finals.

Ordinadors o tauletes amb connexió a internet.

Eines digitals per crear línies del temps, infografies i moodboards (Canva, Capcut, Padlet…).

Fulls de treball amb preguntes guia i rúbriques d’avaluació.

Activitat	Títol	Durada aproximada	Producte final
SA 1	100 anys de metro, 100 anys de veus	4-5 h	Línia del temps interactiva
SA 2	El metro per dins: enginyeria i ciència sota terra	4-5 h	Infografia “La ciència que mou la ciutat”
SA 3	El metro i la ciutat: com ens connectem?	4-5 h	Article d’opinió “El metro i les desigualtats urbanes”
SA 4	El metro del futur: verd, inclusiu i sostenible	3-4 h	Campanya digital “Estacions del futur”
SA 5	Vides sota terra: cultura, històries i professions del metro	4-5 h	Moodboard periodístic col·lectiu

L’avaluació s’articula des d’un enfocament competencial, combinant observació del procés, coavaluació i autoavaluació.
S’avaluaran especialment les habilitats de recerca, anàlisi crítica, comunicació i cooperació, així com la qualitat dels productes finals.
Cada SA inclou rúbriques específiques i una graella d’habilitats socioemocionals (link a graella d’habilitats socioemocionals) per valorar aspectes com la iniciativa, l’escolta activa o la gestió de conflictes.

1. Comparteix la visió del projecte.
Comença la unitat amb una sessió de motivació: mostra imatges antigues del metro, fragments de pel·lícules o sons del suburbà per despertar la curiositat. Formula la pregunta clau: Què explica el metro sobre la nostra ciutat i sobre nosaltres?

2. Connecta amb l’experiència personal.
Convida l’alumnat a explicar anècdotes o records del metro, o a comparar les línies que tenen a prop. Aquesta connexió emocional facilita que el projecte tingui sentit per a ells i elles.

3. Dona protagonisme a la recerca autònoma.
Proposa rols dins dels equips: historiador/a, periodista, enginyer/a, dissenyador/a, coordinador/a… Això ajuda a distribuir responsabilitats i fomenta la interdependència positiva.

4. Utilitza metodologies actives.
Combina ABP (Aprenentatge Basat en Projectes), aprendre fent i pensament visual (mapes, infografies, moodboards). L’ús d’eines digitals facilita la creativitat i la col·laboració.

5. Promou el debat i la reflexió crítica.
Cada SA pot incloure un mini-debat o fòrum. Per exemple: El metro uneix o separa barris? Com seria un metro més just i sostenible? Això estimula el pensament crític i la participació oral.

6. Enllaça amb l’exposició o amb la realitat.
Si és possible, visita l’exposició del Palau Robert o visualitza materials virtuals. També pots organitzar una “mini-exposició” al centre amb els productes creats pels alumnes.

7. Garanteix la inclusió i l’accessibilitat.
Assegura que totes les activitats tinguin diferents nivells de complexitat i canals d’expressió (visual, oral, escrita). Permet que cada alumne trobi la seva manera de participar.

8. Avalua el procés, no només el resultat.
Reserva espais per a l’autoavaluació i la coavaluació. Pots fer servir rúbriques senzilles o una “graella d’aprenentatge” on cada grup anoti què ha après, què ha funcionat i què milloraria.

9. Dona visibilitat al treball final.
Publica els productes a la Revista Escolar Digital del centre o a l’aula web. L’impacte real augmenta la motivació i dona sentit comunicatiu a tot el procés.10. Fomenta la connexió amb el context actual.
Relaciona el projecte amb temes com el canvi climàtic, la vida urbana o la igualtat d’oportunitats. El metro es converteix així en una metàfora de la ciutat que volem construir.