Open Arms

En aquesta SA us convertireu en periodistes i analistes crítics per investigar el Mediterrani com a espai de pas i com a frontera. A través de mapes, dades i articles periodístics, descobrireu per què aquest mar ha estat històricament un espai de mobilitat i trobada, però també com avui reflecteix relacions de poder desiguals entre el nord i el sud globals.

L’objectiu és entendre qui pot travessar el Mediterrani lliurement i qui no, i analitzar com els mitjans de comunicació expliquen les migracions. Amb aquesta recerca creareu un reportatge crític titulat “Qui pot travessar el Mediterrani?”, que expliqui de manera clara i rigorosa com les fronteres, els interessos polítics i els relats mediàtics condicionen la nostra mirada sobre la mobilitat humana.

Producte final: Reportatge amb mapes, dades i anàlisi crítica del relat mediàtic “Qui pot travessar el Mediterrani?”, publicat a la revista del centre.

Objectius d’aprenentatge

• Comprendre el Mediterrani com un espai històric, polític i simbòlic de mobilitat humana.
• Analitzar les causes globals de les migracions (conflictes, desigualtats, canvi climàtic, persecucions).
• Identificar relacions de poder entre el nord i el sud globals a través de les fronteres.
• Desenvolupar una lectura crítica del llenguatge i les imatges utilitzades pels mitjans de comunicació.
• Produir un contingut periodístic rigorós basat en dades, mapes i fonts contrastades.

1- Introducció (25 minuts)

Lectura guiada: Article 1: La crisi migratòria. (link)

Preguntes per activar coneixements previs:

• Què representa el Mediterrani per a nosaltres: vacances, comerç, frontera, perill?
• Tothom el pot travessar de la mateixa manera?
• Quines paraules apareixen sovint quan es parla de migració?

Activitat curta: Pluja d’idees a la pissarra amb dues columnes: “Mediterrani com a espai de lliure circulació” vs “Mediterrani com a frontera i control”.

2- Investigació amb mapes i dades (60 minuts)

Dividiu-vos en equips d’anàlisi. Cada grup prepara un resum visual o esquema amb conclusions clares:

Àmbits d’investigació:

1. Rutes migratòries principals al Mediterrani.
2. Causes de la mobilitat (guerres, pobresa, canvi climàtic, violència).
3. Diferències entre rutes (durada, risc, control, nombre de morts).

Guia de treball:

• Analitzeu mapes i dades bàsiques (ACNUR, OIM o materials adaptats).
• Localitzeu d’on surten les persones i cap a on van.
• Identifiqueu quines rutes són més perilloses i per què.

3- Anàlisi crítica del relat mediàtic (45 minuts) 

Treball amb materials periodístics reals (titulars, imatges, fragments de notícies).

• Preguntes clau:
  • Es parla de persones o de xifres?
  • Quin llenguatge s’utilitza (allau, crisi, invasió…)?
  • Qui parla a les notícies? Hi apareixen veus de persones migrants?
  • Què no s’explica?

Posada en comú:

Comparació entre dades objectives i el relat mediàtic dominant. Reflexió sobre com els relats condicionen la percepció social de la migració.

4- Creació del reportatge periodístic (90 minuts)

Amb tota la informació recollida, cada grup crea una part del reportatge col·lectiu “Qui pot travessar el Mediterrani?”.

Ha d’incloure:

• Un mapa explicatiu de rutes i fronteres.
• Dades clau contextualitzades.
• Anàlisi crítica d’un o dos exemples de relat mediàtic.
• Conclusions que qüestionin la idea de la migració com a “problema”.

Eines recomanades: Canva o PowerPoint.

5- Presentació i intercanvi (40 minuts)

Presentació dels reportatges en format exposició oral breu en grup

Feedback entre iguals:

• El missatge és clar?
• Es basa en dades i context?
• Evita estereotips i mirades paternalistes?

6- Reflexió final (20 minuts)

Reflexió escrita en un exit ticket sobre:

• Ha canviat la teva mirada sobre el Mediterrani? Com?
• Qui decideix qui pot moure’s lliurement? Per què?
• Quin paper hi juguen els mitjans en la construcció d’opinió? 

Producte final:

Reportatge amb mapes, dades i anàlisi crítica del relat mediàtic “Qui pot travessar el Mediterrani?”, presentada a la revista del centre.

En aquesta SA us convertireu en analistes de l’acció humanitària al Mediterrani per entendre com funciona un rescat marítim i per què salvar vides s’ha convertit en una qüestió política i col·lectiva. A partir de la lectura d’un article sobre l’origen i l’evolució d’Open Arms, investigareu què implica rescatar persones al mar, quines lleis ho regulen i per què, tot i existir convenis internacionals clars, sovint aquests no es compleixen.

L’objectiu és comprendre que el rescat no és un acte heroic individual, sinó una acció professional, coordinada i regulada per llei, que posa en joc la responsabilitat dels estats, de les ONG i de la comunitat internacional. El repte final és crear un reportatge explicatiu que ajudi a entendre qui ha d’actuar davant una emergència al mar i per què aquesta responsabilitat genera avui tanta controvèrsia.

Producte final: Reportatge explicatiu “Qui actua quan els estats no ho fan?”, publicat a la revista del centre.

Objectius d’aprenentatge

• Comprendre com funciona un rescat marítim com a procés col·lectiu i organitzat.
• Conèixer el marc legal internacional que regula el salvament de persones al mar (SAR, SOLAS, UNCLOS i drets humans).
• Analitzar la tensió entre obligacions legals, decisions polítiques i fronteres.
• Reflexionar sobre el paper d’Open Arms i de la societat civil davant la inacció dels estats.
• Comunicar informació complexa de manera clara mitjançant un reportatge periodístic.

1- Introducció (25 minuts)

Lectura guiada: Article 2: Salvar vides al mar i defensar els drets humans. (link)

Preguntes per activar coneixements previs:

• Per què va néixer Open Arms i en quin context?
• Què passa quan una pastera s’enfonsa i ningú arriba a temps?
• Salvar vides és una decisió o una obligació?

Activitat curta (1-2-4): L’alumnat identifica una pregunta que els ha generat el text. Primer individualment, després ho comparteix amb la parella, i finalment, es fan grups de 4 (2 parelles) i comparteixen les seves preguntes.

2- Investigació: com funciona un rescat al mar? (55 minuts)

Treball en 4 grups d’experts, cada grup investiga un aspecte del rescat marítim:

• Organització del rescat: equips, coordinació, protocols i riscos.
• Fases del rescat: avís, localització, assistència, atenció mèdica i desembarcament.
• Marc legal internacional:
  • SAR (recerca i salvament)
  • SOLAS (auxili a qualsevol persona en perill)
  • UNCLOS (dret del mar i no-discriminació)
• Actors implicats: estats, guardacostes, ONG, ports i organismes internacionals.

Cada grup elabora:

• Un esquema clar amb idees principals.
• Un exemple real vinculat a Open Arms.

3- Llei, política i conflicte (45 minuts) 

Anàlisi guiada de casos reals:

• Vaixells humanitaris sense port assignat.
• Bloquejos administratius o criminalització de rescats.

Debat estructurat:

• Si la llei obliga a rescatar, per què no sempre es compleix?
• Qui decideix què és un “port segur”?
• Quines conseqüències té no actuar o retardar un desembarcament?

L’objectiu és entendre la distància entre el que diu la llei i el que passa en la pràctica.

4- Creació del reportatge (80 minuts)

Repte comunicatiu: Explicar de manera clara i entenedora qui és responsable de salvar vides al mar.

El reportatge ha d’incloure:

• Explicació de com funciona un rescat marítim.
• Referència comprensible als convenis internacionals.
• Un cas real relacionat amb Open Arms.
• Reflexió crítica sobre el paper dels estats i la societat civil.

Es treballa:

• Rigor informatiu.
• Llenguatge divulgatiu (no tècnic).
• Estructura clara i coherent.

5- Presentació i debat: estacions de grups d’experts (40 minuts)

Dinàmica d’estacions de treball

Els grups es converteixen en grups d’experts del seu reportatge. Cada grup es divideix en dues meitats:

• Equip A (explicadors/es): es queda a l’estació del seu grup i explica la part clau del reportatge (funcionament del rescat, marc legal, paper d’Open Arms).
• Equip B (visitants): rota per les estacions dels altres grups per escoltar les explicacions.

Després d’una primera ronda (10–12 minuts), els rols s’intercanvien, de manera que tots els membres expliquen el seu treball, escolten el dels altres, i reben feedback divers.

Guia de feedback entre grups

A cada estació, els visitants deixen un retorn breu (oral o escrit) a partir de tres preguntes clau:

• S’entén bé el funcionament del rescat marítim?
• Queda clara la responsabilitat legal (estats, ONG, convenis internacionals)?
• El to és informatiu i rigorós, evitant una mirada heroïtzant o simplificadora?

Aquest feedback serveix perquè els grups detectin punts forts, identifiquin què cal aclarir o millorar, i reforcin el rigor del missatge.

Tancament col·lectiu

Posada en comú final amb el grup classe:

• Quins aspectes del rescat s’han entès millor gràcies a les explicacions dels companys?
• Hi ha elements legals o polítics que generen més confusió o debat?
• Què fa que un reportatge sigui realment explicatiu i no emocionalment manipulador?

Aquesta dinàmica permet assegurar que tots els alumnes escolten tots els continguts, fomentant l’aprenentatge entre iguals, la responsabilitat col·lectiva i la millora del producte final abans de la publicació.

6- Reflexió final (20 minuts)

Reflexió escrita utilitzant mentimeter per registrar les respostes sobre:

• Què has après sobre el rescat marítim que no sabies?
• Ha canviat la teva manera de veure el paper de les ONG?
• Creus que salvar vides pot dependre de decisions polítiques? Per què? 

Producte final:

Reportatge explicatiu “Qui actua quan els estats no ho fan?”, publicat a la revista del centre.

En aquesta SA us convertireu en analistes del dret i de les fronteres per reflexionar sobre fins a quin punt els drets humans s’apliquen realment a totes les persones. A partir de l’estudi del marc legal internacional dels drets humans i del dret d’asil, analitzareu com aquests principis entren sovint en tensió amb les polítiques migratòries europees actuals.

Treballareu documents clau com la Declaració Universal dels Drets Humans i la Convenció de Ginebra, i els comparareu amb el Pacte Europeu de Migració i Asil (PEMA) per entendre com ha evolucionat la gestió de les fronteres i quines conseqüències té per a les persones migrants i refugiades.

A través de casos concrets, reflexionareu sobre la relació entre llei, política i frontera, i sobre si els drets humans funcionen com a drets realment universals o condicionats. 

El repte final és elaborar un article d’opinió argumentada que respongui de manera crítica i fonamentada a la pregunta: tothom té dret a tenir drets?

Producte final: Article d’opinió argumentada que respongui de manera crítica i fonamentada a la pregunta: “Tothom té dret a tenir drets?”, publicat a la revista del centre.

Objectius d’aprenentatge

• Comprendre el marc legal internacional dels drets humans i del dret d’asil.
• Analitzar el Pacte Europeu de Migració i Asil (PEMA) i situar-lo en una evolució històrica de les polítiques migratòries europees.
• Identificar tensions entre drets humans, sobirania estatal i control de fronteres.
• Desenvolupar pensament crític i capacitat d’argumentació escrita.
• Expressar una opinió pròpia fonamentada en lleis, dades i casos reals.

1- Introducció: drets sobre el paper, drets a la realitat (25 minuts)

Activitat curta: 

A la pissarra s’escriuen dues frases:

• “Els drets humans són universals.”
• “Els estats tenen dret a controlar les seves fronteres.”

Preguntes per obrir el debat:

• Aquestes dues afirmacions poden conviure sense conflicte?
• Què passa quan entren en contradicció?
• Qui decideix quin dret pesa més?

Lectura guiada: Article 3: El deure de rescatar persones del mar. (link)

Lectura subratllant conceptes clau: dret d’asil, devolucions, frontera, sobirania, seguretat.

2- Anàlisi de casos: drets humans, llei i frontera (55 minuts)

Després d’una primera aproximació al marc dels drets humans i del dret d’asil, l’alumnat treballa aquests conceptes a partir de situacions reals o versemblants, per entendre com els drets es posen a prova quan entren en joc les fronteres i les polítiques migratòries.

L’objectiu no és memoritzar lleis, sinó analitzar com s’apliquen (o no) en contextos concrets i detectar les tensions entre drets humans, decisions polítiques i control fronterer.

Organització de l’activitat

• L’alumnat es divideix en 4 grups.
• Cada grup rep un cas breu.
• Disposen de textos de suport simplificats (DDHH, dret d’asil, PEMA, materials adaptats).
• Cada grup prepara una resposta argumentada curta.

Casos de treball

Cas 1: Demanar asil a la frontera
Una família que fuig d’un conflicte arriba a una frontera exterior de la Unió Europea i demana asil. Les autoritats els retenen en una zona de trànsit sense permetre’ls entrar al país mentre s’estudia el seu cas.

Cas 2: Retorn immediat
Un grup de persones és interceptat just després de travessar una frontera terrestre. Sense identificar-les ni escoltar la seva situació personal, són retornades al país d’origen.

Cas 3: Vaixell bloquejat en port
Un vaixell de rescat amb persones salvades del mar espera durant dies l’autorització per desembarcar en un port europeu, mentre diversos estats discuteixen qui se’n fa càrrec.

Cas 4: Centre de detenció
Una persona migrant és traslladada a un centre tancat mentre espera una resolució administrativa. No sap quant temps hi estarà ni quins drets pot exercir.

Preguntes guia per a tots els casos

Cada grup ha de respondre:

• Quin o quins drets humans estan en joc?
• Quina llei, acord o política europea hi intervé?
• On apareix el conflicte entre dret i frontera?
• Creus que els drets s’estan garantint plenament? Per què?

Posada en comú i debat

• Cada grup exposa breument el seu cas i conclusions.
• El grup classe pot afegir matisos, plantejar dubtes, o proposar una interpretació diferent.

3- Investigació guiada i construcció d’una línia del temps crítica (65 minuts)

En aquesta activitat, l’alumnat investiga l’evolució del marc legal i polític sobre migracions i asil a Europa per entendre que les fronteres no són neutres, sinó el resultat de decisions polítiques concretes amb impacte directe sobre els drets de les persones.

L’objectiu és analitzar continuïtats, canvis i contradiccions entre els principis dels drets humans i les polítiques migratòries europees al llarg del temps, culminant en el Pacte Europeu de Migració i Asil (PEMA).

Organització del treball

• L’alumnat es distribueix en 4 grups d’investigació.
• Cada grup treballa un bloc clau, amb materials adaptats (textos resumits, esquemes, fragments de documents oficials, articles divulgatius).
• Cada grup ha de preparar:
  • un resum clar de la seva part,
  • 2–3 idees clau,
  • i una frase interpretativa sobre què implica aquest marc per als drets humans.

Blocs d’investigació

Grup 1: Drets humans i refugi (marc fundacional)
Investiga:

• Declaració Universal dels Drets Humans (1948)
• Convenció de Ginebra sobre les persones refugiades (1951)

Focus d’anàlisi:

• Quins drets es reconeixen?
• Quin és l’esperit d’aquests textos?
• A qui haurien de protegir i en quines condicions?

Grup 2: Polítiques migratòries europees “abans”
Investiga:

• Sistema de Dublín
• Externalització de fronteres
• Acords amb tercers països

Focus d’anàlisi:

• Quin objectiu tenen aquestes polítiques?
• Quins problemes generen?
• Quins drets queden més condicionats?

Grup 3: Pacte Europeu de Migració i Asil (PEMA)
Investiga:

• Objectius declarats del PEMA
• Principals mesures
• Continuïtats i ruptures respecte a polítiques anteriors
  

Focus d’anàlisi:

• Què canvia realment?
• Què es manté?
• El llenguatge de drets coincideix amb les mesures proposades?

Grup 4: Frontera i drets en conflicte
Analitza casos reals:

• Devolucions en calent
• Ports tancats a vaixells de rescat
• Centres de detenció

Focus d’anàlisi:

• Quin dret entra en conflicte?
• Qui pren la decisió?
• Quines conseqüències té per a les persones afectades?

Construcció de la línia del temps

Amb la informació recollida:

• Cada grup situa el seu contingut en una línia del temps comuna (mural, o padlet).
• No només s’hi inclouen dates, sinó decisions polítiques, marcs legals,i efectes reals sobre les persones.

El docent acompanya la construcció de la línia del temps posant l’èmfasi en la idea clau de la SA: No estem parlant de bones o males intencions, sinó de decisions polítiques amb conseqüències reals sobre vides humanes.

És una interpretació col·lectiva guiada, ajudant l’alumnat a veure les continuïtats entre el passat i el present, les contradiccions entre drets i pràctiques, i el paper central de la frontera com a espai de tensió.

4- Taller d’escriptura d’opinió (90 minuts)

Repte d’escriptura: Redactar un article d’opinió titulat “Tothom té dret a tenir drets?”

Fases del taller

1. Definir la tesi
   Cada alumne decideix què defensa (amb matisos):
   – Sí, però…
   – No, perquè…
   – Depèn de…
2. Argumentar amb rigor
   L’article ha d’incloure:

• Referència a un marc legal (DDHH, Convenció de Ginebra, PEMA…)
• Un cas real o situació concreta
• Una reflexió pròpia crítica

3. Revisió guiada entre iguals:
   En parelles s’intercanvien els articles escrits i es respon a la següent checklist:

• La tesi queda clara?
• Els arguments estan justificats?
• El to és respectuós i no simplista?
• Què m’ha fet pensar?
• Quin argument és més fort?
• On es podria aprofundir més?

5- Publicació i reflexió final (30 minuts)

Publicació
Els alumnes presenten breument per què creuen que l’article del company mereix ser publicat a la revista. La selecció d’articles per a la revista del centre ha de complir amb criteris de rigor, claredat i capacitat de fer pensar. S’escolliran entre 3 i 5 articles que tractin la temàtica des de diferents punts de vista. 

Reflexió en gran grup

Es parlarà en gran grup sobre les següents qüestions:

• Hi ha consens o diversitat de mirades?
• Què diu això sobre la complexitat dels drets humans avui?
• Ha canviat la meva manera d’entendre els drets humans?
• Crec que els drets poden existir sense voluntat política real?

Producte final:

Entre 3 i 5 publicacions d’articles d’opinió argumentada que responguin de manera crítica i fonamentada a la pregunta: “Tothom té dret a tenir drets?”, publicats a la revista del centre.

En aquesta SA us convertireu en analistes del relat i comunicadors crítics per entendre com es construeix l’opinió pública sobre les migracions i quin paper hi juga l’educació. A partir de l’anàlisi de les accions educatives i de sensibilització d’Open Arms, reflexionareu sobre el poder del llenguatge, les imatges i els enfocaments comunicatius a l’hora d’explicar què passa al Mediterrani.

Treballareu les diferències entre caritat, solidaritat i corresponsabilitat, incorporant una mirada crítica sobre el bonisme blanc i els riscos d’un relat paternalista o victimista que pot acabar deshumanitzant les persones migrants o normalitzant la mort al mar.

El repte final és crear un reportatge divulgatiu en format vídeo que ajudi a entendre per què canviar el relat també és una forma de salvar vides i de combatre el racisme.

Producte final: Reportatge divulgatiu en format vídeo “Educar per no normalitzar la mort”, publicat a la revista del centre.

Objectius d’aprenentatge

• Analitzar el paper del relat i de la comunicació en la construcció d’opinió pública sobre migracions.
• Diferenciar entre caritat, solidaritat i corresponsabilitat en l’acció social i educativa.
• Identificar enfocaments paternalistes, estereotips i discursos de bonisme blanc.
• Comprendre el paper educatiu d’Open Arms més enllà del rescat marítim.
• Desenvolupar una comunicació crítica, respectuosa i no estigmatitzadora.
• Crear un producte audiovisual amb intenció educativa i transformadora.

1- Introducció: què expliquem quan expliquem el Mediterrani? (25 minuts)

Activitat inicial de contrast: 

A la pissarra s’escriuen dues frases:

• “Salvar vides és un acte de compassió.”
• “Salvar vides és una responsabilitat col·lectiva.”

Preguntes per obrir a la reflexió:

• Diuen el mateix?
• Quin paper té qui mira o qui explica?
• On queda la responsabilitat política i social?

Lectura guiada: Article 4: Més enllà del rescat: educació i cooperació amb Open Arms. (link)

Posada en comú breu: Quina idea nova apareix sobre la feina d’Open Arms que no sigui “rescatar al mar”?

2- Analitzar relats: entre la compassió i el paternalisme (55 minuts)

En aquesta activitat l’alumnat analitza com s’expliquen les migracions i quins riscos tenen certs enfocaments aparentment “positius”.

Organització

• Treball en petits grups.
• Cada grup rep materials comunicatius diversos (titulars, fragments de reportatges, cartells solidaris, vídeos curts, textos educatius).

Enfocaments a analitzar (un per grup)

Grup 1: Relat de la caritat
Missatges centrats en l’ajuda puntual, la llàstima o l’emergència constant.

Grup 2: Relat heroïtzant
ONG o persones presentades com a herois; protagonisme absolut del salvador.

Grup 3: Relat victimista
Persones migrants mostrades només com a víctimes passives, sense veu ni context.

Grup 4: Relat de corresponsabilitat
Enfocaments que posen el focus en causes, drets, decisions polítiques i responsabilitat col·lectiva.

Preguntes guia

Cada grup respon:

• Quin missatge principal transmet aquest relat?
• A qui dona veu? A qui silencia?
• Quin risc pot tenir aquest enfocament?
• Ajuda a entendre el problema o només a provocar emoció?

Posada en comú guiada pel docent, introduint els conceptes: caritat, solidaritat, corresponsabilitat i la idea de bonisme blanc com a mirada que tranquil·litza consciències, però no qüestiona estructures.

3- Open Arms com a projecte educatiu: informar també és intervenir (60 minuts)

Treball per grups a partir de materials d’Open Arms (campanyes educatives, fragments de xerrades, vídeos de sensibilització, projectes escolars).

Cada grup analitza:

• Quin objectiu educatiu té aquesta acció?
• Quin relat construeix sobre el Mediterrani?
• Com evita estereotips o enfocaments paternalistes?
  
• Quin paper dona a l’espectador o a la ciutadania?

Per finalitzar cada grup redacta un breu text: “Aquesta acció educa perquè…” Els textos es pengen a l’aula o a un espai digital com a banc de mirades crítiques.

4- Taller de creació audiovisual: canviar el relat (90 minuts)

Repte creatiu: Crear un vídeo divulgatiu breu (3 minuts) titulat “Educar per no normalitzar la mort”.

Condicions del vídeo

Ha de:

• Tenir un to informatiu i crític, no emocionalista.
• Evitar imatges o llenguatge paternalista.
• Posar el focus en relat, educació i corresponsabilitat.
• Fer pensar, no només impactar.

Fases del taller

1. Definir el missatge (20 min)

• Quina idea volem que quedi clara?
• A qui ens adrecem?

2. Guió i estructura (30 min)
1. Introducció 2. Idea clau 3. Exemple 4. Tancament reflexiu.

3. Producció (40 min)
Gravació amb mòbil o tauleta, veu en off, imatges fixes, textos animats, etc.

El docent recorda les consignes:

• No heroïtzar
• No victimitzar
• No simplificar

5- Mostra, retorn i reflexió final (30 minuts)

Es projecten els vídeos de tots els alumnes, cada alumne rep feedback a partir de tres preguntes:

• El missatge s’entén?
• Evita estereotips?
• Fa pensar sobre la nostra responsabilitat com a societat?

Si compleix aquests ítems el vídeo és seleccionat. 

Reflexió final individual (breu)

Per escrit: Quina idea sobre migracions o educació m’ha fet replantejar aquesta SA?

Producte final:

Tots els reportatges audiovisuals que compleixen els requisits demanats i el missatge que “explicar bé què passa també és una forma d’actuar” són editats junts sota el títol: “Educar per no normalitzar la mort”, i publicats a la revista del centre.

En aquesta SA us convertireu en periodistes crítics i verificadors d’informació per analitzar com es construeix el relat mediàtic sobre la migració. Aprendreu a detectar fake news, titulars alarmistes i discursos d’odi, i a entendre que informar no és un acte neutral, sinó una pràctica amb conseqüències socials i polítiques.

A partir de l’anàlisi de notícies actuals i de la comparació amb exemples històrics de propaganda i deshumanització, reflexionareu sobre com es construeixen els enemics, per què aquests relats arrelen i quins efectes tenen sobre la convivència i els drets humans. La SA incorpora de manera central veus de persones refugiades, situant-les com a fonts legítimes i protagonistes del relat periodístic.

El repte final és crear un podcast periodístic rigorós que combini dades contrastades, anàlisi crítica del discurs i veus directes, per demostrar que un altre periodisme és possible.

Producte final: Podcast periodístic guiat “Informar no és neutral”, publicat a la revista del centre.

Objectius d’aprenentatge

• Analitzar críticament el discurs mediàtic sobre migracions.
• Identificar fake news, titulars alarmistes i discursos d’odi.
• Aprendre a contrastar fonts, dades i intencionalitats.
• Comprendre com es construeixen històricament els relats de deshumanització.
• Donar centralitat a les veus de persones refugiades com a subjectes informatius.
• Desenvolupar competències bàsiques de periodisme i comunicació sonora.

1- Introducció: què vol dir informar? (25 minuts)

Activitat de xoc:

El docent projecta tres titulars reals o versemblants sobre migració (sense indicar-ne la font):

• Un titular alarmista.
• Un titular aparentment neutre però amb llenguatge problemàtic.
• Un titular contextualitzat i rigorós.

Preguntes per activar la reflexió:

• Tots informen del mateix?
• Quina sensació genera cadascun?
• Quines paraules fan por? Quines expliquen?

Lectura guiada: Article 5: ?. (link)

2- Taller de detecció de fake news i biaixos (55 minuts)

En aquesta activitat l’alumnat aprèn a verificar informació i a detectar intencionalitats discursives.

Organització

Treball en grups petits. Cada grup rep un dossier amb: una notícia falsa o manipulada, una notícia parcial, una notícia contrastada.

Tasques del grup

Per cada peça informativa:

• Identificar la font.
• Detectar llenguatge emocional o deshumanitzador.
• Comprovar si hi ha dades (i d’on surten).
• Preguntar-se: a qui beneficia aquest relat?

Cada grup omple una fitxa breu de verificació:

• És fiable?
• Què falta?
• Quin efecte pot tenir?

Posada en comú guiada, destacant que la desinformació no és un error innocent, sinó sovint una estratègia comunicativa.

3- Quan el relat deshumanitza: passat i present (60 minuts)

En aquesta activitat s’introdueix la comparació històrica per entendre com funcionen els discursos d’odi. Sempre amb la idea clau que els discursos d’odi no apareixen del no-res: es construeixen, es repeteixen i s’acaben normalitzant.

Activitat

Treball en 6 grups petits a partir de materials adaptats:

• 2 treballen sobre: fragments de propaganda nazi o colonial (simplificats),
• 2 treballen sobre: exemples històrics de deshumanització (caricatures, consignes),
• 2 treballen sobre: discursos actuals sobre migració (mems, tuits, titulars).

Preguntes guia

• Com es representa “l’altre”?
• Quines metàfores es repeteixen (plaga, invasió, perill…)?
• Quina funció té aquest llenguatge?

4- Veus protagonistes: qui parla i qui és escoltat? (50 minuts)

L’alumnat escolta o llegeix fragments d’entrevistes a persones refugiades, testimonis en primera persona, articles on aquestes veus tenen protagonisme.

Tasques:

• Identificar què expliquen que sovint no apareix als mitjans.
• Analitzar com canvia el relat quan parla la persona afectada.
• Pensar com incorporar aquestes veus de manera respectuosa, no extractiva.

Cada grup escriu una frase clau: “Quan escoltem aquestes veus, el relat canvia perquè…”

5- Taller de podcast periodístic (90 minuts)

Repte creatiu: Crear un podcast breu (8-10 minuts) que respongui a la pregunta: “Informar no és neutral?”

Condicions del podcast

• S’ha de regir pel rigor, el respecte i el no sensacionalisme.
• Ha d’incloure una dada contrastada, l’anàlisi crítica d’un titular o fake news, una veu protagonista (testimoni, cita, fragment d’entrevista), un tancament reflexiu.

Fases del taller

1. Guió (30 min)
Definir estructura: introducció – anàlisi – veu – conclusió.

2. Gravació (40 min)
Podcast conversacional o narrat (mòbil, ordinador).

3. Edició bàsica (20 min)
Claredat del so i del missatge.

6- Escolta col·lectiva i reflexió final (30 minuts)

Els podcasts dels 6 grups s’escolten a l’aula i cada grup rep feedback del seu grup-parella (Act.3). Sobre si: 

• El missatge és clar?

• S’entén la crítica al relat?
• Les veus protagonistes tenen pes real?

Reflexió final en parelles:

• Quina responsabilitat tinc quan comparteixo informació?
• Què vol dir informar bé avui?

Producte final:

Publicació dels 6 podcasts periodístics sota el títol col·lectiu: “Informar no és neutral: relats, dades i veus”, a la revista del centre.

Aquesta unitat didàctica proposa a l’alumnat una aproximació crítica i rigorosa a la realitat de les migracions al Mediterrani, posant el focus en les fronteres, els drets humans, el rescat marítim i el paper dels relats mediàtics en la construcció d’opinió pública.

A partir del treball amb materials periodístics, dades, marcs legals i casos reals vinculats a l’acció d’Open Arms, l’alumnat analitza el Mediterrani com un espai de mobilitat històrica, però també com una frontera política on es posen a prova els drets humans. La unitat combina l’anàlisi geogràfica, jurídica i comunicativa amb una mirada ètica i ciutadana, evitant enfocaments emocionalistes o simplificadors.

La proposta s’organitza en 5 situacions d’aprenentatge interconnectades, amb un enfocament competencial i basat en l’aprenentatge actiu. L’alumnat assumeix el rol de periodistes, analistes crítics i comunicadors, elaborant productes periodístics reals que es publiquen a la revista del centre.

Aquesta unitat és adequada per a Educació Secundària Obligatòria, especialment vinculable a les matèries de Ciències Socials, Llengua i Literatura, Educació en Valors, Filosofia, Cultura i Valors Ètics i Educació Digital.

La durada estimada és de 18 a 22 hores, adaptable segons el nivell i el ritme del grup.

Comprendre el Mediterrani com un espai històric, polític i simbòlic de mobilitat humana.

Analitzar les causes estructurals de les migracions forçades.

Conèixer el marc legal internacional dels drets humans, del dret d’asil i del rescat marítim.

Identificar tensions entre drets humans, sobirania estatal i polítiques migratòries.

Desenvolupar una lectura crítica dels relats mediàtics sobre migracions.

Reconèixer el paper de la societat civil i d’organitzacions com Open Arms.

Produir continguts periodístics rigorosos, respectuosos i fonamentats en dades.

Fomentar el pensament crític, l’argumentació i la responsabilitat ciutadana.

Treballar de manera col·laborativa, assumint rols i responsabilitats compartides.

Recursos informatius:

• Articles i dossiers educatius de Junior Report sobre migracions, drets humans i desinformació.
• Materials educatius i comunicatius d’Open Arms.
• Dades i mapes d’ACNUR, OIM i organismes internacionals (adaptats a ESO).
• Fragments de documents clau: Declaració Universal dels Drets Humans, Convenció de Ginebra, Pacte Europeu de Migració i Asil.
• Materials periodístics reals: titulars, reportatges, podcasts i vídeos.
• Testimonis en primera persona (entrevistes, vídeos, textos adaptats).
  

Recursos materials:

Projector o pantalla per a presentacions i mostres finals.

Ordinadors o tauletes amb connexió a internet.

Eines digitals per a creació de continguts (Canva, Padlet, CapCut, PowerPoint).

Gravadores o mòbils per enregistrar àudio i vídeo.

Fulls de treball, guies de verificació i rúbriques d’avaluació.

SA	Títol	Durada aproximada	Producte final
SA 1	El Mediterrani, espai de pas, espai de poder	4–5 h	Reportatge crític amb mapes i dades
SA 2	Quan salvar vides es converteix en una responsabilitat col·lectiva	4–5 h	Reportatge explicatiu
SA 3	Tothom té dret a tenir drets?	4–5 h	Article d’opinió argumentada
SA 4	De la compassió a la responsabilitat: canviar el relat també salva vides	3–4 h	Reportatge divulgatiu en vídeo
SA 5	Informar no és neutral: qui explica la migració i amb quins interessos?	4–5 h	Podcast periodístic

L’avaluació s’articula des d’un enfocament competencial i formatiu, combinant l’observació del procés, coavaluació i autoavaluació, i anàlisi dels productes finals.

Es valoren especialment la capacitat d’anàlisi crítica, el rigor informatiu, l’ús responsable del llenguatge, la cooperació i la qualitat comunicativa. Cada SA incorpora rúbriques específiques i una graella d’habilitats socioemocionals (iniciativa, escolta activa, respecte, gestió del desacord).

1. Comparteix el sentit de la unitat
Inicia la UD amb una pregunta potent: Qui decideix qui pot moure’s lliurement? Explica clarament que no es tracta d’opinar, sinó d’analitzar amb dades, lleis i relats.

2. Cuida el to: rigor abans que emoció
Evita enfocaments sensacionalistes. Acompanya l’alumnat a entendre que informar bé és una responsabilitat democràtica.

3. Assigna rols dins dels equips
Periodista de dades, analista legal, verificador/a, editor/a… Això afavoreix la interdependència positiva.

4. Treballa amb materials reals, però adaptats
Titulars, mapes, lleis i casos reals sempre contextualitzats i simplificats per a ESO i seguint els criteris de DUA.

5. Fomenta el debat estructurat
Utilitza dinàmiques com el debat guiat, el plenari o les estacions d’experts per evitar discussions polaritzades.

6. Integra l’educació mediàtica de manera transversal
La verificació de fonts, el llenguatge i el relat són eixos constants en totes les SA.

7. Garanteix espais de reflexió personal
Petits escrits, exit tickets o diaris de pensament ajuden a consolidar aprenentatges complexos.

8. Assegura la inclusió
Ofereix diferents canals d’expressió (oral, escrita, visual, sonora) i nivells de profunditat.

9. Dona sentit comunicatiu real al treball
Publicar a la revista del centre reforça la idea que el que fan té impacte i responsabilitat.

10. Tanca la UD amb una mirada global
Recupera les preguntes inicials i ajuda l’alumnat a veure la connexió entre fronteres, drets, relats i responsabilitat col·lectiva.