L’actriu catalana ens parla sobre la seva infància, la seva trajectòria professional i les xarxes socials
Úrsula Corberó va néixer a Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental) i l’any 2020 va ser nominada als Premis Platino com a millor interpretació femenina en minisèrie o telesèrie.
- Com recordes la teva infància a Sant Pere de Vilamajor?
Amb molt d’amor. Recordo que estava rodejada sempre de naturalesa, inclús quan fèiem plans amb els amics, era sempre al bosc o als parcs. Va ser una època molt maca i la recordo molt sovint. Ara que visc a Madrid rodejada d’asfalt soc més conscient del privilegi que vaig tenir de poder gaudir d’una infància així.
- Què volies ser de petita? Sempre has tingut clara la teva vocació?
La veritat és que sí. Tenia clar des dels sis anys que volia ser artista. M’agradava molt dibuixar, cantar, ballar… Feia molts shows a casa com desfiles, coreografies i obres de teatre! Els meus pares es pixaven de riure. M’encantava.
- Quan i com va començar la teva carrera artística?
Jo veia la gent a les pel·lícules i als escenaris i volia fer el mateix. Sempre li deia a la meva mare i ella es va encarregar de buscar una agència de publicitat per nens. Em va apuntar i al principi mai no m’agafaven. Però jo estava convençuda que era la meva passió i no vaig parar fins que em van agafar per fer un anunci. Se’m veia un segon i em van posar unes ulleres de cul de got, però cada cop que el veia em posava a saltar d’alegria. Després vaig fer molta més publicitat fins que un dia vaig fer una prova per accedir a una agència de representació d’actors a Madrid. D’allà va sortir “Física o Química” i després més coses… I així fins ara.
- Com és l’Úrsula Corberó del seu primer rodatge a l’últim? En què has evolucionat?
Uffff… És que era tan petita que casi no me’n recordo. Però fa poc algú va pujar un vídeo meu en un rodatge d’un anunci que vaig fer quan tenia uns set o vuit anys. Em va sorprendre molt veure com de concentrada estava quan em parlava el director i vaig recordar que m’interessava molt tot el que passava als rodatges. Volia saber-ho tot. Després de 25 anys m’he adonat que em segueix passant el mateix. Cada dia aprenc una cosa nova de la meva professió i és el que més m’agrada de dedicar-me a això. És un món interminable. Mai no t’avorreixes.
- Com vius l’estrena de les teves sèries o pel·lícules? Ets de les actrius que no mira audiències ni el dia que s’emeten?
Les visc amb moltíssima il·lusió i a vegades inclús amb impaciència. A mi m’agrada saber-ho tot!
- Si haguessis de triar una sèrie en la qual has participat, quina seria? Per què?
No podria quedar-me amb una, és impossible. Cada sèrie o pel·lícula que he fet forma part d’una època i una evolució a la meva vida.
- L’alumnat de 3r de l’Institut Vilamajor som molt fans de La Casa de Papel. Fas una gran interpretació. Per què creus que aquesta sèrie ha sigut un èxit mundial i intergeneracional?
Moltes gràcies! Aquesta és una pregunta que ens fem tots. Crec que la fórmula ningú no la sap. És molt curiós el què ha passat amb La Casa de Papel. No ens ho esperàvem gens. Jo sempre dic que a vegades quan passen aquestes coses tan màgiques té a veure amb l’amor, la dedicació i la passió que un diposita.
- Ens podries avançar quan està previst que hi hagi una propera temporada?
M’encantaria poder dir-vos-ho, però no ho sé. Estem a punt d’acabar de rodar la cinquena temporada, però no sabem quan s’estrenarà. Tant de bo sigui aquest any, perquè tinc moltes ganes de veure el resultat. Ha sigut un viatge molt intens.
- Ets la reina d’Instagram, com ho has aconseguit?
Hahaha, doncs la veritat és que no ho sé. Suposo que sent jo mateixa i sempre prioritzant el que m’agrada a mi i em fa sentir còmoda abans de pensar amb el que li agrada a la gent.
- Per a nosaltres és molt important els ‘likes’ que rebem en les nostres publicacions. Què en penses? Per què creus que ens condiciona tant això?
És trist dir-ho però crec que els ‘likes’ avui dia són importants per a quasi tothom. És la nova manera de mesurar l’acceptació social. I crec que és molt perillós perquè Instagram no és la vida real. Si tenim un mal dia no ho publiquem. Hi ha un esforç permanent per mostrar la que sembla la millor versió de cadascú. Sense problemes, sense dies de merda, només felicitat i bellesa. És una mentida ben grossa. I això pot confondre molt a la gent.
- Quin consell donaries als joves que estan tantes hores davant de les pantalles? Sigui mirant sèries, a les xarxes socials…
Jo els diria que aprofitin el temps perquè és el més valuós que tenim. A mi no m’agrada ser absolutista, gaudeixo de les xarxes socials, m’encanta veure sèries i pel·lícules! Però no m’agrada fer-ho tot el dia. M’agrada sentir-me útil i realitzada com a dona i com a persona. M’agrada fer una miqueta d’esport cada dia, escoltar música, dedicar temps a la meva feina per poder fer-la el millor que sé… I després, quan faig coses d’oci, les gaudeixo al 100%, perquè no sento culpa d’haver d’encarregar-me de les meves obligacions. La vida per mi és un equilibri, i no tot és blanc o negre.
Article escrit pels redactors i redactores de 3r B de la revista Vilamajor Report que forma part del projecte Revista Escolar Digital (RED). RED és una xarxa de diaris dirigits i editats per alumnes.
Junior Report impulsa una xarxa de Revistes Escolars Digitals gestionades per alumnes de secundària. Informa’t sobre el projecte aquí.
