25 febrer 2024
spot_img
25 febrer 2024

Xile recorda el cop d’estat mig segle després

Un cop militar liderat per Augusto Pinochet el 1973 va enderrocar el govern socialista de Salvador Allende i va imposar una dictadura que va durar 17 anys

L'11 de setembre del 1973 va marcar un punt d'inflexió en la història de Xile. Aquell dia, el general de l'Exèrcit xilè Augusto Pinochet va dur a terme un cop d'estat per enderrocar el llavors president Salvador Allende. El cop va derivar en una dictadura militar que va durar 17 anys i es va caracteritzar per la repressió i la censura contra el poble xilè.

Allende havia guanyat les eleccions del 1970 amb la Unidad Popular, una coalició de partits d'esquerres que promovia un sistema polític i econòmic que combinava idees socialistes i comunistes. Tot i això, una part de la població xilena no veia amb bons ulls aquestes idees d'esquerra. Entre ells hi havia els militars.

Amb Pinochet al capdavant, l'Exèrcit es va revoltar, va proclamar un cop d'estat contra el govern d'Allende i va establir un règim militar. Durant 17 anys, el govern va adoptar un model econòmic neoliberal que va permetre a grans empreses enriquir-se a costa de privatitzar serveis bàsics i crear més desigualtat entre la societat xilena.

La dictadura va utilitzar la Dirección de Inteligencia Nacional (DINA), un organisme encarregat de perseguir i reprimir qualsevol tipus d’oposició al règim de Pinochet. Van quedar prohibits els partits polítics i sindicats de treballadors i es va aplicar la censura als mitjans de comunicació, limitant la llibertat d'expressió.

A més, la dictadura de Pinochet es va caracteritzar per dur a terme violacions als drets humans, incloent-hi detencions, tortures i execucions dels que mostraven oposició al règim. Segons les últimes dades hi va haver més de 3.000 morts i desapareguts entre el 1973 i el 1990. En total, les víctimes de la dictadura superen les 40.000 persones.

L'assassinat de Víctor Jara

La dictadura d'Augusto Pinochet va ser un període de brutal repressió per als ciutadans xilens. Com en totes les dictadures, la música i l'art en general eren considerats perillosos pel govern, ja que s'utilitzaven com a eines d'expressió i resistència contra la repressió.

Durant la dictadura xilena, els músics i cantautors que s'oposaven al règim van ser perseguits, censurats, torturats i fins i tot assassinats. Entre ells, un dels casos més coneguts va ser el de Víctor Jara, cantautor xilè que va ser torturat i assassinat els primers dies del cop d'Estat.

Víctor Jara va néixer el 1932 a Lonquén (Xile) i aviat es va convertir en una figura destacada de la música xilena i la cançó protesta. A les seves cançons, el cantautor mostrava el seu gran compromís polític i social, tractant temes com la justícia social, la desigualtat o la resistència contra l'opressió política.

Jara es va mostrar partidari del govern socialista de la Unitat Popular. El 16 de setembre del 1973, cinc dies després de l'esclat del cop d'estat, el cantautor va ser traslladat a l'Estadi de Xile, on va ser brutalment torturat i posteriorment assassinat pels militars. Dies més tard, van trobar el seu cos amb 44 trets.

Gairebé 50 anys després del que va passar, la Cort Suprema de Xile ha dictat sentència definitiva contra set militars de l'Exèrcit, ara retirats. Aquests han estat condemnats a 25 anys de presó pels delictes de segrest i homicidi de Víctor Jara.

Cerca de desapareguts

El 1988, Xile va celebrar un referèndum en què la majoria dels xilens va votar en contra que Pinochet continués al poder. El 1990, Pinochet va cedir el poder a un govern democràticament elegit, posant fi a la dictadura. Un dels objectius primordials de la democràcia xilena va ser comptabilitzar el nombre de víctimes del règim militar.

El 1990 es va crear la Comissió de la Veritat i Reconciliació, que va recopilar testimonis de víctimes, familiars i testimonis, i va reunir evidència sobre les violacions als drets humans comeses pel règim. L'informe final, conegut com a Informe Rettig, va reconèixer 2.279 persones que van ser assassinades o desaparegudes per raons polítiques durant aquest període.

Anys més tard, el 2003, es va crear la Comissió Valech amb l'objectiu d'ampliar aquesta informació. El darrer informe reconeix un total de més de 40.018 persones que van ser víctimes de la dictadura.

Entre les víctimes, trobem milers de persones que segueixen desaparegudes. L'actual govern de Xile, liderat per Gabriel Boric, ha anunciat la posada en marxa del Pla de Cerca Veritat i Justícia, l'objectiu del qual és la cerca i la identificació de 1.092 persones que van desaparèixer durant la dictadura de Pinochet.

Anys després del que ha passat, milers de famílies continuen buscant els seus éssers estimats ja que, segons les últimes dades oficials, només 307 víctimes de desaparició forçada han estat identificades. Ara l'objectiu és fer justícia per a les víctimes d'aquest episodi de la història de Xile.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!

Acceso para estudiantes / Accés per estudiants
Introduce la contraseña para acceder a los materiales:
Introdueix la contrasenya per accedir als materials:



Encara no estàs subscrit a Junior Report?

Subscriu-te

Si tu o el teu centre esteu subscrits,
introdueix el perfil de xarxes socials o el teu usuari

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -