Un nou premi impulsat per la Universitat de Xile reconeixerà les obres de no-ficció escrites per autores llatinoamericanes
Avui dia, no és estrany llegir novel·les i altres textos literaris escrits per dones. A qualsevol llibreria podem trobar aquestes obres sense cap mena de problema. Això demostra que, amb el pas dels anys, les dones han aconseguit fer-se un forat al món de la cultura.
Ara bé, les dones han estat històricament relegades a un segon pla en la vida política, laboral i social, i només es podien dedicar a la llar i la família. Trobar escriptores reconegudes i valorades pel públic era una tasca difícil fa pocs anys.
No obstant això, sembla que la tendència està canviant a poc a poc cap a un reconeixement més gran de les dones autores. Encara no s’ha assolit la paritat entre homes i dones, però sí que hi ha alguns exemples que mostren com les dones estan guanyant terreny en l’àmbit literari.
En aquest context, cada vegada hi ha més premis que busquen destacar la literatura escrita per dones. L’últim ha estat el Premi Càtedra Dones i Mitjans, un certamen literari de la Universitat Diego Portales de Xile on es pot participar fins al proper 30 d’agost.
Aquesta competició neix amb l’objectiu de posar en valor les obres periodístiques de dones a l’Amèrica Llatina. Per ferho, se seleccionarà el millor llibre de no ficció escrit per autores llatinoamericanes, publicat originalment en espanyol els anys 2020 i 2021.
No és l’únic premi que promou les obres literàries de dones llatinoamericanes. A Argentina hi ha el Premi Nacional de Novel·la Sara Gallardo, que reconeix la millor obra escrita per dones del país. A Mèxic, el Premi Sor Juana Inés de la Cruz, que reconeix l’excel·lència del treball literari de dones d’Amèrica Llatina i el Carib.
Dones als premis literaris
Més enllà dels premis literaris exclusius per a dones, hi ha altres certàmens on homes i dones competeixen de manera conjunta: aquests guardons fan palesa la desigualtat de gènere al món de la cultura.
Un dels més famosos és el Premi Nobel de Literatura, que es concedeix anualment i es considera un dels més prestigiosos del món. En més de 120 anys de celebració, només 16 dones han estat guardonades amb el Premi Nobel literari, entre les quals destaquen noms com Gabriela Mistral, Nadine Gordimer, Toni Morrison o Svetlana Alexievich.
Però hi ha altres certàmens de literatura que reflecteixen aquesta mateixa realitat. A França, el títol literari per excel·lència és el Premi Goncourt, que va començar a atorgar-se l’any 1901. Avui dia, més d’un segle després del primer lliurament, tan sols 10 dones han estat guardonades. Una cosa semblant passa amb la literatura en llengua castellana i el Premi Cervantes: des del 1976, només 6 dones han guanyat el premi.
Igual amb la literatura anglesa. El premi Booker Internacional es va crear per reconèixer les millors obres de ficció de tot el món que han estat traduïdes a l’anglès. Malgrat que als últims anys cada vegada hi ha més dones finalistes, aquest premi compte amb 17 dones novel·listes premiades els darrers cinquanta anys.
Dones amb pseudònim
Les dones han tingut un paper fonamental en el desenvolupament social i cultural de l’últim segle. Malgrat això, al llarg de la història, la presència de dones a la literatura universal ha estat invisibilitzada a causa de l’opressió masculina, especialment durant el segle XIX.
En aquella època, era molt difícil que les dones poguessin dedicar-se professionalment al món de la literatura. Durant anys es va entendre que les dones no podien ser intel·lectualment superiors als homes, i per això no estava ben vist que elles participessin activament en la vida cultural.
Com a conseqüència, moltes dones no podien publicar els seus escrits: els diaris i editorials no volien jugar-se la seva reputació i arriscar-se a publicar dones autores a les seves pàgines. Per aquest motiu, algunes dones van optar per publicar els seus llibres amb un pseudònim, és a dir, un nom fals diferent del seu.
Noms com Currer Bell o Ellis Bell, adjudicats a autors homes en aquella època, són en realitat els pseudònims que feien servir les germanes Brontë per publicar les seves novel·les: Emily Brontë, escriptora de Cims Borrascosos (1847), i Charlotte Brontë, escriptora de Jane Eyre (1874). Avui dia, totes dues són considerades autores clau de la literatura anglesa i universal.
També és famosa l’autora de la novel·la Donetes, Louisa May Alcott, que va canviar el seu nom pel pseudònim A. M. Barnard en molts escrits. L’objectiu era que ningú sabés que darrere d’aquests llibres hi havia una dona, per por de no arribar a publicar o a ser rebutjada pel gran públic.
