24 novembre 2024
spot_img
24 novembre 2024

Ja som 8.000 milions

Cada 11 de juliol se celebra el Dia Mundial de la Població, una jornada de l'ONU que intenta conscienciar sobre temàtiques demogràfiques globals

La població mundial va arribar als 8.000 milions de persones el 15 de novembre del 2022. És la data assenyalada a l'informe Perspectives de la Població Mundial elaborat per l'Organització de les Nacions Unides (ONU), que calcula el creixement demogràfic global a partir de les dades de centenars de països i regions. L'informe també indica que la major part d'aquest creixement es concentra als països i regions amb menys recursos.

A mitjan segle passat, el món tenia poc més de 2.000 milions d'habitants. Això vol di que, en només 70 anys, el planeta ha triplicat la població. És més: si el ritme de creixement poblacional es manté, es calcula que l'any 2050 hi haurà 10.000 milions de persones a la Terra.

A més, l'esperança de vida ha augmentat arreu del món, per això cada vegada necessitarem més recursos i assistència mèdica per atendre la gent gran. Les últimes dades disponibles mostren que les dones tenen una esperança de vida més alta: la mitjana global és de 73,8 anys, per davant dels 68,4 anys dels homes.

Aquesta situació suposa tot un repte per al planeta i els recursos naturals, ja que el nostre model de consum i producció no és prou sostenible: gastem més recursos dels que la Terra pot recuperar de manera natural, i generem més residus dels que reciclem o transformem.

El problema de la sobreexplotació s'uneix als efectes del canvi climàtic, els conflictes armats o les crisis migratòries, que afecten centenars de milions de persones al món. Si augmenta la població mundial, el més probable és que també augmenti el nombre de persones afectades per aquestes problemàtiques.

L'auge dels països en desenvolupament

Una de les conclusions més destacades de l'informe és que el creixement de població no és igual a totes les regions del planeta. Entre l'any 2000 i el 2020, el creixement global (la mitjana entre l'augment de població de tots els països) va ser del 1,2%. No obstant això, en 48 països el creixement era el doble de ràpid.

D'aquests, 33 eren països africans i 12 estaven a l’Àsia, i això vol dir que la població augmenta més als països en desenvolupament (amb menys recursos) que a les regions desenvolupades com Europa, on la població està més envellida.

D’altra banda, més de la meitat de l'augment de població previst per l'any 2050 es concentrarà en només vuit països: República Democràtica del Congo, Egipte, Etiòpia, l'Índia, Nigèria, el Pakistan, Filipines i Tanzània.

El creixement de població pot suposar un obstacle per complir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), que inclouen objectius com reduir la pobresa i la fam al món, promoure una educació de qualitat o construir ciutats més sostenibles. Per exemple, si augmenta el nombre de nens en edat escolar, quedaran menys recursos per millorar el sistema educatiu; o bé, si augmenta la població de la tercera edat, els hospitals i centres sanitaris podrien veure's col·lapsats.

L'abril del 2023, l'Índia va superar la Xina en nombre d'habitants i ha esdevingut el país més poblat del món món. L'Índia és un país de contrastos, on el creixement econòmic conviu amb una gran desigualtat i pobresa: això podria fer que milions de persones més visquessin en situació de vulnerabilitat.

La Xina i l'Índia són, respectivament, el primer i tercer país més contaminants del món, per això l'augment demogràfic tindrà un impacte directe sobre el canvi climàtic (si no és que els governs d’aquests països adopten mesures efectives per reduir les emissions i promoure l'ús d'energies renovables).

La Terra, per sobre de les seves capacitats

Una de les conseqüències més visibles de la sobrepoblació del planeta és que el Dia de la Sobrecapacitat de la Terra cada vegada arriba més d’hora: és el dia en què la humanitat esgota els recursos naturals disponibles per a tot l'any. A Espanya, aquesta data va arribar el 12 de maig de 2023, cosa que significa que vivim com si tinguéssim dos planetes Terra a la nostra disposició. Tot i que la data varia segons el país.

Aquesta data es calcula tenint en compte la quantitat total de recursos naturals que la Terra pot produir en un any: superfície de bosc, quantitat d'aigua, reserves de combustibles fòssils, biodiversitat d'espècies animals i plantes… Actualment gastem tots aquests recursos a un ritme més ràpid del que es poden regenerar, per això diem que entrem en “deute ecològic” amb el planeta.

Una vegada més, aquest deute es produeix de manera desigual: els països més rics entren en deute ecològic molt abans que els països pobres. Això significa que els països desenvolupats gasten més recursos naturals i generen més contaminació, mentre que els països en desenvolupament en pateixen les pitjors conseqüències, perquè no tenen recursos per combatre la contaminació o implantar sistemes d'energia renovables.

Aquesta és una de les principals reivindicacions de la COP27: la Cimera del Clima que es va celebrar el novembre del 2022 a Egipte. Els efectes del canvi climàtic ja s'estan notant a tot el món, però els països pobres seran els més perjudicats. Per això exigeixen als països rics un fons de compensació per poder adaptar-se i protegir la població, que cada vegada serà més nombrosa.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!

Restricted Content
To view this protected content, enter the password below:

Encara no estàs subscrit a Junior Report?

Subscriu-te

Si tu o el teu centre esteu subscrits,
introdueix el perfil de xarxes socials o el teu usuari

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -