Crisi de govern al Perú

El president peruà, Pedro Castillo, és detingut després d'intentar dissoldre el Congrés i dur a terme un cop d'estat

Perú es troba en una situació de gran inestabilitat política després que el president, Pedro Castillo, intentés dur a terme un cop d'estat i dissoldre el Congrés per fer-se amb el poder i governar tot sol.

Castillo va guanyar les eleccions al juliol del 2021, però els últims mesos havia viscut diverses crisis de govern i havia substituït els seus ministres en diverses ocasions. Per aquest motiu, els partits de l'oposició consideraven que no podia governar i volien iniciar un procés de vacant presidencial, és a dir, una moció de censura per fer-lo fora de la presidència.

El dimecres 7 de desembre, abans que comencés la votació, Castillo va fer un missatge televisat en el qual va anunciar la dissolució del Congrés i la instauració d'un govern d'excepció, és a dir, un equip de govern provisional per governar en situacions d’emergència.

Els governs d'excepció tenen poders extraordinaris i poden prendre decisions sense comptar amb el suport de la majoria al Congrés. Així, Castillo pretenia governar a través de decrets llei: un tipus de lleis elaborades directament pel poder executiu, mentre que el més habitual és que les lleis passin per un procés de debat i votació al Congrés o Parlament (que representen el poder legislatiu).

Després de l'anunci, polítics de tots els partits (tant de l'oposició com del mateix govern) van denunciar que el president peruà estava fent un “autocop d'Estat” contra el seu govern. Diversos ministres i alts funcionaris van renunciar al càrrec, mentre que la Policia i les Forces armades també van criticar la decisió.

Els membres del Congrés van avançar llavors la moció de censura: necessitaven dos terços de la cambra per aprovar-la (87 vots de 130), i 101 diputats van votar a favor de destituir-lo. Castillo està ara detingut per un presumpte delicte de rebel·lió, però assegura que va ser drogat i que no recorda res del cop d'estat.

La vicepresidenta Dina Boluarte (que fins ara formava part del govern de Castillo), s'ha convertit en la nova presidenta del Perú. És la primera dona que ocupa el càrrec en aquest país, però no se sap quant de temps hi serà.

Alhora, la detenció de Castillo ha provocat greus enfrontaments entre la policia i els defensors de l'expresident, que reclamen la convocatòria d'eleccions immediatament. De moment, Boluarte ha decretat l'estat d'emergència i ha anunciat que avançarà les eleccions al 2024 (al Perú se celebren cada cinc anys i estaven previstes per al 2026).

Un president controvertit

El mandat de Pedro Castillo ha estat marcat per la polèmica, fins i tot abans de ser nomenat president. Com a líder del partit d'esquerres Peruanos por el Kambio (PPK), Castillo va guanyar les eleccions al juny del 2021, però ho va fer per un marge molt ajustat: només 44.000 vots més que Keiko Fujimori, candidata de Força Popular, un partit de dretes i conservador.

Fujimori va intentar aturar la victòria de Castillo i va presentar més de 900 recursos de nul·litat perquè els resultats d'un miler de meses electorals fossin invalidats. Els tribunals van acabar desestimant la denúncia, però Castillo no va ser proclamat president oficialment fins a un mes després de les eleccions.

Un cop al càrrec, Castillo ha rebut nombroses denúncies per corrupció, que l'acusen d'atorgar contractes públics a empreses amigues a canvi de diners. L'última denúncia de la fiscalia l'acusa de liderar una “organització criminal” i d'utilitzar el seu poder com a president per enriquir-se i obstruir les investigacions judicials.

Abans de ser destituït, Castillo ja s'havia enfrontat a dues mocions de censura més, primer al novembre del 2021 i després al març del 2022. En tots dos casos, els impulsors de la moció argumentaven la “incapacitat moral” del president perquè estava implicat en casos de corrupció.

Castillo i els seus defensors asseguren que aquestes acusacions estan promogudes per grups de dretes i empresaris que no estan d'acord amb el resultat de les eleccions i que volen apartar l'esquerra del poder.

Inestabilitat política al Perú

Els últims cinc anys, el Perú ha tingut cinc presidents diferents. Dina Boluarte serà el sisè cap d'Estat peruà, una mostra de la gran inestabilitat política al país sud-americà.

L’any 2016, Pedro Pablo Kuczynski va guanyar les eleccions a favor del PKK, però es va veure obligat a renunciar dos anys després per la seva implicació en diversos casos de corrupció. Va ser substituït per Martín Vizcarra, que el 2020 va ser sotmès a una moció de censura en la qual el Congrés va decretar-ne la “permanent incapacitat moral”.

Vizcarra va ser substituït per Manuel Merino, que va renunciar després de cinc dies al càrrec, i Francisco Sagasti, que va acabar el mandat de cinc anys de Kuczynski fins al 2021, quan Pedro Castillo va tornar a guanyar les eleccions per al PKK.

Una de les causes d'aquesta inestabilitat política és que al Congrés del Perú hi ha una majoria de partits i diputats de dretes, mentre que el president dels últims anys sempre ha estat d'un partit d'esquerres. Aquesta diferència fa que sigui molt difícil governar.

D'altra banda, d'acord amb la Constitució peruana, el president pot dissoldre el Congrés i convocar eleccions parlamentàries si el Congrés li nega dues vegades la confiança. Això pot passar, per exemple, quan el govern vol tirar endavant una llei i el Congrés s'hi oposa: aleshores el president pot denunciar davant els tribunals una “falta de confiança” per part del Congrés.

Per evitar que el president pugui abusar d'aquesta mesura, el Congrés també té dret a impulsar una moció de censura per destituir el president, que és el que ha passat amb Castillo. Ara bé, aquestes mesures afavoreixen que el poder executiu (el govern) i el poder legislatiu (el Congrés) puguin anul·lar-se mútuament i estiguin en un enfrontament constant.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!