Rússia ha comès crims de guerra a Ucraïna

Un nou informe de les Nacions Unides confirma diversos actes de tortura, violacions, assassinats intencionats i trasllat forçat de menors

Les autoritats russes han comès nombroses violacions dels drets humans i de les lleis humanitàries a diferents regions d'Ucraïna des que la guerra va començar fa un any. Aquests fets poden considerar-se crims de guerra, segons ha confirmat en un informe l'Organització de les Nacions Unides (ONU).

L'informe ha estat elaborat per la Comissió Internacional Independent d’Investigació sobre Ucraïna, un comitè format per l'ONU una setmana després de l'inici del conflicte per investigar els presumptes abusos de poder i violacions de drets humans.

Els crims de guerra inclouen assassinats intencionats de civils, detencions il·legals, tortures, violacions i altres actes de violència sexual, a més del trasllat i deportació de menors ucraïnesos a territori rus. El text també denuncia els atacs sobre infraestructures civils i energètiques, una cosa prohibida per les lleis internacionals perquè es consideren elements essencials per la població, fins i tot enmig d'una guerra.

El bombardeig de zones poblades, inclosa la capital, Kíiv, es va fer de manera “indiscriminada i desproporcionada” i demostra un “menyspreu pel patiment dels civils”, segons els investigadors. Aquests atacs amb explosius han estat una de les principals causes de mort entre la població, que l'últim recompte de l'ONU xifra en 8.200 víctimes mortals.

Els crims de guerra inclouen la deportació de 16.000 nens i nenes menors d'edat que, segons dades del govern ucraïnès, van ser traslladats a la força des d'orfenats i institucions d'Ucraïna fins a Rússia. El govern rus ha accelerat els tràmits perquè alguns siguin adoptats per famílies russes, mentre que d’altres han estat enviats a “camps de reeducació” per convertir-los en ciutadans russos.

A l'octubre, la Comissió d’Investigació de l'ONU ja va presentar un primer informe on denunciava els crims de guerra a Ucraïna. Després de visitar el país i recopilar testimonis i proves, els integrants de la missió van concloure que s'havien comès execucions extrajudicials on les víctimes tenien les mans lligades i no podien defensar-se. També van documentar nombrosos casos d'agressions sexuals contra menors.

Qui jutja els crims de guerra?

El Tribunal Penal Internacional (TPI) és un tribunal amb seu a L’Haia (Països Baixos). Va ser creat l’any 1998 per a jutjar els crims comesos en contextos de guerra que violen els drets humans i les lleis humanitàries. Aquestes lleis inclouen una sèrie de normes que s’han de respectar per garantir un tracte humanitari a la població civil, fins i tot enmig dels atacs.

El TPI jutja els responsables dels crims de guerra, crims de lesa humanitat i genocidi. Els últims anys ha condemnat militars i polítics implicats en conflictes com la guerra dels Balcans (1990-2001), la guerra del Congo (1998-2003) o el conflicte armat a Uganda, que va començar l’any 1986 i encara avui continua.

Després de la matança de civils a Butxa, una quarantena de països van demanar al TPI que posés en marxa una investigació dels crims a Ucraïna. Fa uns dies, el tribunal va emetre una ordre d’arrest internacional contra el president rus, Vladímir Putin, per deportar nens ucranians a Rússia de manera forçada.

En qualsevol cas, és poc probable que Putin arribi a ser jutjat per la guerra d'Ucraïna, ja que Rússia no és un dels 123 països signants de l'Estatut de Roma, el text legal que regula l'activitat del TPI. Això vol dir que el govern rus no reconeix l'autoritat d'aquest tribunal ni tampoc les seves sentències. Només si hi hagués un canvi de govern a Rússia, les noves autoritats podrien deportar-lo a L’Haia perquè fos jutjat.

Crims de guerra, crims de lesa humanitat i genocidi

Els crims de guerra són atacs adreçats de manera intencionada contra la població civil, que no participa en els combats, i contra infraestructures que no haurien de ser objectius militars, com ara hospitals, escoles, edificis d'habitatges o centrals energètiques, necessàries per garantir el funcionament de les ciutats.

Quan aquests atacs es produeixen de manera sistemàtica i repetida contra la població, aleshores es consideren crims de lesa humanitat. L'objectiu és provocar patiment als civils com una forma més d'agressió. D'acord amb l'Estatut de Roma, aquests crims inclouen des d'assassinats fins a violència sexual, esclavitud o desaparició forçada.

El genocidi és un dels crims de guerra més greus i té com a objectiu destruir totalment o parcialment un grup nacional, ètnic, racial o religiós. Aquest concepte va ser creat l’any 1944 per Raphael Lemkin, un professor jueu que va haver de fugir de la persecució nazi a Polònia durant la Segona Guerra Mundial.

El trasllat forçat de menors d'un grup a un altre es considera un acte de genocidi segons l'Estatut de Roma, d'aquí ve que el govern ucraïnès demani que l'ONU acusi a Rússia de genocidi. Per part seva, Rússia també acusa a Ucraïna de cometre genocidi contra la població prorussa del Donbass; de fet, aquest va ser un dels arguments de Putin per iniciar la guerra.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!