El jugador de bàsquet Ricky Rubio ha enviat un missatge d’esperança a totes aquelles persones que, com ell, pateixen problemes de salut mental
Després de 12 temporades jugant a la National Basketball Association (NBA) dels Estats Units, el jugador de bàsquet Ricky Rubio torna a Espanya, el seu país d’origen. A principis d’aquest any, es va confirmar que seria el nou fitxatge del Barça, equip en què va jugar abans de fer el salt internacional.
El dilluns 26 de febrer del 2024 era un dia molt feliç per al jugador, ja que el club blaugrana s’encarregava de fer la presentació oficial de la seva arribada a la premsa. Tot i això, el base va deixar de banda l’esport i va voler aprofitar l’oportunitat per enviar un missatge d’esperança a totes aquelles persones que pateixen o han patit problemes de salut mental.
A l’estiu del 2023, Rubio va anunciar que es retirava temporalment del bàsquet a través d’un comunicat ofert per la Federació Espanyola de Bàsquet. Als 32 anys i després de 18 com a jugador de bàsquet professional, necessitava deixar de banda la seva activitat professional. La raó darrere de l’aturada era que necessitava tenir cura de la salut mental.
Durant la presentació del FC Barcelona, Rubio va explicar que ho ha passat molt malament durant aquests sis mesos d’inactivitat, en què ha desenvolupat estrès crònic. “Per mi el bàsquet s’havia acabat per sempre, però he treballat per arribar a aquest punt. Espero ajudar la gent que està passant per aquest moment. He estat a la foscor, però treballant i amb l’ajuda necessària de professionals, al final se’n surt”.
El jugador assegura que parlar de salut mental és una victòria per a la societat i per això no va voler desaprofitar l’oportunitat d’alçar la veu davant dels mitjans de comunicació. El seu cas no n’és una excepció: en els darrers anys, diversos esportistes d’elit s’han hagut de separar de la seva professió per problemes de salut mental.
El cas de Simone Biles
Un dels casos més sonats que relacionen esport i salut mental el va protagonitzar la gimnasta Simone Biles. L’esportista va tornar a competir l’any 2023 després de dos anys d’inactivitat al tennis, després de retirar-se dels Jocs Olímpics de Tòquio del 2021.
En aquell moment, Biles va compartir públicament la pressió extrema i expectatives que enfrontava als Jocs Olímpics, cosa que va contribuir al seu estrès i ansietat. Per això va decidir prioritzar la seva salut mental i benestar emocional, prenent la decisió de retirar-se de les competicions.
La seva decisió va ser elogiada per molts i va posar en evidència que els esportistes d’elit, independentment de la fama i l’èxit, també enfronten desafiaments relacionats amb la salut mental. L’atleta va parlar obertament sobre la seva situació, cosa que també va ajudar a eliminar l’estigma al voltant d’aquests problemes que van més enllà de lesions físiques.
Hi ha altres casos, com el d’Andrés Iniesta. El jugador de futbol no va arribar a retirar-se de l’esport però ha admès diverses vegades que, després de la mort del seu company Dani Jarque, va patir una depressió. El futbolista es va adonar que estava molt desanimat i va demanar ajuda a psicòlegs per poder recuperar-se.
Salut mental a l’esport
Els esportistes d’elit són persones normals i corrents que també poden patir problemes de salut mental. Tenir depressió, ansietat o estrès crònic no depèn de ser una persona amb èxit, amb fama i diners: tots podem patir aquests problemes al llarg de la nostra vida.
En alguns casos, els atletes experimenten una gran pressió per assolir certes expectatives, cosa que pot generar por al fracàs i augmentar l’estrès i l’ansietat. D’altra banda, les lesions que pateixen durant l’exercici també poden influir en el benestar emocional, ja que s’enfronten a la incertesa sobre la recuperació i el futur professional.
Quan els esportistes parlen obertament sobre la seva salut mental i com aquesta impacta en el rendiment esportiu, estan normalitzant la conversa i disminuint l’estigma que durant anys ha estat associat a aquestes malalties.
Aquests professionals de l’esport són models a seguir per a molts joves. Si les noves generacions veuen que els seus referents parlen tranquil·lament sobre el tema, es poden sentir més segurs per buscar ajuda si estan experimentant problemes de salut mental similars.
