Enric Marco, el fals supervivent de l’Holocaust

La nova pel·lícula de Jon Garaño i Aitor Arregi explica la història de l'impostor que va dir que havia estat presoner d'un camp de concentració nazi

Enric Marco (1921-2022) serà recordat com un dels grans impostors de la història d'Espanya. El sindicalista es va presentar davant de l'opinió pública com un supervivent de l'Holocaust, assegurant que havia estat presoner del camp de concentració de Flossenbürg, a Alemanya.

Marco va néixer a Barcelona i la seva activitat política va començar durant la Transició, quan va militar a la Confederació Nacional del Treball (CNT), arribant a ser Secretari General de la seva Federació catalana l’any 1977. Durant anys, el sindicalista va explicar que abans d'aquesta etapa, concretament durant la II Guerra Mundial (1939-1949), havia estat exiliat a França.

D'allà, suposadament va ser deportat al camp de Flossenbürg per haver col·laborat amb la resistència francesa, on va patir les atrocitats del nazisme. La seva història el va convertir en un activista de la memòria històrica arribant a ocupar la presidència de l'Amical de Mauthausen, una organització d’expresoners espanyols dels camps nazis. 

Durant aquesta etapa al capdavant de l'associació, Marco va participar en programes de televisió i va oferir nombroses conferències, principalment a centres educatius, per explicar la seva experiència com a víctima. Va rebre la Creu de Sant Jordi, un dels premis més importants de Catalunya, i va escriure un llibre sobre les seves vivències.

No obstant això, l’any 2005, es va descobrir que tota la seva història era falsa: Enric Marco mai havia estat en un camp de concentració. L’historiador Benito Bermejo va ser qui, després d'una llarga investigació, va destapar la seva mentida, posant en evidència les incongruències i contradiccions del seu relat.

Una pel·lícula sobre la seva història

Bermejo va demostrar que Enric Marco mai havia estat exiliat a França com a republicà. L'historiador va explicar que, al final de la Guerra Civil espanyola, amb la victòria de Franco, el sindicalista va romandre a Espanya. Més tard, va marxar cap a l'Alemanya nazi, però com a treballador voluntari. En cap moment va ser arrestat ni enviat a un camp de concentració.

Temps després que es conegués la veritat, Marco va convocar una roda de premsa on va reconèixer obertament que la història que havia explicat durant tots aquells anys era mentida. També es va veure forçat a dimitir de la presidència de l’associació Amical de Mauthausen.

Ara, una pel·lícula dirigida per Aitor Arregi i Jon Garaño recupera la història d'Enric Marco perquè tothom la pugui conèixer. El film, que es diu Marco, es va estrenar el passat mes d'agost al Festival Internacional de Cinema de Venècia i, des del 8 de novembre, es pot veure als cinemes espanyols.

La pel·lícula està protagonitzada per Eduard Fernández, qui interpreta l'estafador Enric Marco, i Chani Martín, que dóna vida a l'historiador Benito Bermejo, l'encarregat de destapar la mentida. A més, hi participen altres actors com Nathalie Poza, Sonia Almarcha, Fermí Reixach i Vicente Vergara.

Marco ha estat rodada principalment a Barcelona i al País Basc, però també hi ha localitzacions que tenen lloc al camp de concentració de Flossenbürg, a Alemanya.

Víctimes reals de l'Holocaust

L’Holocaust va ser el genocidi sistemàtic i planificat dut a terme pel règim nazi d’Adolf Hitler entre 1941 i 1945, amb l'objectiu d’exterminar els jueus i altres grups considerats “indesitjables” pel Tercer Reich, com els gitanos, les persones amb discapacitat i els homosexuals. 

L'Holocaust no es pot entendre sense els camps de concentració, espais dissenyats específicament per a l’extermini en massa. Tot i que Enric Marco no havia estat mai en un d'aquests camps, les històries que explicava sobre les atrocitats del nazisme a les seves xerrades i conferències, sí que eren certes.

Milions de persones van ser assassinades en cambres de gas, sotmeses a treballs forçats i víctimes d’experiments mèdics inhumans en camps com Auschwitz, Treblinka, Flossenbürg, Belzec i Dachau. Alguns van aconseguir sobreviure, convertint-se en testimonis reals de l'Holocaust i permetent-nos conèixer de primera mà l'horror d'aquests indrets.

És el cas de Neus Català, política espanyola que va ser membre de les Joventuts Socialistes durant la guerra civil. L’any 1944 va ser deportada al camp de concentració de Ravensbrück, on va ser obligada a treballar en la indústria d'armament. Després de ser alliberada, va rebre nombrosos reconeixements per la seva tasca en la preservació de la memòria històrica.

Un altre polític espanyol que va passar per un camp nazi va ser Jorge Semprún, qui va arribar a ser Ministre de Cultura de Felipe González. Semprún va militar al partit comunista i, el 1943, després de ser denunciat, detingut, torturat i posteriorment deportat al Campament de Buchenwald. Finalment va ser alliberat quan tenia només vint-i-dos anys.

.