Un estudi publicat a la revista ‘Nature Medicine’ revela que el nostre organisme conté cada vegada més elements contaminants
Els plàstics estan presents en el nostre dia a dia: des dels envasos on guardem el menjar, fins a la roba amb què ens vestim i els dispositius electrònics que utilitzem. Des de fa uns anys, la ciència alerta que els plàstics més petits, coneguts com a microplàstics, plantegen riscos per al medi ambient, però també per a la nostra salut.
Els microplàstics són partícules diminutes d’una mida no superior a cinc mil·límetres. Alguns són dissenyats així de petits per utilitzar-los directament en productes com exfoliants i cosmètics. En altres ocasions, aquests es formen a través de la descomposició de plàstics més grans (bosses i envasos) o del desgast de materials sintètics (pneumàtics, peces tèxtils…).
Ara un grup de científics de la Universitat de Nuevo México (Albuquerque) ha investigat com afecten aquests plàstics tan petits al nostre organisme. Per això, van prendre mostres extretes de cadàvers, de persones compreses entre els 34 i els 52 anys, mortes entre 2016 i 2024.
Els resultats de la investigació han estat publicats a la revista Nature Medicine, i revelen que els microplàstics s’estan acumulant al nostre organisme.
Els òrgans en què han trobat més concentració de microplàstics són al ronyó, al fetge i al cervell (en aquest últim, s’hi acumulen de set a 30 vegades més micropartícules). A més, han descobert que la concentració de microplàstics als cervells de persones que havien patit demència era més gran que en aquells que no havien tingut aquesta malaltia.
Com arriben els microplàstics al nostre cos?
En els darrers deu anys, les persones hem produït més plàstic que en tota la història de la humanitat. Són les dades recopilades per Greenpeace, organització que alerta que gran part d’aquests residus es descomponen en microplàstics i acaben als mars i oceans.
El principal problema d’aquestes partícules de plàstic és que són tan petites que poden ser transportades pel vent i l’aigua a tota mena de llocs amb gran facilitat. Així, els microplàstics s’introdueixen als organismes d’animals marins com peixos i crustacis, i entren a la cadena alimentària fins a arribar a les persones.
No és l’única via per on aquests residus petits arriben al nostre cos. Segons un informe de l’ONU, les persones inhalen microplàstics a través de l’aire, els consumeixen a través de l’aigua, i fins i tot, els absorbeixen a través de la pell. A la setmana, les persones podem ingerir uns 5 grams de plàstic, el que equival al pes d’una targeta de crèdit.
Una vegada dins del cos, els microplàstics poden alliberar additius i substàncies químiques tòxiques, la qual cosa suposa un risc per a la nostra salut. Entre altres problemes, poden provocar alteracions de la genètica humana, el desenvolupament cerebral i la freqüència respiratòria, segons alerta el Programa de l’ONU per al Medi Ambient (UNEP) en un reportatge.
Per altra banda, els plàstics també poden alliberar disruptors endocrins, unes substàncies químiques que afecten el sistema hormonal del cos. Alguns materials dels envasos i les ampolles de plàstic poden desprendre’s a poc a poc (per exemple, quan s’exposen a la calor), contaminant els aliments i begudes que consumim. Una vegada entren a l’organisme, aquests compostos poden alterar el nostre equilibri hormonal i provocar-nos problemes de salut com trastorns del desenvolupament o infertilitat.
De quina manera t’afecta aquesta notícia?
El plàstic està tan present en les nostres vides que, en moltes ocasions, passem per alt l’impacte que pot tenir; no només en el nostre planeta, sinó en la salut de les persones. Saber que els microplàstics estan arribant al nostre organisme i que això ens pot provocar problemes de salut, pot ajudar-nos a prendre decisions diferents en el nostre dia a dia.
Per exemple, podem reduir l’ús de plàstics d’un sol ús, com les ampolles, bosses i envasos de plàstic. Organitzacions dedicades a promoure el consum responsable, com Rezero, fa anys que animen la població a utilitzar alternatives reutilitzables: bosses de roba, ampolles d’acer inoxidable, envasos de vidre…
El mateix passa amb les compreses i els tampons. Hi ha alternatives com la copa menstrual o les compreses de tela que redueixen la quantitat de residus plàstics i són més econòmiques a llarg termini, ja que es poden reutilitzar. A més, són una opció més saludable perquè eviten els productes químics que estan hi ha a molts productes d’un sol ús.
L’ABC de la notícia
Microplàstics: partícules de plàstic de menys de 5 mil·límetres que hi ha a l’aigua, els aliments i l’aire, i poden afectar la salut i el medi ambient.
Demència: malaltia que provoca la pèrdua de memòria i altres habilitats cognitives, dificultant la vida diària d’una persona.
Cadena alimentària: procés en què els éssers vius s’alimenten els uns dels altres, transmetent energia i nutrients al llarg de l’ecosistema.
Sistema hormonal: conjunt de glàndules i substàncies químiques anomenades hormones que regulen funcions del nostre cos com el creixement, la digestió o l’estat d’ànim.
