La inestabilitat econòmica, una amenaça per a la llibertat de premsa
Més de la meitat dels països del món s’enfronten a condicions “molt greus” per exercir el periodisme, segons l’informe publicat per Reporteros sin Fronteras amb motiu del Dia Mundial de la Llibertat de Premsa
Imagina que ets periodista i has descobert un escàndol relacionat amb una de les empreses més grans del teu país. Tot i això, el mitjà per al qual treballes depèn econòmicament d’aquesta companyia, que ofereix milers d’euros en publicitat. El mitjà et diu que no pots publicar el reportatge i que, si ho fas, haurà d’acomiadar-te.
Aquest escenari hipotètic és la realitat que afronten cada cop més periodistes arreu del món per culpa de la inestabilitat i precarietat econòmica del sector periodístic. Així ho reflecteix l’últim informe de Reporteros Sin Fronteras, publicat amb motiu del Dia Mundial de la Llibertat de Premsa, que se celebra cada any el 3 de maig.
L’informe assenyala que la llibertat de premsa travessa un dels seus pitjors moments a escala global, amb més de la meitat dels països enfrontant condicions “molt greus” per exercir el periodisme lliure. És el cas de Palestina, Uganda, Hong Kong, Corea del Nord, Kazakhstan o Jordània, entre d’altres.
La llibertat de premsa és un dret fonamental que garanteix el dret dels ciutadans i dels mitjans de comunicació a informar i expressar opinions sense interferències ni censura per part del govern o altres institucions. Tot i ser fonamental per a una societat democràtica i ben informada, desenes de països no tenen aquesta llibertat.
Avui dia, alguns periodistes s’enfronten a perills com la censura del govern, agressions i violència física o atacs a xarxes socials. No obstant això, Reporteros sin Fronteras recorda que hi ha una amenaça menys visible, però igual de perillosa: la pressió econòmica que pateixen els mitjans per publicar continguts de qualitat.
Per què és important la llibertat de premsa?
Com influeix l’economia en la llibertat periodística?
El periodisme compleix una funció fonamental en la societat, ja que ens ajuda a entendre què passa al món amb informació veraç i contrastada. Tot i això, no hem d’oblidar que els mitjans de comunicació són una empresa més, és a dir, necessiten diners per pagar els seus treballadors i produir continguts de qualitat.
Però, què passa si aquest suport econòmic no arriba? Quan els mitjans de comunicació no tenen prou diners per funcionar, la seva llibertat i la seva qualitat es veuen greument amenaçades. Això és el que està passant actualment a molts països del món, segons l’últim informe de Reporteros Sin Fronteras.
La situació està provocant una crisi periodística global, amb mitjans que han de tancar per manca d’ingressos. D’altres es veuen obligats a adaptar el seu contingut i l’agenda informativa a les empreses anunciants que els ofereixen diners, perdent així la seva llibertat per informar amb objectivitat.
A més, per atraure la publicitat de les empreses anunciants, els mitjans necessiten generar moltes visites. Això ha fet que es prioritzin notícies que cridin l’atenció, amb titulars sensacionalistes o temes polèmics, en comptes d’oferir continguts de qualitat que expliquin l’actualitat de manera profunda i crítica.
Com t’afecta aquesta notícia?
Per entendre millor la notícia d’avui, podem fer una comparació amb Spotify, una de les aplicacions més populars per escoltar música. Si en tens un compte gratuït, saps que no pots evitar els anuncis i que les cançons no sempre es reprodueixen quan tu vols.
En canvi, si pagues per un compte premium, pots escoltar música sense interrupcions. Una cosa similar passa amb els mitjans de comunicació. Si no pagues per la informació, els mitjans depenen dels anuncis per sobreviure, el que fa que estiguin més enfocats a aconseguir clics i publicitat que a oferir informació de qualitat i imparcial.
En aquest escenari, els periodistes tenen menys llibertat per investigar, qüestionar i oferir una visió completa del que està passant al món. Parlem d’una pèrdua de la llibertat editorial, que és la capacitat que tenen els mitjans per prendre decisions sobre el contingut que publiquen sense pressions externes, siguin polítiques o econòmiques.
Molts mitjans estan promovent les subscripcions, animant els seus lectors a donar suport econòmic a la seva feina a canvi de poder llegir notícies de qualitat. És l’única manera perquè la informació sigui independent i no estigui condicionada per les empreses i governs que la financen.