Les fonts tornen a fer ballar l’ou per Corpus
Barcelona commemora aquesta celebració d’origen medieval amb una programació que també inclou la processó, les catifes de flors i diferents propostes culturals
L’ou com balla, les catifes de flors i la processó són els elements més característics de la festa de Corpus, que se celebra del 19 al 22 de juny i que convida veïns i visitants a participar d’una de les celebracions més antigues de la ciutat, just a les portes de l’inici de l’estiu.
Les condicions favorables pel que fa a les reserves d’aigua permetran recuperar enguany un dels símbols més emblemàtics de la festa: l’ou com balla. Per aquestes dates, és especialment curiós observar com un ou “balla” —és a dir, es manté en equilibri— sobre el raig d’aigua que brolla d’una dotzena de fonts ubicades en claustres, patis i jardins de Barcelona.
Aquesta tradició, documentada des del segle XVII, es remunta a l’edat mitjana i el seu origen exacte continua essent un misteri. Hi ha qui creu que fa referència al cicle de la vida i al pas del temps, mentre que d’altres consideren que és un simple joc de l’època.
Vint espais decorats amb catifes florals
Els guarniments florals també són un element representatiu de la festa de Corpus. Les entitats locals elaboren catifes de flors per decorar les fonts i els brolladors, però també per honorar el pas de les processons i desfilades festives que hi passen per sobre.
Aquestes obres d’art de curta durada s’elaboren amb pètals de flors, flors senceres i herbes tot i que els darrers anys també incorporen llavors, serradures o marro de cafè. Expressen solemnitat i veneració per la festivitat religiosa, però també poden vincular-se a l’esclat de la primavera, a temes locals o a representar motius geomètrics.
L’ajuntament, per exemple, acollirà el seguici popular i la tradicional catifa que aquest 2025 s’inspira en els mosaics de l’artista noucentista Francesc Canyellas i Balagueró.
L’origen de la festa de Corpus
El Corpus Christi -del llatí «cos de Crist»- o simplement Corpus, és una festivitat de l’església catòlica, en què els cristians veneren l’eucaristia. Segons la fe catòlica, Jesús es fa present en el pa i el vi consagrats durant la missa, és un element de fe molt important per als creients.
Es tracta d’una festa mòbil en el calendari que se celebra el dijous següent un cop passats vuit dies de la segona Pasqua. Es va començar a celebrar durant l’edat mitjana (segle XIII) per contrarestar aquelles veus que negaven l’eucaristia. Barcelona i Girona van ser de les primeres ciutats a Europa a celebrar-la, tot i que avui ja incorporen elements festius i pagans desvinculats del caràcter litúrgic més tradicional.
La Garriga, Sitges, Arbúcies o Solsona són alguns municipis catalans on la celebració de Corpus pren una rellevància especial, amb actes tradicionals i catifes de flors espectaculars. Berga celebra La Patum, una festa declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO i que neix com a entremès de Corpus, és a dir, com un element teatral que antigament acompanyava la processó durant la festa.
Per què t’expliquem aquesta notícia?
Tot i que el calendari festiu es repeteix any rere any és comú que molts ciutadans desconeguin l’origen d’allò que estan celebrant. Saber-ho permet connectar amb les nostres arrels, viure les festes amb més sentit i generar esperit crític sobre allò que volem conservar i allò que ens interessa canviar.
Conèixer l’origen de les festes de Corpus, així com les de Nadal, Setmana Santa o Pasqua ens permet entendre d’on venim, quin és el nostre passat i quines tradicions marquen el nostre calendari. A més de fomentar l’esperit de comunitat, disposar d’aquesta informació ens permet entendre què passa al nostre voltant i posicionar-nos en la manera que volem celebrar aquestes festes.