La tragèdia migratòria continua a les rutes cap a Espanya
1.865 persones han mort intentant accedir al país a través del mar durant els primers cinc mesos del 2025, segons dades de Ca-Minando Fronteras
Milers de persones segueixen arriscant la seva vida en l’intent d’arribar a les costes espanyoles. Parlem d’homes, dones i infants que decideixen emprendre rutes extremadament perilloses per mar, en embarcacions precàries amb la idea de tenir un futur millor. El problema és que moltes no ho aconsegueixen perquè mai arriben a terra.
Un total de 1.865 persones han mort entre gener i maig de 2025 intentant arribar a Espanya per mar. D’aquestes, 342 eren menors d’edat i 112 eren dones. Són les últimes dades de Monitoreo del Derecho a la Vida en la Frontera Occidental Euroafricana, un informe de Ca-Minando Fronteras, col·lectiu de defensa dels drets de les persones migrants.
L’informe ha analitzat 113 casos registrats a la Frontera Occidental Euroafricana, un concepte que utilitza l’organització per referir-se a les rutes migratòries marítimes que connecten la costa occidental d’Àfrica amb el sud d’Europa. L’estudi revela que 38 embarcacions van desaparèixer amb totes les persones a bord en el període analitzat.
Ca-Minando Fronteras també assenyala que gairebé la meitat (47%) de les morts que han tingut lloc al mar podrien haver-se evitat. Moltes d’aquestes tragèdies estan relacionades amb les polítiques de control migratori que posen més èmfasi a vigilar i restringir els moviments migratoris que a protegir la vida de les persones.
Quines són les rutes migratòries marítimes?
Les rutes migratòries marítimes a la Frontera Occidental Euroafricana són els camins que utilitzen milers de persones per travessar el mar que separa l’Àfrica d’Europa. Aquestes rutes són especialment perilloses perquè es fan en embarcacions precàries, en condicions climàtiques adverses i, moltes vegades, sense prou suport per a rescats.
Una de les principals rutes que utilitzen els migrants és la ruta atlàntica, que connecta països de l’Àfrica Occidental com Mauritània, Senegal, Gàmbia i el Sàhara Occidental amb les Illes Canàries, a Espanya. Es tracta de la ruta més mortal: concentra el 80% de totes les morts registrades durant aquests primers cinc mesos de l’any, amb 1.482 morts.
La ruta de l’Estret de Gibraltar és una altra de les més utilitzades. Avui dia, continua sent un escenari de morts i desaparicions, particularment entre joves i adolescents que intenten arribar a Ceuta nedant, equipats únicament amb vestits de neoprè o flotadors casolans.
També hi ha la ruta algeriana del Mediterrani occidental, que surt des de diferents punts de la costa nord d’Algèria i té com a destinació les costes del sud-est d’Espanya. Durant el període analitzat, s’ha registrat un augment notable de cossos sense vida trobats a les costes de les illes Balears.
Finalment, trobem la ruta Alborán, que connecta el nord del Marroc amb ciutats andaluses. S’hi documenten menys casos que en altres rutes, però això no vol dir que sigui menys perillosa. Al contrari: la manca de dades i l’escassa transparència dificulten saber quantes persones han desaparegut o han mort realment en l’intent.
Com t’afecta aquesta notícia?
Sovint, quan parlem de tragèdies migratòries, ens quedem a les xifres: milers de morts, embarcacions desaparegudes, rutes perilloses. Però darrere de cada número hi ha una persona amb una història. Una persona amb família i amics que buscaven simplement una oportunitat per viure amb dignitat.
Aquestes persones es llancen al mar amb barques en molt males condicions perquè estan en una situació molt vulnerable. Moltes fugen de països on hi ha pobresa, violència i conflictes armats. Altres escapen de la manca d’oportunitats o de les conseqüències del canvi climàtic, com la manca d’aigua o el deteriorament de les terres de cultiu.
En molts casos, no tenen accés a vies legals per migrar ni a mecanismes reals de protecció internacional, de manera que arriscar la seva vida al mar per intentar arribar a altres països amb millors condicions es converteix en la seva única opció.