‘El verano en que me enamoré’ es converteix en un fenomen global
La sèrie convida a reflexionar sobre com les relacions sentimentals estereotipades influencien en la vida real dels joves
El verano en que me enamoré ha emès el seu últim episodi a Prime Video. La sèrie basada en els llibres juvenils de l’autora nord-americana Jenny Han ha arribat al final després de tres temporades, tot i que ja s’ha anunciat que hi haurà una pel·lícula que continuarà desenvolupant la història dels seus protagonistes.
La trama segueix a Belly, una noia que cada estiu passa les vacances a la casa de la platja de la família Fisher amb els germans Conrad i Jeremiah. L’estiu dels seus 16 anys, sorgeix un triangle amorós entre l’adolescent i els germans. Al llarg de tota la sèrie, Belly haurà de decidir amb quin dels dos vol establir una relació sentimental.
Des que es va estrenar el 2022, la ficció no ha deixat de créixer fins a convertir-se en un fenomen global. Persones de tot el món i de totes les edats han seguit amb expectació l’emissió setmanal de cada capítol. Els primers episodis de la tercera temporada van reunir 25 milions d’espectadors, un 40% més que la segona.
Encara que es tracta d’una sèrie romàntica juvenil, l’empresa d’anàlisi Luminate assenyala que la majoria de la seva audiència són dones més grans de 25 anys. Això reflecteix un fenomen similar al que van viure els millennials amb sagues com Crepuscle o Els Jocs de la Fam, on la història del triangle amorós també va captar l’atenció dels joves.
D’altra banda, les xarxes socials s’han omplert de contingut sobre Belly i els germans Fisher, alimentant la conversa sobre la sèrie. L’etiqueta #thesummeriturnedpretty (el títol en anglès) té més d’un milió de vídeos a TikTok. A més, la popularitat ha arribat fins als llibres originals, que han esdevingut un èxit editorial.
L’amor adolescent a la sèrie
A El verano en que me enamoré veiem els seus protagonistes gaudint de l’estiu amb els amics, anant a la universitat i treballant per primera vegada. No obstant això, la trama que vertebra tota la sèrie és el triangle amorós. Així, els fans s’han dividit en dos bàndols: els que creuen que Belly hauria de quedar-se amb en Conrad i els que prefereixen que estigui amb en Jeremiah.
Darrere d’aquesta decisió no només hi ha el favoritisme per un personatge o un altre, sinó també com els espectadors interpreten les relacions sentimentals. “Qui convé més a la protagonista?” és la pregunta que els fans intenten respondre. Tot i això, les dues opcions mostren conflictes i comportaments problemàtics al llarg dels episodis.
Els joves protagonistes s’enamoren i es mostren tendres i afectuosos, però també cometen errors. La sèrie reflecteix situacions de gelosia, infidelitats, falta de comunicació i fins i tot actituds possessives. De fet, alguns dels seus comportaments es corresponen amb el que coneixem com una relació tòxica.
Parlem de relacions en què l’amor es confon amb dependència, control, tensió i drama constant. El problema és quin tipus d’amors que poden resultar emocionants en la ficció també es donen a la vida real, i poden afectar negativament el benestar emocional de les persones involucrades.
Com t’afecta aquesta notícia?
Les sèries de televisió són un producte fictici creat per entretenir i emocionar, però el que passa a la pantalla no s’ha de prendre com un“model a seguir”. No obstant això, aquests productes culturals són seguits per milions de persones, inclosos joves, i poden canviar la percepció que aquests tenen sobre l’amor i els enllaços afectius.
La intensitat desmesurada, la gelosia i el drama poden semblar normals i fins i tot romàntics quan els veiem a la pantalla. No obstant això, no podem oblidar que aquestes actituds que apareixen amb freqüència en els productes audiovisuals populars poden ser problemàtiques en les relacions reals.
Per això, és important veure les sèries de televisió i les pel·lícules romàntiques amb una mirada crítica, aprenent a identificar si una relació és saludable i està basada en el respecte, la comunicació i la confiança.