Torre Baró, un barri que sembla un petit poble

Alumnat de 3r ESO – Institut Joan Brossa

Torre Baró és un lloc realment atractiu i especial per visitar, tot i que està una mica fora del centre de la ciutat. 

Per a algú que no hi hagi estat mai, el podríem descriure com un barri de muntanya molt tranquil, amb molts carrers que pugen i baixen, i on hi ha una tranquil·litat que no trobareu enlloc més de Barcelona.  I això és el que més valoren els residents de Torre Baró: la pau. El contrari d’altres parts de la ciutat com la Meridiana, que és allà mateix, plena de cotxes i amb el soroll típic de la ciutat.

És un barri que sembla un poble, on tothom es coneix i formen una comunitat forta i benvinguda. Els veïns d’aquest barri s’entenen molt bé entre ells i tothom és amable i sempre se saluda. Molta gent diria que Torre Baró té mala reputació, ja que es considera un barri de baixos ingressos, però en realitat és una comunitat segura i valenta que s’esforça cada dia per construir un futur millor. Tot i que hi ha molta pau i moltes bones relacions entre els residents de Torre Baró, encara hi ha moltes coses que no van bé.

Un problema molt important és que gairebé no hi ha serveis disponibles en aquest barri. No hi ha farmàcies, hospitals ni supermercats. Això té un impacte molt fort en la vida quotidiana dels residents, especialment la gent gran que ha de viatjar a la ciutat per comprar els seus medicaments o visitar un metge. Si bé hi ha alguns supermercats importants es desplacen fins a aquesta zona per portar el menjar i altres productes de primera necessitat. 

Tot plegat ha provocat la pèrdua de botigues al barri, fent que vagin desapareixent altres negocis del barri. Com per exemple el bar de tota la vida del barri. El propietari s’ha jubilat i el fill ja no vol seguir el negoci. Fent desaparèixer un dels espais de trobada del barri. La gent jove, en general, marxen del barri. 

També hi ha un problema important addicional per al transport. És cert que s’hi pot arribar amb transport públic, però té serveis molt lents i els autobusos passen al cap de molt de temps o tenen dificultats per viatjar perquè els carrers són molt estrets amb carreteres amb forts pendents.

Respecte a aquests problemes, els veïns afirmen que no creuen que l’ajuntament respongui a les seves reivindicacions. Se senten una mica marginats.  La major part de les vegades les millores no arriben fins allà i els mateixos residents han d’assumir la responsabilitat. Tal com ens va explicar el José Manuel o “Ropert”.

Sovint ells mateixos acaben arreglant alguns desperfectes del carrer. Ell mateix va estar present el dia que Manolo Vital va segrestar l’autobús 47 per demostrar que sí que podia arribar al seu barri. La pel·lícula que s’ha fet d’aquests fets ha contribuït a donar a conèixer el barri i les seves problemàtiques particulars. 

Conclusions

Tot i que la zona no està ben coberta pels mitjans de comunicació i sovint sembla abandonada. En realitat continua sent una comunitat petita i un lloc únic per viure a prop de la natura. Us recomanem que visiteu aquest lloc, la vostra recompensa per visitar-lo és descobrir un lloc ple de bona gent que valora la pau i la tranquil·litat per sobre de tot.