Qui va inventar la llum?
T’expliquem qui hi ha darrere d’un dels invents que més ha canviat la vida de la humanitat, i per què encara avui encara se’n discuteix la seva autoria
Els primers passos de la bombeta
Durant milers d’anys, l’única manera que tenia la humanitat d’il·luminar la nit era amb foc, utilitzant espelmes, torxes o llums d’oli. La idea de fer llum amb electricitat no va arribar fins al segle XIX. El primer pas important el va fer el 1802 el químic britànic Humphry Davy.
Davy va connectar dos cables de carbó a una bateria molt potent i, en apropar les puntes, va aconseguir que saltés un petit llampec de llum entre elles. Aquest invent es va anomenar làmpada d’arc, perquè la llum feia una mena d’arc lluminós entre els dos cables. El problema era que aquesta llum cremava massa i s’apagava de seguida, de manera que no servia per a ús domèstic.
El repte d’una llum duradora
Durant les dècades següents, diversos científics d’arreu del món, als Estats Units, la Gran Bretanya, Rússia i Alemanya, entre altres països, van anar provant maneres diferents de fer una llum que durés més temps sense cremar-se.
Un d’ells va ser el químic britànic Joseph Wilson Swan, que l’any 1878 va reprendre la investigació amb un filament de carboni (un fil molt fi que s’escalfa fins que fa llum dins d’un recipient de vidre). Però encara hi havia un problema. Si dins del vidre hi quedava aire, el filament s’acabava cremant en pocs minuts.
Thomas Edison, l’inventor més reconegut
L’any següent, el 1879, l’inventor nord-americà Thomas Alva Edison es va posar a treballar sobre aquesta mateixa idea. Edison no va ser el primer a crear una bombeta que il·luminés, però sí que va ser molt persistent a l’hora de millorar-la. Durant molts dies va provar milers de filaments de tipus diferents —vegetals, animals, minerals—, buscant un material que aguantés encès durant molt de temps sense fondre’s ni cremar-se.
Finalment, Edison va aconseguir un disseny que funcionava i que es podia vendre i utilitzar a cases i carrers. El gener de 1880 en va registrar la patent als Estats Units, el document oficial que diu qui ha inventat una cosa i li dona el dret d’explotar-la.
Com que Edison tenia molts diners i una gran empresa per fabricar i vendre bombetes, el seu nom es va quedar gravat a la memòria col·lectiva com “l’inventor de la llum“. Però la realitat és que Edison va perfeccionar i popularitzar un invent en el qual molta altra gent havia treballat abans.
De fet, Swan havia mostrat el seu propi disseny fins i tot abans que Edison, i tots dos van acabar barallant-se pels drets de l’invent fins que, per evitar més judicis, van decidir crear una empresa junts anomenada Edison & Swan United Electric Light Company.
Avui en dia molts historiadors consideren que la invenció de la bombeta no és mèrit d’una sola persona, sinó que és un esforç col·lectiu. Diverses persones hi van anar afegint petites millores, any rere any, fins a arribar a un invent pràctic per a tothom.
Com funciona una bombeta?
A l’interior del vidre d’una bombeta hi ha un filament: un fil molt prim fet d’un material que aguanta altes temperatures sense fondre’s. Quan la bombeta es connecta al corrent elèctric, l’electricitat passa pel filament i el fa escalfar tant que comença a emetre llum.
El gran repte era evitar que aquest filament es cremés del tot. La solució va ser extreure gairebé tot l’aire de dins del vidre, creant-hi el buit. D’aquesta manera el filament només s’escalfava i feia llum sense cremar-se. Aquest detall tècnic va costar molts anys de proves a Swan, Edison i a la resta de científics que hi van treballar.
Per què la llum artificial va canviar la manera de viure de la població?
Abans de la llum elèctrica, la vida de les persones s’organitzava al voltant de la llum solar. Quan es feia fosc, la majoria de feines s’aturaven, perquè il·luminar-se amb espelmes o llums d’oli era car, provocava fums i incrementava el risc d’incendi.
L’arribada de la bombeta va permetre il·luminar una casa, un carrer o una fàbrica de manera segura, barata i permanent.
Això va tenir conseqüències a tots nivells: les fàbriques van poder allargar els torns de treball més enllà de la posta de sol, els carrers de les ciutats es van poder il·luminar de nit fent-los més segurs, i als hospitals els metges van poder operar amb molta més precisió.
La bombeta també va impulsar la creació de xarxes elèctriques per portar electricitat a cases i negocis. Avui dia, aquesta infraestructura encara és útil.
Quina relació hi ha entre la bombeta i els llums LED?
Durant més d’un segle, la majoria de bombetes van seguir el mateix principi bàsic: el filament que s’escalfa fins a fer llum. El problema d’aquest sistema és que gasta molta energia per generar calor, una energia que en realitat no aprofitem per il·luminar-nos.
A partir de finals del segle XX es van anar imposant tecnologies noves i molt més eficients, com els llums fluorescents primer, i els LED ( light-emitting diode, és a dir, díode emissor de llum- en anglès) més tard.
Els LED generen llum d’una manera totalment diferent, sense necessitat d’escalfar cap filament, cosa que fa que gastin molta menys electricitat i durin molts més anys encesos.
Avui, la immensa majoria de bombetes que es venen al món són LED, i les antigues bombetes incandescents, les que Swan i Edison van perfeccionar fa gairebé 150 anys, gairebé han desaparegut dels comerços. Tot i així, l’objectiu inicial de convertir electricitat en llum és el mateix que continua il·luminant les nostres cases, carrers i pantalles.