Qui és Malala Yousafzai?

Qui és la Malala?

Malala Yousafzai (1997) és una activista i estudiant pakistanesa que es va convertir en un símbol mundial de la lluita pels drets humans l’any 2014, en rebre el Premi Nobel de la Pau amb només 17 anys.

La seva història va donar la volta al món després de sobreviure a un atemptat talibà el 2012 per defensar el dret a l’educació de les nenes i, després d’obtenir el Nobel, va transformar la seva experiència personal en un moviment global que lluita perquè cap nen ni cap nena es quedi sense accés a l’educació.

Com va començar la seva resistència contra els talibans?

Malala Yousafzai va néixer el 12 de juliol de 1997 a Mingora, una petita ciutat situada a la vall de Swat, al Pakistan controlada pels talibans. El seu pare, Ziauddin Yousafzai, director d’una escola, defensava que les nenes mereixien tenir accés a l’educació igual que els nens, i així li ho va inculcar a la seva filla.

D’aquesta manera, Malala va créixer envoltada de llibres i amb el convenciment que les nenes mereixien aprendre tot allò que volguessin, malgrat viure en una societat tan conservadora com la del Pakistan.

Va començar a explicar-ho mitjançant un blog que es publicava a la BBC sota el pseudònim de Gul Makai (blauet). No va ser fins al 2009 que el govern pakistanès va recuperar el control de la vall de Swat que Malala va poder abandonar l’anonimat i començar a fer campanya pública en defensa del dret a l’educació de les nenes arreu del país.

Què va passar el 9 d’octubre de 2012?

Amb només 15 anys, Malala Yousafzai va patir un atemptat talibà al Pakistan per defensar el dret de les nenes a l’educació i a la igualtat d’oportunitats. L’atac va tenir lloc a l’interior de l’autobús escolar on viatjava, quan un grup de milicians el va interceptar i va intentar acabar amb la vida de la jove activista disparant-li al cap i al coll.

Malgrat la gravetat de les ferides, Malala es va poder recuperar i va aconseguir transformar la tragèdia en un impuls per a la seva causa. L’atemptat va generar una onada d’indignació i solidaritat internacional que va multiplicar la repercussió de la seva veu.

D’aquesta manera, la brutalitat dels talibans va posar el focus del planeta sobre la manca d’educació femenina i va convertir la Malala, de bloguera local, a un símbol global de resistència, guanyant el suport de líders mundials, organitzacions de drets humans i milions de joves.

Què és la Malala Fund i com ajuda les nenes?

L’any 2013, després de l’atemptat talibà, Malala i el seu pare van fundar l’ONG Malala Fund amb l’objectiu de garantir el dret a l’educació de les nenes en aquelles regions on s’enfronten a situacions de més vulnerabilitat, com Nigèria, el Pakistan o l’Índia.

Per aconseguir-ho, l’entitat facilita l’accés directe a les aules i finança activistes locals perquè pressionin els governs i canviïn les lleis que frenen l’educació femenina.

Per què va fer història als Premis Nobel?

L’octubre de 2014, Malala Yousafzai es va convertir en la persona més jove a rebre un Premi Nobel, amb només 17 anys.

Concretament, el Comitè Noruec li va atorgar el Premi Nobel de la Pau pel seu coratge, la seva valentia i la tasca fonamental que estava duent a terme. El mateix president del Comitè va destacar que el cas de la Malala transmet un poderós missatge d’esperança als joves.

Per què la seva lluita continua sent necessària avui?

Malgrat els avenços aconseguits gràcies a la projecció de figures com la de la Malala i a la feina de les ONGs, comunitats, activistes i governs d’arreu del món, la realitat global demostra que l’accés a l’educació encara és lluny d’estar garantit.

Segons dades de la UNESCO, prop de 273 milions d’infants i joves no estan escolaritzats, dels quals 133 milions són nenes i 140 milions són nens. La pobresa, la violència de gènere, els matrimonis infantils forçats o els conflictes armats són alguns dels principals obstacles que impedeixen als infants i joves accedir a l’educació.

Per això, la veu de figures com la de la Malala, sumada a la de milers de defensors dels drets humans, continua sent una urgència del present i recorda als joves de tot el món que l’educació no és només una obligació escolar, sinó una eina col·lectiva per defensar la llibertat, combatre la desigualtat i construir un futur més just.