Els Segadors: com una cançó de protesta es va convertir en l’Himne Nacional de Catalunya
Una composició de carrer del segle XVII va transformar la seva lletra fins a esdevenir el símbol oficial de tot un país
Tots els països necessiten elements que els identifiquin i uneixin a la seva gent. Així com cada equip de futbol té el seu escut i els seus colors a la samarreta, pràcticament tots els països del món tenen una bandera i una cançó oficial que els representa: el seu himne. A Catalunya, el nostre himne oficial es titula Els Segadors.
Aquesta composició, que va ser reconeguda com a himne per llei el 25 de febrer de 1993, està carregada d’història. Altres himnes s’han encarregat expressament a compositors amb intenció de representar el seu país. Però l’himne de Catalunya neix en el context d’una revolta popular de fa gairebé quatre segles, quan la gent va utilitzar la música com a eina de protesta i organització al carrer. El seu origen es troba en la Guerra dels Segadors, que va tenir lloc al segle XVII.
La Guerra dels Segadors
Tot va començar l’any 1618 quan va esclatar a Europa la que es coneix Guerra dels Trenta Anys a Europa. Aquest conflicte va enfrontar la majoria dels estats europeus, primer per causes religioses i després territorials. En aquest escenari, el rei espanyol Felip IV d’Àustria va enviar tropes a Catalunya per protegir la frontera amb França.
Aquesta presència militar va ser el detonant del conflicte. Mantenir l’exèrcit tenia un cost enorme, i els abusos continus dels soldats, com ara robatoris, saquejos, destrucció de pobles, maltractaments i violacions, van portar la població al límit.
La indignació es va estendre per molts municipis fins que el 7 de juny de 1640 va esclatar a Barcelona el Corpus de Sang, una revolta popular dels segadors que va acabar amb la mort del mateix virrei, representant a Catalunya de la monarquia espanyola.
La cançó dels Segadors, un clam de protesta
Enmig de la revolta, la gent necessitava un element per unir-se i motivar-se al carrer. De la mateixa manera que avui dia un missatge es fa viral a les xarxes, al segle XVII la forma de fer córrer una protesta era a través de la música.
El detall més sorprenent d’aquesta història, tal i com expliquen experts com el professor Jaume Aiats, és que la gent va agafar la melodia d’una cançó popular molt coneguda a l’època anomenada ‘Els tres garberets’, que tenia una lletra bastant diferent i d’estil eròtic.
Com que tothom se sabia la música de memòria, els revoltats només van haver de canviar la lletra per posar-hi versos que denunciaven els abusos dels soldats i cridaven a la resistència.
L’actualització de la lletra
El Cant dels Segadors que ha arribat als nostres dies no és exactament el mateix del segle XVII. L’any 1899, la revista La Nació Catalana va organitzar un concurs per actualitzar la lletra, adaptant-la als nous temps per fer-la més curta, directa i reivindicativa. El guanyador va ser Emili Guanyavents, un poeta i traductor de militància obrera i llibertària, un fet que va provocar certa polèmica en el seu moment.
La lletra que va escriure Guanyavents és la que cantem avui. Anys més tard, el 1937, la Generalitat va publicar aquesta mateixa versió en el Cançoner Revolucionari Internacional i va confirma que el pas d’una antiga cançó de protesta camperola a l’emblema musical de tot un país.