La sobirania és la clau per distingir un estat independent del que no l’és
En el referèndum de l’1-O, els catalans hauran de decidir si volen que Catalunya sigui un estat independent o no. Però, què és un estat i què el caracteritza?
En essència, l’estat és una forma d’organització humana. És una estructura política a través de la qual les persones ens organitzem en societat i convivim. Un estat està conformat pels següents elements: un territori concret, una població (el grup de persones que viuen en aquest territori) i una autoritat central.
Tanmateix, el concepte d’estat és una creació humana i, per tant, ha sofert variacions durant el transcurs de la història.
Un estat és un país?
En absolut. No hem de confondre els conceptes de país i estat, perquè serveix per denominar realitats diferents.
Un país és un territori geogràfic concret que comparteix una cultura, una població, una sèrie de lleis i és políticament independent. Està limitat per les fronteres o límits que comparteix amb altres països.
Els països tenen sobirania o poder sobirà: això vol dir que poden decidir sobre qualsevol aspecte polític i legal dins del seu territori.
Estats independents i estats no independents
En canvi, hem de distingir entre dues formes d’estats: els estats políticament independents (que són països) i els que no ho són.
Els estats no independents no tenen sobirania absoluta sobre el seu territori, ja que comparteixen aquest poder amb una entitat política major. Un exemple són els 50 estats que conformen els Estats Units d’Amèrica.
Els estats nord-americans tenen autoritat en alguns àmbits dins del seu territori, però no són independents perquè comparteixen una autoritat central major: el govern federal dels Estats Units, que té seu a la Casa Blanca.
Speed Limits in the United States #map #maps pic.twitter.com/yAGLx4qSPV
— OnlMaps (@onlmaps) August 20, 2017
Estats Units és un estat federal, una forma d’organització que està descentralitzada. En aquest model de país, els territoris es reparteixen el poder, atorgant parts de les competències a l’autoritat central i altres a les territorials. Els límits i el repartiment d’aquests poders i competències es recullen a la constitució federal.
Altres exemples de països formats per estats són el Brasil, format per 26 estats no independents, o Mèxic, amb 31 estats. També Alemanya es divideix en 16 länder, el nombre d’estats confederats alemanys.
Què implica tenir sobirania?
La sobirania és l’autoritat en la qual resideix el poder polític suprem. És a dir, qui té el poder en la presa de decisions.
Els estats que conformen el Brasil o els Estats Units tenen certes autoritats però no tenen la sobirania, l’autoritat clau on resideix tot el poder i la capacitat de decisió.
Passa una cosa similar amb les 17 comunitats autònomes que hi ha a Espanya. Encara que no són estats pròpiament dits, aquestes autonomies tenen unes competències o poders especials per a l’autogovern, al marge dels poders que tingui el govern central a Madrid. Aquestes competències o poders autonòmics es recullen a l’estatut d’autonomia de cada comunitat.
A Espanya, cada govern autonòmic té un nom. Per exemple, a Catalunya i València és la Generalitat, a Madrid es diu la Comunidad, a Navarra és la Diputación Foral, a Galícia és la Xunta i a Andalusia, la Junta.
Per part seva, el govern central és una autoritat que està per sobre dels governs autonòmics i pren decisions que afecten la població de les autonomies. En aquest cas, Espanya és un país i un estat independent que no està format per altres estats.
Informa’t de tot a Junior Report | Castellano | Català | English
