Consultar l’opinió dels ciutadans ajuda els governs a prendre decisions sobre temes importants
Un referèndum és una votació que es porta a terme per consultar l’opinió dels ciutadans sobre un tema important que els afecta directament. D’aquesta manera, els governs poden saber què pensa la societat i prendre mesures per actuar en conseqüència: redactar noves lleis, canviar normatives ja existents, etc.
És una manera d’incrementar la participació democràtica, perquè així les decisions polítiques es traslladen de la cambra dels diputats al carrer.
Per exemple, el juny del 2016, al Regne Unit es va celebrar el referèndum del Brexit: els ciutadans britànics van votar si volien seguir formant part de la Unió Europea o preferien que el seu país deixés de ser-ne membre.
Tipus de referèndum
Els referèndums més habituals són els que ofereixen dues opcions: donar suport o rebutjar la proposta consultada. Tanmateix, també hi ha consultes on es pot escollir entre diverses propostes: a Suïssa, per exemple, els referèndums es combinen amb la votació de lleis al parlament.
Si el resultat de la consulta obliga el govern a actuar i complir amb el resultat de les urnes, parlem d’un referèndum vinculant. Per contra, si la consulta només es fa per conèixer l’opinió dels ciutadans, es tracta d’un referèndum consultiu.
Les qüestions que se sotmeten a votació també poden ser molt variades: aprovar o rebutjar una nova constitució (el compendi de lleis més important de cada país), un acord internacional de gran abast o la independència d’una regió per convertir-se en un nou país.
El referèndum de l’1-0
El diumenge 1 d’octubre del 2017, el Govern de la Generalitat de Catalunya vol celebrar un referèndum per decidir si Catalunya ha d’independitzar-se d’Espanya i ser un nou país (una república, en aquest cas).
Els ciutadans partidaris de la independència han augmentat els últims anys i els partits polítics independentistes ja ocupen la majoria d’escons al Parlament de Catalunya (72 diputats de 135). Per això, els dirigents del Govern defensen que els catalans tenen dret a decidir si volen seguir formant part d’Espanya o no.
Sorry, Spain. Catalonia is voting on independence whether you like it or not https://t.co/Je6Ye9eS8l El meu article al @washingtonpost #1Oct pic.twitter.com/6QUdqT87O0
— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) September 22, 2017
D’altra banda, el Govern espanyol, liderat pel president Mariano Rajoy, s’ha oposat a la realització d’aquesta consulta. Els dirigents espanyols consideren que es tracta d’una consulta il·legal perquè Catalunya és una comunitat autònoma i, per tant, el govern autonòmic no té autoritat per organitzar una consulta que afecta la unitat del territori espanyol.
La Constitución garantiza los derechos y libertades. Todos los españoles, y no una parte, deciden lo que es nuestro país #InterProvincialPP pic.twitter.com/MBZee7hCsg
— Mariano Rajoy Brey (@marianorajoy) September 23, 2017
Davant aquesta situació de confrontació, el president català, Carles Puigdemont, assegura que el referèndum es durà a terme per defensar els drets democràtics dels ciutadans de Catalunya. No obstant això, el govern espanyol presidit per Mariano Rajoy insisteix que prendrà totes les mesures necessàries per impedir-lo.
Fins al moment aquestes mesures han consistit a prendre el control financer de la Generalitat, el control de la policia autonòmica i la detenció de polítics responsables del referèndum.
Aquestes accions han provocat protestes multitudinàries a Catalunya. Les dues parts enfrontades no cedeixen, així que no està clar què passarà l’1-O.
“Els referèndums no són tan freqüents com les eleccions, però són una manera de votar habitual. Des de la Segona Guerra Mundial, s’han celebrat fins a 309 referèndums constitucionals a tot el món. Aquest tipus de referèndum és el més important que es pot fer, perquè serveix per reformar la constitució, la llei principal d’un país.
Informa’t de tot a Junior Report | Castellano | Català | English
