El 2020 se celebra el 250 aniversari del naixement d’un dels compositors més importants de la música
El músic alemany Ludwig Van Beethoven (1770-1827) és un dels compositors i músics més coneguts del món i un dels més importants de la història. La seva obra va influir profundament en la música i l’art posteriors. Per això, 250 anys després del seu naixement, les seves composicions encara són valorades, programades en recitals i concerts, i fins i tot utilitzades en bandes sonores.
Encara que no se sap exactament quin dia va néixer, es considera que Beethoven va néixer un 16 de desembre, ja que va ser batejat el 17 d’aquest mes, de 1770 a Bonn (Alemanya). Va créixer en una família humil, de músics: el seu avi era un conegut violinista i el seu pare era músic i cantant.
El seu pare, que tenia problemes amb l’alcohol, volia que Beethoven seguís els passos de Wolfgang Amadeus Mozart, un gran músic que va mostrar les seves habilitats ben d’hora: feia concerts des dels set anys.
En aquest sentit, el va educar des de ben petit per desenvolupar les seves habilitats musicals. De Bonn va anar a viure a Viena, capital d’Àustria, on acabaria desenvolupant tot el seu potencial. Aviat va ser reconegut entre les classes més adinerades i va poder dedicar-se completament a la creació musical, encara que això no va impedir que tingués problemes econòmics durant altres etapes de la seva vida. Va morir als 56 anys a causa de problemes amb el fetge que arrossegava des de feia temps.
Obra atemporal
L’obra de Beethoven va trencar amb l’equilibri de el classicisme. Les seves peces eren més lliures i enèrgiques, el que va influir en els compositors del romanticisme que buscaven expressar sentiments més subjectius. Una de les contribucions més importants va ser desenvolupar grans composicions a partir d’una estructura musical breu, coneguda com a motiu melòdic, que desenvolupava al llarg de la peça.
Va aprendre de grans músics de l’època, com Joseph Haydn (1732-1809) o Antonio Salieri (1750-1825), que van ser els seus mestres. Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791), que va viure en la mateixa època, va ser també un dels seus referents.
L’obra de Beethoven podria dividir-se en tres períodes. De 1770 a 1800, Beethoven es va adaptar a les fórmules més clàssiques, més similars a les dels seus mestres Mozart i Haydn. La primera simfonia, els quartets opus 18 i el Septet opus 20 són d’aquesta etapa.
https://youtu.be/U1HL-wEciVw
En el segon període, de 1801 a 1814, el seu contingut es va tornar més expressiu, més dens, amb canvis bruscos de tonalitat. En la segona etapa destaquen obres Concert per a violí o Opus 57.
De 1815 a 1827 es distingeix la tercera etapa, en la qual va experimentar amb absoluta llibertat melòdica, en referència a la melodia, i formal, en referència a l’estructura de la peça. En l’última fase de la seva vida va crear les seves últimes sonates per a piano i obres com Hammerklavier, opus 106, la Missa Solemnis en re major i la Novena Simfonia en la qual va introduir, per primera vegada, la veu humana.
Aquesta última és una de les seves grans obres: és Patrimoni de la Humanitat des de 2001 i el seu últim moviment va ser adoptat pel Consell d’Europa com a Himne europeu.
Un músic amb sordesa
A més de per la seva música, Beethoven és conegut popularment per una malaltia que marcaria la seva vida. A la fi de la seva primera època creativa va començar a experimentar sordesa, de la qual no se sap amb certesa la seva causa, i que l’obsessionaria fins a la seva mort. Aquest fet va afectar la seva feina i el va conduir a aïllar-se de les persones del seu voltant. La sordesa s’aniria agreujant fins a convertir-se en total cap al final de la seva vida.
Aquesta malaltia li va provocar una gran tristesa i el va portar a, el 1802, escriure el Testament d’Heiligenstadt. Era una carta en la qual explicava als seus germans que havia contemplat l’opció de suicidar-se. No obstant això, mai la va arribar a enviar. Considerava que era una injustícia que ell, com a músic, perdés l’audició.
Malgrat la seva malaltia, va continuar component i va generar grans obres, com l’òpera Fidelio, l’única òpera de l’artista.
Celebracions en el 250 aniversari del seu naixement
El 2020 ha estat l’any Beethoven. La seva ciutat natal, Bonn (Alemanya), va programar des de finals del 2019 multitud d’activitats per recordar al seu gran compositor.
El programa cultural impulsat per recordar el seu aniversari, denominat com BTHVN2020, incloïa més de mil activitats, com concerts simultanis entre Bonn i Viena, exposicions, simposis, lectures o cinema, entre moltes altres. No obstant això, l’avanç de la pandèmia de coronavirus va obligar a cancel·lar moltes d’elles.
Malgrat els contratemps, s’han continuat programant esdeveniments culturals. De fet, l’òrgan encarregat d’organitzar els actes d’aniversari, Beethoven Jubiläums GmbH, ha decidit que les celebracions s’allarguin fins al 2021. Un dels actes més destacats és el del concert de Daniel Barenboim al capdavant del West-Eastem Divan el 17 de desembre, per commemorar la data del bateig de Beethoven.
Fonts: Beethoven Jubiläums GmbH, Enciclopèdia Britannica, La Vanguardia
Junior Report dissenya unitats didàctiques per llegir i treballar l’actualitat a l’aula. També ofereix recursos d’educació mediàtica per fomentar la lectura crítica dels mitjans de comunicació. Consulta la nostra pàgina web!
