Malgrat la seva intensa carrera musical i les seves nombroses obres, la vida del compositor va estar marcada per la seva sordesa, que el va aïllar socialment en alguns casos
Ludwig van Beethoven és considerat un dels compositors més importants de la història. Malgrat la seva reeixida carrera musical i les seves nombroses obres, la vida del compositor va estar marcada per la seva sordesa. La pèrdua auditiva va ser total en el seu últim any. Això no només el va aïllar socialment, sinó que també va afectar el seu benestar mental.
Els primers símptomes de la seva sordesa van aparèixer abans de complir els trenta anys. Durant anys, va intentar mantenir-los en secret i fins i tot evitava el contacte social per no evidenciar que no podia sentir bé.
La sordesa, una desgràcia per al músic
A Beethoven li semblava horrible que, precisament ell que era músic i que necessitava l’audició per sentir les seves composicions, hagués de quedar-se sord. El 1801, va escriure una carta al metge i amic seu Franz Gerhard Wegeler en la qual lamentava aquest fet.
La mala audició no va deixar d’empitjorar, la qual cosa el va portar a pensar en el suïcidi. Fins i tot va escriure una carta de comiat als seus germans, el Testament d’Heiligenstadt, que mai va enviar.
A mesura que perdia la seva audició, el compositor va començar a comunicar-se per escrit en els seus quaderns de conversa, que portava sempre amb ell.
La sordesa en el músic va començar a manifestar-se a través d’acufens, uns brunzits o xiulades que s’escolten en un o totes dues oïdes sense que existeixi una font exterior de so. El museu musical Beethoven-Haus Bonn (d’Alemanya) va crear un recurs per intentar mostrar com ell mateix hauria escoltat la seva 5a Simfonia, una de les més conegudes de l’artista.
Grans composicions malgrat la sordesa
Encara que la seva sordesa va influenciar les seves relacions socials i va contribuir al fet que evités a les persones en els seus últims anys, les seves obres d’aquests anys són mundialment conegudes: la Simfonia núm. 5, els últims quartets de corda i sonates per a piano, la Missa Solemnis i la Novena Simfonia, declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO i convertida després en Himne de la Unió Europea.
Va començar a dependre més de la notació, sistema d’escriptura utilitzat per a representar gràficament una peça musical, en els últims anys. La composició per a ell consistia cada vegada més a dibuixar, escriure i revisar en paper.
Tot i que els experts no volen fer associacions directes, sí que coincideixen a afirmar que les seves composicions segurament van ser influenciades per la ira, la por i altres emocions que va poder sentir, a causa de l’avanç de la seva afecció.
El 7 de maig de 1824, el desaparegut teatre Kärntnertortheater de Viena va acollir l’estrena de la Novena Simfonia de Beethoven. Era la primera aparició en públic del compositor de 53 anys en una dècada. El músic va seguir el concert amb la partitura i quan va concloure Oda a l’alegria, part final de la seva composició, va haver-hi un gran aplaudiment i ovació, que Beethoven no va escoltar.
Un dels intèrprets es va acostar a ell, el va tocar a l’espatlla i li va indicar que es girés, i llavors Beethoven es va adonar que la seva Novena Simfonia havia tingut un gran èxit.
El plom, possible causa de la seva sordesa
La sordesa del compositor ha interessat a metges i investigadors des de fa segles. En el seu moment, també va interessar als especialistes que el van tractar en vida intentant curar una malaltia que s’havia vinculat amb els seus problemes intestinals o a una neuritis acústica, un trastorn d’una part de l’oïda interna que podria haver estat causat per una febre tifoidal, una malaltia bacteriana infecciosa.
Una investigació, publicada a la revista The Laryngoscope, aporta una nova teoria a partir d’un cas actual d’una dona de 64 anys ingressada el 2018 amb els mateixos símptomes que va sofrir el compositor.
Els metges van descobrir que la dona sofria un enverinament per plom degut a l’ús constant durant anys d’una paella desgastada que anava alliberant el metall. Una anàlisi d’un floc del cabell de Bethoveen va revelar una quantitat de plom 42 vegades superior a la mitjana de les mostres de control.
Un estudi de 2013 publicat a la National Library of Medicine indicava que potser la quantitat de plom en el seu cos es devia als anys que havia passat bevent vi barat, que en aquella època podia contenir plom.
Fonts: The Laryngoscope, La Vanguardia, Agencia SINC, ABC, el llibre ‘Hearing Beethoven: A Story of Musical Loss and Discovery’ (de Robin Wallace), National Library of Medicine.
Junior Report dissenya unitats didàctiques per llegir i treballar l’actualitat a l’aula. També ofereix recursos d’educació mediàtica per fomentar la lectura crítica dels mitjans de comunicació. Consulta la nostra pàgina web!
