Es compleixen sis anys de l'inici d'una guerra civil que ha deixat el país immers en la crisi humanitària més greu del món
Aquest mes de març fa 6 anys de l'inici de la guerra al Iemen, un conflicte que ha provocat una greu crisi humanitària. Segons el Programa Mundial d'Aliments de les Nacions Unides, més de 20 milions de persones necessiten ajuda humanitària per sobreviure i fins a 4 milions han hagut de fugir de casa seva a conseqüència dels bombardejos i la violència, i han esdevingut desplaçats interns.
La República del Iemen és un país de majoria musulmana situat entre el Pròxim Orient i l'Àfrica, i la seva capital és Sanà. Abans de la revolució del 2011, iniciada en el context de la Primavera Àrab, el Iemen ja era un dels països àrabs més pobres de la regió, però arran del conflicte la situació de fam s'ha tornat insostenible. A la difícil situació social i econòmica, ara se suma la crisi de la covid-19.
La guerra al Iemen es coneix com "el conflicte oblidat" per diferents motius. D'una banda, és una guerra que desperta poc interès als mitjans de comunicació i sobre la qual és difícil informar, ja que els periodistes es troben amb molts obstacles per viatjar-hi i explicar el que passa al país.
D'altra banda, els moviments migratoris provocats per la guerra no afecten de manera directa els països occidentals, com sí succeeix amb la guerra de Síria o altres conflictes a l'Àfrica, que provoquen que milers de persones intentin arribar a les costes europees per tenir una vida millor.
En el cas del Iemen, una gran part de la població civil s'ha vist obligada a abandonar les seves llars per la manca d'aliments i la violència, però s’han quedat dins les fronteres de país o bé han fugit a països veïns, com Somàlia.
La revolució en el context de la Primavera àrab
El 2011, seguint l'estela d'altres països com Tunísia, Líbia o Síria, la població iemenita va protagonitzar una revolta popular que va forçar la dimissió de president Ali Abdallah al-Salih, al poder durant 21 anys. El seu vicepresident, Abd Rabbuh Mansur al-Hadi, va substituir-lo al càrrec i a dia d'avui és reconegut com el màxim mandatari del Iemen per l'Organització de les Nacions Unides (ONU).
No obstant això, una part de la població no reconeixia el nou president. Van sorgir llavors diversos grups armats que disputen el poder a Al-Hadi i també s'enfronten entre ells.
D'una banda hi ha Al-Hirak, un partit polític i moviment paramilitar que busca la independència dels territoris del sud, que abans de la unificació de 1990 formaven el seu propi país (Iemen del Sud). De l'altra, el grup dels hutis, musulmans xiïtes que van dur a terme un cop d'estat al setembre del 2014 per tornar el poder a l'expresident Saleh.
Al març del 2015 l'Aràbia Saudita, país veí molt ric en petroli, al costat d'altres països àrabs i recolzats pels Estats Units, el Regne Unit i França, van llançar atacs aeris contra el Iemen. L'objectiu era acabar amb els guerrillers hutis, recolzats per l'Iran, i donar suport així al govern d’al-Hadi.
Però aquella intervenció va fracassar i des de llavors el Iemen està immers en un conflicte permanent, al qual se sumen els atacs del grup terrorista Al-Qaida a la Península Aràbiga (AQPA) i d'altres grups terroristes afins a l'Estat Islàmic (EI).
D'aquesta manera, el Iemen s'ha convertit en la guerra particular de les dues principals potències de l'Orient Mitjà: l'Aràbia Saudita, país de majoria sunnita, i l'Iran, de majoria xiïta. Aquestes dues branques de la religió musulmana competeixen per estendre la seva influència i es disputen el poder a diversos països de la regió.
Un país destruït
Les Nacions Unides consideren que la guerra del Iemen és la pitjor crisi humanitària del món. Prop de 24 milions de persones (el 80% de la població) necessiten ajuda humanitària per sobreviure, segons l'Agència de Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR). I un total de 16,2 milions de persones pateixen inseguretat alimentària i desnutrició, especialment els nens i nenes.
L'impacte de la covid-19 se suma ara a la profunda crisi social i econòmica que afecta la població. No obstant això, no és la primera epidèmia que afecta el país. A l'octubre de 2016, el Iemen va viure un brot de còlera que es va estendre ràpidament per la falta d'instal·lacions sanitàries i pel deteriorament dels sistemes de clavegueram i sanejament, destruïts durant la guerra.
L'ús indiscriminat de la violència contra la població iemenita, especialment els bombardejos aeris sobre zones on viu població civil, és una de les principals denúncies d'organitzacions com Amnistia Internacional. Des de l'inici de la guerra, més de 100.000 persones han estat assassinades i 130.000 han mort per "causes indirectes", com l'escassetat d'aliments i les crisis sanitàries, segons dades de Norwegian Refugee Council (NRC).
El Nobel de la Pau recorda el Iemen
L'acció dels activistes i líders socials al Iemen ha estat molt important per visibilitzar la situació que viu el país. L'organització iemenita Mwatana for Human Rights, fundada per un grup d'advocats el 2007, ha estat nominada al Premi Nobel de la Pau 2021 per la seva tasca en la defensa dels drets humans. A banda d'informar sobre les violacions comeses durant la guerra, també ofereix assessorament jurídic a les víctimes de detencions arbitràries i desaparicions forcades.
També destaca la figura de Tawakkol Karman, militant feminista que el 2005 va fundar l'associació Dones Periodistes sense Cadenes amb l’objectiu de combatre la repressió als mitjans d'informació al Iemen, el seu país natal. Tawakkol, casada i mare de tres fills, és una ferma defensora del moviment de la No Violència. El 2011 va ser guardonada amb el Nobel de la Pau juntament amb la presidenta de Libèria, Ellen Johnson-Sirleaf, i la seva compatriota i defensora dels drets de les dones, Leymah Gbowee. Es va convertir així en la primera dona àrab a aconseguir-ho.
