Equador vira a la dreta

El candidat conservador Guillermo Lasso guanya les eleccions contra tot pronòstic i posa fi al govern d'esquerres al país

L'empresari i banquer Guillermo Lasso, líder del Moviment Polític Creant Oportunitats (CREO), ha guanyat les eleccions de l'Equador i governarà el país els propers quatre anys. Lasso ha aconseguit imposar-se a la segona volta amb un 52,5% dels vots a Andrés Arauz, candidat del partit d'esquerres Força Compromís Social (FCS).

La victòria de Lasso ha estat una sorpresa perquè totes les enquestes donaven com a guanyador a Arauz. De fet, Lasso ja s'havia presentat sense èxit a les eleccions presidencials del 2013 i 2017, i tampoc va ser el candidat més votat a la primera volta celebrada al febrer.

No obstant això, la crisi econòmica dels últims anys, sumada a la crisi sanitària de la covid-19, ha fet créixer el malestar entre la població equatoriana. Com a conseqüència, els votants han acabat castigant els partits d'esquerres que governen des de fa més d'una dècada.

L'abstenció ha estat un altre factor clau per decidir la victòria ajustada del CREO. Yaku Pérez, el líder del moviment indigenista Pachakutik, que va ser el tercer partit més votat a la primera volta, va demanar als seus seguidors que no anessin a votar a la segona volta, la qual cosa ha acabat afavorint la dreta.

En els últims anys, el Moviment CREO ha liderat l'oposició a l'Equador. Aquesta formació s'oposa a les idees populistes d'esquerres impulsades per Rafael Correa, expresident de l'Equador que havia donat el seu suport a Arauz.

Com a empresari, Lasso és favorable a comptar amb inversions estrangeres per millorar la situació econòmica del país. El líder del Moviment CREO també defensa una visió conservadora de la família i és contrari a despenalitzar l'avortament, encara que ha declarat que si la majoria de la població ho exigeix estaria disposat a realitzar una consulta popular sobre aquest tema.

El nou president haurà de fer front a una societat molt dividida políticament, a banda de combatre les conseqüències de la pandèmia. l'Equador és el vuitè país més afectat pel coronavirus a Amèrica Llatina.

L'herència de Rafael Correa

Tant l'actual president, Lenín Moreno (2017-2021), com l'anterior, Rafael Correa (2007-2017), lideraven formacions polítiques d'esquerres. Moreno ha moderat el seu discurs els últims anys, però Correa es va alinear des del principi amb altres líders d'esquerres a Sud-amèrica com Hugo Chávez a Veneçuela o Fidel Castro a Cuba.

Aquests dirigents defensaven uns valors propers al comunisme (també anomenat “socialisme” a Amèrica), un model polític i econòmic en el qual els mitjans de producció (comerços, fàbriques, empreses) pertanyen al govern, que és qui decideix com distribuir la riquesa entre la població. Als països comunistes, l'empresa privada té un paper molt secundari.

Durant els primers anys de la presidència de Correa, l'Equador va experimentar un gran creixement econòmic gràcies a les reserves de petroli i a les ajudes de la Xina (un altre país amb sistema comunista). Això li va permetre construir carreteres i edificis públics, a més de proporcionar ajudes i subsidis a la població més necessitada.

No obstant això, al final del seu mandat, Correa va haver de fer front a la crisi econòmica global i la caiguda dels preus del petroli, la qual cosa va afectar l'economia de l'Equador i va fer augmentar la pobresa. Segons dades del Banc Mundial, el 25% de la població vivia per sota del llindar de la pobresa el 2019.

A més, Corretja va ser acusat de corrupció per haver acceptat suborns a canvi de concedir contractes d'obres públiques. El 2017 es va traslladar a Bèlgica per evitar complir la condemna de presó, per la qual cosa la seva figura no és molt popular entre els equatorians. Això ha perjudicat la candidatura de Arauz.

Un sistema presidencialista

Equador és un petit país de Sud-amèrica, situat entre Colòmbia, el Perú i l'oceà Pacífic. Té una població de prop de 17,5 milions d'habitants i és un dels principals exportadors de petroli del continent, encara que la seva economia també depèn de l'agricultura i el turisme.

La República de l'Equador es basa en un sistema presidencialista: el president ocupa alhora el càrrec de cap d'Estat i cap de Govern, i és triat de manera directa pels votants (en lloc de ser votat pels diputats al congrés).

El president equatorià té el poder executiu: nomena els ministres, decideix la política exterior i és cap de les forces armades. D'altra banda, el poder legislatiu recau sobre l'Assemblea Nacional, els membres de la qual s'encarreguen de redactar i votar les lleis.

Encara que Lasso hagi guanyat les eleccions, el seu partit continua estant en minoria a l'Assemblea Nacional, per la qual cosa haurà de negociar amb les formacions d'esquerres per dur endavant els seus projectes polítics.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!