Les dones esportistes continuen cobrant menys que els homes i tenen menys visibilitat en la nostra societat
Les regles de joc en l’esport són iguals per a tothom. Però tot i així, les dones esportistes solen tenir sous més baixos, menys patrocinadors, pitjors condicions de contracte i una presència gairebé invisible als mitjans de comunicació.
No obstant això, la discriminació de gènere segueix existint en la majoria d’esports. I com més popular és l’esport i més diners mou, més desigualtats hi ha entre homes i dones.
Futbol, el rei de les desigualtats
El futbol és probablement l’esport més popular, però també és un dels més desiguals. Segons l’enquesta global GSSS, a tot el món hi ha 137.021 jugadors professionals de futbol, davant de només 1.287 dones que juguin a nivell professional. Aquesta situació també contribueix a la diferència de sous.
El jugador del PSG Neymar, per exemple, va cobrar 36,5 milions d’euros la temporada passada: la mateixa quantitat que 1.693 jugadores juntes de les lligues francesa, alemanya, anglesa, nord-americana, sueca, australiana i mexicana.
La majoria de futbolistes de categories inferiors no cobra cap sou, però la desigualtat també existeix en l’elit del futbol.
Les jugadores dels Estats Units, selecció guanyadora del Mundial de Futbol Femení 2015, van guanyar 1,6 milions d’euros, mentre que els futbolistes de la selecció francesa, guanyadora del Mundial de Rússia 2018, se’n van repartir més de 30 milions.
#Noruega no se calificó al Mundial de #Rusia2018, pero hemos avanzado en materia de #equidad con el salario igualitario entre el equipo masculino y el femenino de fútbol 🇳🇴⚽👩 👨 https://t.co/192GHUu6pT via @muhimu_es
— Noruega en MX y CA (@NoruegaMexCA) July 3, 2018
I la realitat és que aquestes diferències es repeteixen en la majoria d’esports. La lliga femenina amb més bons salaris és la WNBA, la lliga femenina de bàsquet dels Estats Units. Malgrat tot, la jugadora més ben pagada de la WNBA cobra una cinquena part del salari més baix de la NBA, la lliga masculina.
Menys patrocinis, menys visibilitat
El patrocini de marques esportives i les campanyes publicitàries també contribueixen a eixamplar la bretxa de gènere.
Moltes marques i empreses contracten esportistes per promocionar els seus productes; no obstant això, ben poques marques contracten dones atletes com a imatge: la majoria prefereixen estrelles de l’esport masculí.
En el cas dels mitjans de comunicació passa el mateix: es dedica molt més temps i espai a les competicions masculines (i fins i tot a la vida privada dels jugadors) que a l’esport femení.
A Espanya, per exemple, tan sols el 5% de l’espai de la premsa esportiva està dedicat a dones esportistes (malgrat èxits tan importants com els de la selecció femenina de bàsquet o les medallistes dels últims Jocs Olímpics).
¡Dos oros para una portada así! Las mujeres deportistas triunfan también en la prensa deportiva. Bien @marca ! pic.twitter.com/XZiEdP3HHX
— Marta Michel (@MartaMichel) August 12, 2016
D’aquesta forma, les atletes reben menys suport, menys visibilitat i menys audiència, i el problema es converteix en un peix que es mossega la cua.
Avançant cap a la igualtat
Governs, institucions i federacions esportives treballen per impulsar l’esport femení: existeixen lligues femenines i categories femenines per a gairebé totes les competicions, i cada vegada més competicions equiparen els premis per al guanyador i la guanyadora.
No obstant això, per primer cop en els últims anys, el rànquing dels 100 esportistes més ben pagats de la revista Forbes no incloïa cap dona. L’any anterior, l’excepció va ser la tennista Serena Williams, que va ocupar el lloc 51.
La desigualtat en l’esport té el seu origen en els estereotips i prejudicis de gènere. Segons un estudi de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, el 80% de les nenes i adolescents no fa l’activitat física mínima recomanada per l’Organització Mundial de la Salut (OMS).
Per això, per canviar la injusta història de l’esport femení, cal començar per les nenes d’avui.
https://www.instagram.com/p/Bn_m1GvBTOe/
Junior Report impulsa una xarxa de Revistes Escolars Digitals gestionades per alumnes de secundària. Informa’t sobre el projecte aquí.
