18 desembre 2024
spot_img
18 desembre 2024

Més de 100 milions de persones desplaçades

La guerra a Ucraïna se suma a altres conflictes i crisis econòmiques que obliguen milions de persones a abandonar la seva llar 

L'últim any, més de 100 milions de persones s'han vist obligades a desplaçar-se per culpa de la guerra, la violència o la pobresa als seus països d'origen, segons informa l'Agència de Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR). Es tracta del número de persones desplaçades més gran de la història.

Milions d'aquestes persones viuen en camps de refugiats, a l'espera que la situació als seus països millori i puguin tornar a casa seva. Alguns han sol·licitat asil als governs estrangers i han estat acollits com a refugiats, mentre que d’altres s'han desplaçat a altres parts del seu país com desplaçats interns. 

Cada 20 de juny se celebra el Dia Mundial del Refugiat per conscienciar sobre la situació de les persones refugiades arreu del món. Cada minut, 24 persones ho deixen tot per a fugir de la guerra, la persecució o el terror.

 

4,8 milions de refugiats ucraïnesos

A finals del 2021, el nombre de persones desplaçades va arribar als 89,3 milions a tot el món: gairebé 8 milions més que l'any anterior. La situació era molt greu, però ha empitjorat encara més a causa de la guerra a Ucraïna.

Des que Rússia va començar la invasió d'Ucraïna el 24 de febrer, prop de 5 milions d'ucraïnesos han travessat la frontera per buscar refugi en altres països d'Europa (i 7 milions més estan desplaçats dins del país). El principal país receptor és Polònia, país fronterer de la Unió Europea, que ha rebut ja 1,17 milions de refugiats segons les últimes dades d'ACNUR.

Alemanya, amb 780.000 refugiats, o la República Txeca, amb 370.000, són altres països europeus que han obert les portes als qui fugen de la guerra. La majoria són dones, nens i gent gran, ja que la llei marcial d'Ucraïna obliga els homes adults de nacionalitat ucraïnesa a quedar-se per combatre.

Ucraïna no forma part de la Unió Europea (UE), però es considera un país aliat i té un valor estratègic molt important per frenar l'ofensiva de Rússia. Per això els països membre de la UE van arribar a un acord històric al març, que permetia als ciutadans ucraïnesos quedar-se a Europa en qualitat de refugiats durant els propers tres anys.

Aquesta situació contrasta amb les persones desplaçades per la guerra de Síria, que el 2015 va provocar una onada de refugiats a Europa. No obstant això, aquestes persones van rebre un tracte molt diferent. Al principi, alguns països van tancar les fronteres; més tard es va aprovar un sistema d'acollida per quotes que a la pràctica mai es va complir. Finalment, la Unió Europea va arribar a un acord amb Turquia per desplaçar-hi tots els migrants en situació irregular, encara que fugissin de la guerra. 

Avui dia, el conflicte a Síria continua obert i més de 13 milions depenen de l'ajuda humanitària. Hi ha 6,7 milions de desplaçats interns i 6,6 milions de refugiats sirians a diferents països del món, encara que la majoria es troba a països veïns com Turquia (3 milions) o el Líban (1,5 milions).

Més enllà de les guerres a Ucraïna i Síria, la crisi política a Veneçuela (3,8 milions) l'Afganistan (2,6 milions) i Sudan del Sud (2,2 milions) són els principals focus de persones desplaçades, que es veuen obligades a fugir per a sobreviure.

Els refugiats no només fugen de la guerra

La paraula refugiat sol relacionar-se amb una persona que fuig de la guerra, però la realitat va molt més allà. Les bases del que significa aquesta paraula, quins drets tenen els refugiats i quines responsabilitats han de complir els països d'acollida es recullen a la Convenció sobre l'Estatut dels Refugiats del 1951.

Aquest tractat va sorgir de la Declaració Universal dels Drets Humans (DUDH), aprovada per les Nacions Unides el 1948 per promoure la pau i la cooperació entre els països després de la Segona Guerra Mundial (1939-1945). La DUDH estableix que tots els éssers humans han de gaudir d’uns drets i llibertats fonamentals, sense cap distinció. 

La Convenció del 1951 defineix el terme refugiat com una persona que es troba fora del seu país d'origen per “por de ser perseguida per motius de raça, religió, nacionalitat, pertinença a determinat grup social o opinions polítiques”. Així, un dels drets més importants és el que garanteix la no devolució de les persones refugiades als seus països d'origen, on la seva vida correria perill.

La condició de refugiat s'aplica a persones molt diferents: activistes polítics que lluiten contra règims repressius, membres del col·lectiu LGTBIQ+ que són perseguits per les lleis homòfobes al seu país, o fins i tot refugiats climàtics que veuen com cada seva desapareix pels efectes del canvi climàtic.

D'altra banda, els països signants de la Convenció estan obligats a garantir una sèrie de drets a les persones refugiades, com l'accés a una feina o a un habitatge dignes, i a oferir-los protecció legal per poder quedar-s’hi. Ara bé, cada país ho aplica de maneres diferents: per exemple, Espanya només concedeix un 5% de les sol·licituds d'asil que rep, segons denuncia la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR).

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!

Restricted Content
To view this protected content, enter the password below:

Encara no estàs subscrit a Junior Report?

Subscriu-te

Si tu o el teu centre esteu subscrits,
introdueix el perfil de xarxes socials o el teu usuari

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -
-Contingut patrocinat -