Benestar animal i llibertat religiosa: dos principis compatibles?

El Tribunal Europeu de Drets Humans determina que prohibir el sacrifici d'animals sense atordiment als rituals “kosher” i “halal” no restringeix la llibertat religiosa

La prohibició del sacrifici d'animals sense atordiment previ no suposa una discriminació de les religions musulmana i jueva i els seus rituals “halal” i “kosher”. Així ho ha determinat el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) en una sentència pionera, que vincula per primer cop la llibertat religiosa amb el benestar animal.

A l'Islam, el terme "halal" es refereix al que està permès segons la llei islàmica. En l'àmbit del menjar, fa referència als aliments i les pràctiques alimentàries que són permesos segons la religió. Al judaisme, el terme "kosher" es refereix a les lleis jueves que regulen quins aliments són aptes per al consum i com han de ser preparats.

Ambdues tradicions religioses tenen normes detallades sobre com s'han de sacrificar els animals perquè la seva carn sigui considerada “halal” o “kosher”. En els dos rituals cal que l'animal estigui conscient al moment del sacrifici, una pràctica diferent de la normativa de molts països europeus, que exigeixen que els animals siguin atordits prèviament per reduir-ne el patiment.

El 2017, les regions belgues de Flandes i Valònia van prohibir el sacrifici animal sense atordiment, emparant-se en una llei del benestar animal de 1986. Aleshores, un grup de demandants (ciutadans i organitzacions en representació d'interessos musulmans i jueus) van sol·licitar la revisió judicial de la prohibició.

Els demandantants van al·legar que la normativa violava el dret a la llibertat religiosa i suposava una discriminació a les seves tradicions religioses. Tot i això, els tribunals del país van desestimar els seus recursos i, el 2022, el grup va acabar acudint al Tribunal Europeu de Drets Humans.

Dos anys més tard, el TEDH ha sentenciat que els decrets de les dues regions de Bèlgica no violen ni la llibertat religiosa ni la prohibició de discriminació. A Europa, la prohibició de sacrificar animals sense atordiment previ regeix a països com Eslovènia, Dinamarca, Islàndia, Suècia i Noruega. Aquesta pràctica sí que està permesa a França, Alemanya i Espanya.

Menjar “kosher” i “halal”

El menjar “kosher” i “halal” és aquell que es prepara segons les normes i els costums religiosos dels jueus i els musulmans.

Els animals destinats a ser consumits com a aliment han de ser sacrificats segons els principis religiosos. Per exemple, a l'halal, l'encarregat del ritual és un musulmà que pronuncia el nom d'Al·là i el procediment es realitza amb l'animal mirant cap a la Meca. A la religió jueva, l'encarregat és un "shochet" (matarife jueu entrenat).

Aquests rituals no només inclouen les pràctiques de sacrifici, sinó moltes altres lleis alimentàries. Per exemple, hi ha certs aliments que estan prohibits segons l'Alcorà, com ara la carn de porc i els seus derivats, l'alcohol i qualsevol aliment que contingui ingredients prohibits per la llei islàmica.

Per la seva banda, la Torà jueva permet el consum dels animals terrestres que tenen peülles dividides i rumien. Mentre que les vaques, ovelles, cabres i cérvols són considerats “kosher”, altres animals com el porc o la llebre no es poden consumir segons aquest ritual.

Una altra de les regles més conegudes del “kosher” és la prohibició de barrejar carn i productes lactis en un mateix menjar. També és important que cadascuna de les eines tingui destinat un sol tipus d'aliment: si es fa servir un ganivet per tallar carn, després no es pot tallar amb ell un tros de pa.

Religió i animalisme

Els rituals “halal” i “kosher” són pràctiques religioses arrelades a l'Islam i el judaisme que tenen una llarga tradició. Es practiquen des de fa segles com una expressió de la fe religiosa i són considerats una part fonamental de la identitat religiosa i cultural de les comunitats musulmanes i jueves a tot el món.

Aquestes religions també són presents a la Unió Europea, una entitat que promou i protegeix els drets humans. La llibertat religiosa és un dels valors fonamentals sobre els quals es basa aquesta institució, per la qual cosa aquests rituals religiosos són protegits i respectats als Estats membres.

No obstant això, a la UE també hi ha el reconeixement dels drets dels animals i la preocupació pel seu benestar. Per això, en alguns països europeus s'han aprovat lleis per defensar el sacrifici animal de manera humanitària i sense patiment innecessari.

D'una banda, es reconeix el dret dels individus i comunitats a practicar les seves creences religioses, cosa que pot incloure rituals que afectin els animals D'altra banda, hi ha una creixent consciència sobre la importància de tractar humanament els animals i reduir-ne el patiment. Això genera un debat que segueix present a molts llocs de la UE: com equilibrar la llibertat religiosa amb la protecció del benestar animal?