Les altes temperatures estan marcant l'inici de l'estiu a Europa, on algunes regions superen els 40 graus de màxima
L'estiu acaba de començar a l'hemisferi nord, però les altes temperatures ja són les principals protagonistes. Els darrers dies s'han disparat els termòmetres aconseguint temperatures extremes, per sobre dels 40ºC en algunes zones del sud d'Europa.
L'Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix les onades de calor com un “període inusualment calent, sec o humit, de dia o de nit, que s'inicia i acaba de forma abrupta, amb una durada d'almenys tres dies” . Aquesta variació extrema de les temperatures és un dels efectes més visibles del canvi climàtic.
Un dels països europeus més afectats per les altes temperatures és Espanya, que aquesta setmana travessa la seva primera onada de calor del 2023. En algunes ciutats com Còrdova, Sevilla i Badajoz els termòmetres han arribat als44ºC de màxima els últims dies.
L'any passat Europa ja va batre rècords de calor. El 2022, el continent va viure el segon any més càlid i l'estiu més calorós des que hi ha registres, segons el darrer informe publicat pel projecte Copernicus. La situació va provocar greus incendis i onades de calor intenses i perllongades a diferents països.
Per exemple, al Regne Unit, les temperatures van arribar als 40.2ºC, una xifra que mai havia aparegut als registres meteorològics del país fins aleshores. Com a conseqüència, el govern britànic va declarar per primera vegada l'estat d'emergència per calor extrema.
L'informe de Copernicus adverteix que Europa s'ha escalfat més ràpidament que qualsevol altre continent les últimes dècades i les temperatures augmenten el doble de ràpid que la mitjana global. Com a conseqüència, el 2022 el clima europeu va estar marcat per una calor extrema sense precedents i una sequera generalitzada, una situació que es podria repetir aquest any.
L'efecte de la calor al nostre cos
Les altes temperatures no només tenen conseqüències al medi ambient, que es veu deteriorat per la sequera i els incendis, sinó també en la nostra salut. Les onades de calor extremes poden provocar problemes al nostre cos, com la deshidratació, i fins i tot causar la mort.
A Espanya, s'estima que 4.744 persones van morir per l'excés de temperatura entre el juny i el setembre del 2022, segons dades de l'Institut de Salut Carles III (ISCIII). Aquesta setmana, dos agricultors de 46 i 47 anys han mort per un cop de calor mentre treballaven al camp.
Però com funciona un cop de calor? Perquè el nostre cos funcioni correctament hem de tenir una temperatura corporal al voltant dels 37ºC. Tot i això, si el nostre cos arriba a temperatures per sobre dels 40ºC, el nostre sistema natural de refredament pot fallar i podem patir un cop de calor.
En aquesta situació, el nostre organisme tractarà de regular la temperatura i “descuidarà” altres funcions vitals. Per aquesta raó, una persona afectada per un cop de calor pot patir problemes de salut com ara marejos, nàusees, confusió, baixa capacitat de resposta, irritació, rampes, mal de cap, sudoració intensa…
Algunes persones poden patir problemes cardíacs o accidents cerebrovasculars, també causats per l’esforç que realitza el cos per mantenir estable la temperatura corporal. En casos més extrems, es poden patir aturades cardíaques com a conseqüència, cosa que pot provocar la mort.
Refugis climàtics
Les ciutats absorbeixen i retenen més calor que les àrees rurals, cosa que provoca un augment significatiu de la temperatura en aquestes zones. Com a conseqüència, es creen el que es coneix com a “illes de calor”. Aquest terme fa referència a l'efecte generat a les àrees urbanes a causa de la concentració d'infraestructures i activitats humanes.
L'asfalt utilitzat a les carreteres té una gran capacitat per absorbir l'energia del sol durant el dia i alliberar-la a la nit. A això se sumen la manca de vegetació, que fa que hi hagi menys zones a l'ombra, i les activitats humanes, com l'ús de vehicles o activitat comercial. Tot això contribueix a l'augment de la temperatura a les àrees urbanes.
En aquest context, algunes persones poden permetre refugiar-se de la calor a casa i posar l'aire condicionat. No obstant això, hi ha grups de població més vulnerables que no tenen accés a aquests sistemes als seus habitatges o que no poden pagar les factures. Per això és important que les ciutats ofereixin solucions per combatre les altes temperatures.
És el cas dels refugis climàtics, que són espais dissenyats o adaptats per proporcionar alleugeriment tèrmic i protecciócontra les “illes de calor”. Aquests refugis poden ser parcs i zones verdes que proporcionin ombra i refredament, però també edificis amb aire condicionat com ara biblioteques públiques o centres cívics.
L'objectiu d'aquests espais és ajudar la població més vulnerable a suportar les temperatures altes, millorant la qualitat de vida dels residents. Però, a més, aquests refugis també fomenten la interacció amb la natura i contribueixen aadaptar-se al canvi climàtic en entorns urbans.